Un estudi encarregat per la Paeria conclou que les dones segueixen patint desigualtats econòmiques, formatives i familiars. L’índex d’ocupació de les lleidatanes el 2019 és un 6% inferior als homes, cobren un 15% menys i concentren el 70% dels contractes a temps parcial o fix-discontinu.
A més, el 91% de les persones que demanen una excedència per tenir cura de fills o familiars són dones i representen només un 5% de l’alumnat universitari en estudis d’enginyeria.
Des de l’Ajuntament de Lleida reconeixen que “encara queda molt camí per recórrer” per revertir l’empobriment femení, proposen treballar de manera transversal amb empreses i sindicats i anuncien que augmentaran l’oferta de places educatives de 0 anys per incentivar la conciliació.
Per Pueyo, l’empobriment femení és un dels grans reptes de la societat actual.
“Les dones treballen més que els homes però són més pobres i, per tant, hi ha una injustícia de base”, ha explicat. “I si hi sumem tasques invisibles en l’àmbit familiar, encara hi ha una permanència notable d’esquemes patriarcals que impedeixen avançar igual a les dones que als homes”, ha afegit.
És per això que considera que el resultat d’aquest treball ha de servir per millorar aquestes polítiques i treballar més per la igualtat. “En matèria d’igualtat, l’estudi ens està dient que hi ha molt camí per recórrer, que no podem ser complaents i que cal comprometre’ns més i millor des de la Paeria”, comenta, i afegeix que des de les institucions “tenim l’obligació política, ètica i moral de corregir les desigualtats”. Aquest ha de ser l’objectiu absolutament prioritari pel govern d’entesa i per una societat que vulgui ser justa i transformadora com la societat lleidatana”, ha dit.
Per la seva banda, la regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, considera que la igualtat és una fita “de dimensions incommensurables” i que és un projecte de ciutat en què “cal la implicació de tothom”. D’entre les conclusions, ha destacat el que les autores de l’estudi han anomenat ‘Angoixa del temps’. “És la percepció que tenen les dones lleidatanes de no poder arribar a tot arreu”, ha explicat. És per això, entén, que cal fer polítiques des de la Paeria que incentivin la conciliació de la vida laboral i familiar i la coresponsabilitat dels homes en les cures familiars i domèstiques.
Castro també ha explicat que en l’àmbit de la Salut, l’estudi conclou que les lleidatanes consideren que tenen un estat de salut quatre punts per sota dels homes, una percepció, diu, compartida a nivell català i estatal. Aquest fet té a veure la sobrecàrrega en el treball i en el fet que hi ha més dones grans que homes, explica. En aquest sentit proposa des de la Paeria incrementar el suport a les dones grans reforçant les xarxes d’ajuda i l’atenció a la soledat no volguda.
Segons Castro, també cal fer “molta feina” per despertar l’interès de les dones en els estudis i les professions tècniques i destaca que a més del projecte adreçat a noies d’entre 10 i 18 anys, ‘Innovation Girls’, cal impulsar-ne d’altres.
En aquest sentit, destaca que l’any 2019 es van interposar 1.136 denúncies per violències masclistes i es va registrat un augment de denúncies entre mares i fills i també les relacionades amb la violència sexual.
Pel que fa als mitjans de comunicació, tot i que les dades són sensiblement superiors a la mitjana catalanam destaca que les dones, tot i ser el 51% de la població de Lleida, a les portades dels diaris només protagonitzen un 21% de les notícies i en la secció d’esports la incidència baixa fins al 13%.
Pel que fa a l’àmbit econòmic, Castro destaca que s’està cronificant la pobresa femenina i que hi ha treballs que no les permeten arribar a cotitzacions suficients per assolir pensions mínimes. A més, afegeix, les dones tenen més dificultats per obtenir treballs de qualitat.
Castro es marca com a accions a dur a terme que podrien millorar la qualitat de vida de les dones, potenciar els programes que tinguin cura de les cuidadores, estudiar la idoneïtat de les condicions de l’habitatge en relació amb les cures, analitzar si cal adaptar els horaris del transport públic i potenciar activitats entre mares i fills a les escoles i fora d’elles.
Finalment, una de les persones que ha elaborat l’estudi, Mercè Martí, ha posat de manifest que el perfil d’una emprenedora és d’una dona d’entre 30 i 45 anys, similar a altres municipis i que cal reflexionar sobre el perquè.
Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.