La nova gramàtica catalana incorpora més flexibilitat en la parla i l'escriptura

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha presentat aquest dimecres la nova Gramàtica de la llengua catalana, coincidint amb l’arribada del tractat a les llibreries del país. L’obra actualitza i amplia el corpus gramatical vigent de Pompeu Fabra, i ho fa prioritzant la descripció a la prescripció i ampliant la norma a les varietats lingüístiques de tots els territoris. “No parlem mai de correcte o incorrecte, sinó d’adequació o no adequació”, ha senyalat sobre l’esperit de l’obra un dels seus coordinadors, Manuel Pérez Saldanya. Els responsables de la Secció Filològica de l’IEC han destacat avui el caràcter “col·lectiu” d’una obra que en què s’ha treballat els últims vint anys, i que vol ser “representativa de tots els parlants, donant compte de tot el que comparteixen, perquè s’hi identifiquin”.

La nova Gramàtica de la llengua catalana ja és una realitat, després de més de vint anys d’elaboració “col·lectiva” a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’obra que ha arribat aquest dimecres a les llibreries catalanes –i que té un marge de quatre anys per aplicar-se– s’ha elaborat, segons la presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, Maria Teresa Cabré, “amb la mirada posada en tota la gama de registres de tots els territoris”, sense donar prioritat a cap dels seves variants dialectals.

Mantenint “l’esperit” i el corpus de la normativa fins ara vigent de Pompeu Fabra, el nou tractat n’és una versió ampliada que vol donar resposta a qüestions que el lingüista “no va plantejar o tot just va poder apuntar molt esquemàticament”, apunten des de l’IEC. Les principals novetats són, doncs, en la manera de presentar la norma, prescindint de la dicotomia ‘correcte/incorrecte’ i oferint diversos nivells d’adequació atenent al context formal i de variació dialectal.

“Però que sigui flexible no significa que no prescrigui”, ha volgut ha puntualitzar una de les coordinadores del volum, Gemma Rigau. En tot cas, és una prescripció més laxa i oberta que recorre a les fórmules de construcció “adequat, acceptable, preferible, pròpia” etc”.

Al parer de l’altre coordinador de l’obra, Manuel Pérez Saldanya, això ofereix una visió “representativa de tots els parlants del català”, i n’afavoreix la identificació. Saldanya ha subratllat que el text “dóna compte i potencia la unitat de tot el que compartim però també la diversitat lingüística a tots els nivells, el fonològic, el morfològic i en la sintaxi, l’aspecte més novedós”.

Un exemple del tractament de formes pròpies de registres diferents pot ser el de les combinacions pronominals. La flexibilitat es resumeix en aquest exemple: Es contemplen i són tant el ‘li’n’ i ‘li ho’ –“Li’n falta una” i “Li ho diré”- com el ‘n’hi’ o ‘l’hi’ –“N’hi falta una” i “L’hi diré”-, encara que en els registres formals són més habituals ‘li’n’ i ‘li ho’.

Quant a la incorporació a solucions lingüístiques “avalades per la tradició i el prestigi social”, n’és un exemple l’acceptació dels usos que fa cada parla de les preposicions ‘per’ i ‘per a’ davant d’infinitiu quan expressen finalitat. En la nova Gramàtica, les dues formes són acceptades.

Més enllà d’exemples concrets, Maria Teresa Cabré, ha convingut que la nova Gramàtica permetrà “desfer reduccions i simplificacions” del saber popular, que sovint “exclou de la llengua tot allò que no pertany a la variant dialectal d’un mateix”. Si volem fer pinya, hem de considerar nostres, encara que sigui de la nostra competència passiva, les altres varietats lingüístiques”, ha reflexionat. Cabré ha conclòs que la nova norma contribuirà a la identificació amb la llengua de tots els territoris, i ha argumentat que darrere del nou reglament hi ha “una descripció de la llengua real que es fa servir”, a partir del corpus textual de la llengua escrita fins als anys 90 i dels treballs de lingüistes de tots els territoris al llarg dels darrers anys.

Des de l’IEC han emfasitzat avui que la Gramàtica de la llengua catalana no és, a diferència del precedent de Pompeu Fabra, una obra “’dautor” sinó un treball col·lectiu. Pensada com la gramàtica normativa “de referència del segle XXI”, el volum s’ha elaborat durant 20 anys des de la Comissió de Gramàtica i la Secció Filològica de l’IEC, amb la participació d’experts externs. Els directors de l’obra són els citats Gemma Rigau i Mauel Pérez i el traspassat Joan Solà, que va morir abans de la finalització del projecte i per a qui avui han tingut paraules de record des de l’IEC.

Més enllà del volum complert i extens de la Gramàtica (conté 1.481 pàgines i es ven a 74 euros), l’IEC està redactant ara una edició de butxaca del tractat, que portarà per títol ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’. L’obra podria estar disponible a finals del 2017.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.