ilerdent

Aquests darrers dies la candidata per Lleida de Catalunya En Comú-Podem, Sara Vilà, ha estat entrevistada pels mitjans locals arrel de la campanya electoral en marxa, i en una de les entrevistes va aparèixer el terme ‘federal’, que al dia següent es rectificava amb un breu al mateix diari lleidatà, indicant que s’havia volgut dir ‘confederal’. Per al votant més allunyat de les abstraccions polítiques i la historia aquest fet pot ser no ha tingut gaire o gens de rellevància, segurament més amoïnat pels greus problemes que experimenta la nostra societat, entre un 155 i una DUI, i sense haver sortit formalment de la crisis econòmica. Però, justament pels moments de canvi profund que estem vivint actualment en les relacions amb l’Estat (quasi de trencament podríem dir), un Estat qual portem lligats des de temps medievals, és bon moment per aclarir i aprofundir sobre quina diferència hi ha entre federalisme i confederalisme. Cal recordar, per exemple, que molts estudiosos han considerat que la relació territorial dels comtats que integraren durant segles la Corona d’Aragó entre 1137 i 1716 era una relació federativa. Però es tractaria de relacions federatives força distintes als estats federats que coneixem a l’actualitat, com els Estats Units d’Amèrica o la República Federal Alemanya.

En els darrers dos segles hi ha hagut pensadors que han escrit i teoritzat molt sobre aquests dos “paradigmes” d’organització política, destacant a casa nostra el gran polític i pensador Pi i Margall, que va arribar a ser president de la 1a República espanyola i que justament va acabar dimitint com a conseqüència de l’enrenou que es va esdevenir per les diferències d’ interpretació del procés de federalisme que ell mateix havia impulsat i endegat. En aquells temps de mitjans del segle XIX, les tensions entre l’Estat i les diferents regions (actuals autonomies) no eren gaire diferents de l’actualitat, però hi va haver la suficient valentia i alhora capacitat de negociacions per part de tots els polítics de la seua època com per posar en marxa una república amb un procés federatiu.

Fill de la classe obrera, Pi i Margall va publicar les seves idees del federalisme social a La reacción y la revolución (1854), on avançava la idea del principi federatiu del pensador anarquista Joseph Proudhon, de qui ell mateix va traduir diverses obres. Després d’estar exiliat a Paris, va tornar a Espanya gràcies al triomf de la revolució de 1868, i es va erigir com un dels grans líders del republicanisme, amb una vessant federalista i propera al socialisme, que li permetia connectar millor amb les aspiracions socials de les classes treballadores i alhora amb les aspiracions descentralitzadores del moment. Tot plegat demostra com va ser capaç de pensar i adaptar les teories dels paradigmes polítics ja existents, a la realitat catalana i espanyola del moment, que també aspirava a allunyar-se de la vella i rància etapa monàrquica.

D’altra banda, es defineix confederalisme democràtic com “una associació d’estats sobirans o comunitats creada per mitjà d’un tractat per a l’assoliment d’alguns fins i propòsits comuns predeterminats”, en què, a diferència d’una federació, és més important la sobirania dels seus membres. Tot i que alguns politicòlegs consideren que la diferència entre federacions i confederacions rau en el poder central del govern i en el fet que a les confederacions els membres es reserven el dret a la secessió.

Aquesta fórmula d’organització política ha estat molt utilitzada en territoris de l’Orient Mitjà, on el confrontament entre territoris i pobles veïns és un problema de llarga arrel en el temps i sovint de complicada solució. Un exemple é l’anomenat “confederalisme democràtic”, que es va desenvolupar des del moviment d’alliberament del poble Kurd, i partia d’una sòlida crítica a l’Estat-nació i plantejava una “democràcia sense Estat” com a base política per construir una societat participativa, antipatriarcal, cooperativa, ecològica, i amb convivència tolerant, plural entre cultures i religions.

Jo m’inspiraria de bon grau en aquesta fórmula del poble Kurd! Però crec sincerament que, arribats on hem arribat i de la manera com estan les coses, ara el que ens toca a totes i tots és fer l’esforç de repensar com construir una nova relació territorial entre Catalunya i l’Estat espanyol. I ho hem de fer encapçalades pels nostres dirigents polítics, que haurien d’inspirar-se en la capacitat d’anàlisi, negociació i reflexió del gran Pi i Margall.

Al programa electoral de Catalunya En Comú-Podem apareix ben clarament la proposta de Catalunya com una república que ha de ser reconeguda per l’Estat espanyol amb una reforma constitucional que reconegui el seu territori com un estat plurinacional (aquest ja seria un primer pas cap a una relació confederal). I estic convençuda que la gran major part de la societat catalana volem aquest camí, però sense unilateralitats ni sang o “morts als carrers”, sinó amb seny i enteniment entre [email protected] O sigui amb sentit comú.

Meritxell Centeno
Periodista i candidata substituta per CatComú-Podem-Lleida

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.