El Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL), format per gairebé una vintena d’estudiants i professors, ha finalitzat els treballs d’excavació del poblat ibèric de Gebut, a Soses (Segrià), que es van iniciar el passat dia 9 de juliol amb una sèrie de descobertes que, tal com ha explicat el professor i director de les excavacions, Joan López, situen el jaciment com un dels enclavaments ilergetes més importants després dels Vilars d’Arbeca. Entre les troballes destacades s’ha pogut descobrir bona part de la muralla que envolta el baluard del poblat i també s’han pogut conèixer detalls de l’activitat dels pobladors. Per exemple, la seva vinculació amb el comerç de vins i també l’activitat pesquera després que s’hagi descobert un ham de pesca. Entre els elements de ceràmica que també s’han trobat hi ha una nina que podria tenir finalitats de culte o tan sols de lleure.

La segona campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment ibèric del Gebut, a Soses, ha posat al descobert algunes troballes singulars com ara el cap d’una figureta femenina de terracota, que podria ser una deïtat de culte domèstic o una joguina, un motlle de joieria i un ham de pesca. Són objectes que demostren la intensa activitat al poblat entre els segles III i I abans de Crist, i la seua importància dins la xarxa d’enclavaments ibèrics en la ruta del Segre. El Grup d’Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) -inscrit al Grup de Recerca en Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga (GRAPHA)- també ha descobert un nou tram de muralla de quatre metres de gruix corresponent a una etapa d’ampliació de l’assentament.

El director de l’excavació del Gebut, Joan López, ha explicat que s’ha pogut delimitar la muralla del baluard, un fet que situa el jaciment de Soses molt a prop de l’altre jaciment més important de les terres de Lleida, els Vilars d’Arbeca. López ha insistit en què l’enclavament del jaciment els ha sorprès pel que fa a les dimensions i les troballes en aquesta segona campanya d’excavació.

Un equip d’una vintena de persones ha treballat al jaciment durant 12 dies tant en la delimitació de la fortificació elevada com en el complex industrial que van treure a la llum durant la primera campanya. Han excavat una nova sala annexa a l’espai de producció format per cubetes folrades de guix i destinat possiblement a la producció de vi. Està formada per una banqueta construïda amb tovots que defineix una gran cubeta quadrangular. “Ignorem ara la seua funcionalitat, pendents de les analítiques del laboratori, però en qualsevol cas confirma el caràcter industrial d’aquest barri, la cronologia del qual se situa en la segona meitat del segle III abans de Crist”, ha explicat López.

Entre les troballes singulars d’aquesta campanya destaca el cap d’una figureta femenina de terracota, guarnida amb un collar. Aquestes estatuetes, de les quals se’n coneix una trentena en les zones de l’àrea ilergeta (Lleida i Osca) s’interpreten tant com a possibles joguines, com a figures relacionades amb cultes de tipus domèstic i familiar. Les conegudes es daten entre els segles II i I AC, però podrien ser lleugerament més antigues. També ha aparegut un motlle de foneria de rodetes concèntriques de dimensions més grans que els coneguts fins ara per a fer penjolls de bronze d’ornament personal, un ham de pesca, restes de raïm i de blat, fragments de ceràmica de diferents èpoques, fins i tot restes d’àmfora fenícia i de ceràmica campaniana (Itàlia) i peces de collar de corall que demostren el comerç a través del riu.

Els arqueòlegs de la UdL calculen que l’assentament es va iniciar en època preibèrica, anterior al segle VII abans de Crist, durant la primera Edat del Ferro i va estar ocupat fins al 200 abans de Crist. Les darreres excavacions han permès descobrir un nou tram de la muralla format per dos cortines adossades que juntes assoleixen quatre metres d’amplada, “només superada per les dels Vilars d’Arbeca i el Molí d’Espígol”, han assegurat. Aquesta paret que delimitava el poblat pel cantó oest es va construir quan la fortificació va ampliar la seua extensió cap al nord, complementant les estructures defensives ja existents de la primera edat del ferro i l’Ibèric antic (segles VII-V aC). La muralla ha aparegut parcialment malmesa per impactes d’artilleria de la Guerra Civil. De fet, els arqueòlegs de la UdL han trobat restes dels obusos entre les pedres.

Aquest assentament ibèric està sorprenent els mateixos experts, que esperen poder demostrar en futures campanyes la importància de l’enclavament dins la xarxa de poblats ilergetes. “La dimensió i complexitat que estem trobant supera les nostres expectatives inicials”, ha assegurat Joan López. En aquest sentit, el director dels serveis territorials de Cultura a Lleida, Josep Borrell, ha destacat que es tracta d’un “jaciment emblemàtic pel Baix Segre” i confia que el projecte “s’incorpori als plans quadriennals de recerca de la Generalitat per assegurar el seu futur”. L’alcalde de Soses, Isidre Mesalles, espera que el Gebut sigui visitable l’any vinent. Entre les iniciatives més immediates hi ha l’arranjament dels accessos i la creació d’un circuït intern amb panells explicatius.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.