Habitar i viure

 

Emancipar-se és una manera d’alliberar-se, de deixar-se anar. És fer un salt endavant per aturar-se, si cal, a descobrir i a experimentar la plena autonomia. En el cas de les persones joves, defineix i referma la personalitat i alimenta les ganes de menjar-se el món. Però segons dades del Banc d’Espanya, dos de cada tres persones menors de 35 anys viuen a casa dels seus pares per les dificultats d’accés a un habitatge assequible. La falta de mitjans per comptar amb un espai propi que pugui dir-se llar afecta també moltes famílies. L’estabilitat és imprescindible per consolidar un present segur i un futur prometedor. Com a alcalde, una de les meves principals preocupacions i responsabilitats és garantir que tothom tingui la possibilitat de viure dignament. I això passa per generar oferta residencial suficient i accessible.

La Generalitat aprovava, a finals d’octubre, el Pla Territorial Sectorial pel Dret a l’Habitatge, amb l’objectiu que el 12,8% del parc residencial de Lleida sigui de promoció pública a curt termini. Per assolir això, cal construir a la nostra ciutat 414 nous pisos. Ara bé, ja us avanço que no ens quedarem aquí i que anirem més enllà. Aquesta setmana mateix, en el marc de la reunió del Comitè Estratègic de l’Habitatge, hem consensuat el camí a seguir amb el sector privat. Perquè no volem ni podem actuar sols, ens hem d’alinear per garantir un dret bàsic que tenim les persones. Així doncs, per construir pisos assequibles a Lleida, el govern municipal treballa conjuntament amb arquitectes, promotors, constructors, agents immobiliaris, enginyers i economistes. Us puc dir que ho tenim gairebé a tocar, però també us puc dir que anirem a més. Comptem, de fet, amb tres projectes en marxa que permetran disposar de 157 habitatges assequibles a curt termini. Bona part als Mangraners però també a la zona de Ciuat Jardí i al Centre Històric. També estem en disposició de cedir terrenys a la Generalitat perquè en faci 163 més de forma immediata. Aquesta projecció i la que tenim prevista en una segona fase, per tal de construir 228 pisos més, ens permetran assolir l’objectiu amb escreix. Però no ens conformem amb això. Calculem que amb el desenvolupament de nous sectors s’aixecaran, en un futur, 3.865 habitatges assequibles.

Construir noves llars és necessari, però també ho és rehabilitar. És el que estem fent al Centre Històric, on gràcies a diferents operacions dotze joves ja tenen habitatge a preus assumibles. Una d’elles es basa en la masoveria urbana, un format que s’està consolidant com a alternativa per a arrendataris disposats a fer treballs de posada a punt als pisos on viuran, a canvi d’una reducció significativa del preu del lloguer. Pensem també en altres fórmules, com els immobles amb espais d’ús compartit, que fomentin la vida autònoma i al mateix temps en comunitat. Anirien dirigits tant a gent jove com a persones grans. I, al mateix temps que incrementem l’oferta residencial, hem de crear oportunitats i sinergies al voltant. Ens hem de preocupar, per exemple, per generar nous espais de qualitat urbana i de relació entre les veïnes i els veïns, per obrir nous comerços de proximitat i per garantir una mobilitat sostenible. Aquesta és l’essència, per exemple, del Pla Integral del Centre Històric i del Pla de Millora Urbana de la Mariola. 

Com veieu, avancem per a que l’accés a l’habitatge sigui real per a tothom i a tots els barris de Lleida. Anem ràpid, sí, però sense perdre ningú de vista. La meta és la igualtat. Perquè disposar d’un lloc digne per viure és un dret que tenim les persones. I, de cap manera, ha de resultar un factor de vulnerabilitat. Ni per nosaltres ni pels que vindran.

Fèlix Larrosa Piqué, Alcalde de Lleida