Futur incert?. Una nova revolució

 

Deia Charles Darwin: “les espècies que sobreviuen no són les més fortes, ni les més ràpides, ni les més intel·ligents; sinó aquelles que s’adapten millor al canvi”.

I la pregunta és: On volem ser nosaltres d’aquí a 5 o 10 anys? L’espècie humana no es caracteritza per aprendre dels seus propis errors, ans al contrari, quan encara no ens havíem recuperat del tot de la crisi financera del 2008-2009, ja ens trobem immersos en una altra de pitjor i a nivell global com és la de la COVID-19. Cert és que l’anterior crisi era més aviat immobiliària i aquesta sanitària, però també afectà a l’economia i a la societat. Va ésser l’avís premonitori d’aquesta que ja s’entreveu com a un profund canvi social.

Desenganyem-nos, res no tornarà a ser com abans, les relacions humanes han canviat, el consum serà diferent, ens desplaçarem d’una altra manera, el món com l’enteníem amb el lliure comerç canviarà. A nosaltres ens caldrà ser encara més resilients i saber-nos adaptar a aquests nous canvis. Dins de l’economia per la vida, la salut, la recerca i l’agroalimentació, ens caldrà saber gestionar encara més bé els recursos naturals i que, en el nostre territori, haurem de saber mesurar d’una vegada aquesta riquesa del món rural: la geologia, el sòl, l’aire, l’aigua, els boscos, tots els essers vius i la matèria orgànica que se’n deriva sinó volem quedar-nos sense gent en aquesta nova ruralitat, tot aquest capital ha de generar no només aliments, sinó també energia, combustibles, bens i serveis i que s’ajustin a les necessitats del nou model que vindrà. I aquest nou model global té clarament dos eixos principals: la innovació i la sostenibilitat, entenem per fi que vivim en un planeta finit de recursos naturals.

En el camp de les noves tecnologies a Lleida ens hi em de posar encara més, anem endarrerits en temes com la fibra òptica, el 5G, la industria 4.0, el big data, nous algoritmes per a la robotització del camp i de l’entorn… El teletreball i les videoconferències han vingut per a quedar-se. A partir de l’any vinent, els nous fons europeus per a la transformació econòmica, segons els vice-president Pere Aragonés, “seran la major despesa en inversió pública de la historia contemporània”. A diferencia de l’anterior crisi, el BCE posa tota la carn a la graella perquè l’administració gasti i l’estat espanyol haurà de repartir el superàvit dels ajuntaments als ajuntaments.

Aquesta oportunitat ens ha de servir per a transformar les comarques de Lleida, el Pirineu i l’Aran, col·laborant i construint entre tots, administradors i administrats, agendes compartides per a generar nous projectes per a un territori repensat.

Potser serem més pobres, potser estarem més endeutats, però tindrem més temps, serem més rics intel·lectualment. Moure’ns serà opcional, connectar-nos imprescindible. La COVID-19 ens ensenya que és exponencial, aquest és el nou context i les solucions hauran de ser-ho també. La transformació empresarial és la clau, noves cadenes de negoci sorgiran amb les noves tecnologies. Estem davant d’una gran disrupció o d’una nova revolució.

Res no tornarà a ser igual, el canvi és a les nostres mans. Nosaltres decidim o decidiran per nosaltres. Aquesta revolució la fem o ens la faran. Lluitem per la nostra identitat i la nostra dignitat, nosaltres som els gestors del territori, no perdem mai de vista que la tendència és anar a les grans urbs.

Avui per avui, continuem evitant la transmissió i un possible rebrot per la tardor tot esperant la vacuna els propers mesos. Som gent de la Terra Ferma, lluitadors de soca rel, només cal creure’ns-ho definitivament, prou d’autoflagelar-nos i victimitzar-nos, com diu el Sr. Postu: “Jo també soc de l’oest de Catalunya i amb orgull!”.

Carles Gibert i Bernaus,
Diputat de Transformació Econòmica de la Diputació de Lleida