Acostuma a passar, però la cartellera dels cap de setmana en la que s’incoporen grans estrenes encongeix la resta d’estrenes per no ser esclafades per aquestes grans produccions.

HAN SOLO. UNA HISTORIA DE STAR WARS

Han Solo
Cartell de la pel·lícula (Lucasfilms-Disney)

Després de l’èxit de la nissaga Star Wars i de que Disney comprés a George Lucas la seva productora, els especialistes en cinema familiar han decidit buscar els universos paral·lels més propers a l’univers Lucas. I Han Solo és un nou exemple després de l’èxit de Rogue One: Una historia de Star Wars, que explica el passat ple d’aventures d’Han Solo, el mític trapella galàctic i un dels personatges més estimats de la història del cinema. A través d’una sèrie d’arriscades baralles en les profunditats d’un fosc i perillós submon criminal, Han Solo coneix al seu futur copilot Chewbacca i es topa amb el famós jugador Lando Calrissian, en un viatge que marcarà el rumb d’un dels herois més desconcertants d’Star Wars.
En Han Solo: Una història de Star Wars, la càmera se centra en Han Solo, el llegendari contrabandista amb un cor d’or. Curiosament, el projecte Solo va ser un dels primers dels quals va parlar George Lucas quan li va explicar els seus plans a Kennedy per fer històries independents d’Star Wars. Tots dos van acordar que Lawrence Kasdan, guionista d’El imperio Contraataca i El retorno del Jedi, seria la persona perfecta per escriure aquesta història. “Larry Kasdan coneix a Han Solo millor que ningú”, diu Kennedy. “Tenint en compte la seva extensa associació amb Star Wars i la seva profunda comprensió del personatge de Han Solo, no hi havia ningú millor que ell per explicar la història i preservar l’esperit i el feeling de les pel·lícules originals”.

El guionista Lawrence Kasdan es va enganxar al moment en què va descobrir que la pel·lícula era sobre Han Solo, el personatge que més li apassiona de l’univers d’Star Wars. “Han sempre va ser el meu favorit, des del principi”, diu Kasdan. “Per a mi és l’individu més interessant de la saga. És impredictible. És imprudent. No és brillant. Dirà coses que no tenen fonament. Salta quan hauria d’estar-se quiet. No hi ha ningí més atractiu per a mi que un esbojarrat que amaga un gran cor, però que ho oculta el millor que pot”.

EL DOCTOR DE LA FELICIDAD

El doctor de la felicidad
Cartell de la pel·lícula (Filmax)

Knock, un estafador penedit i reconvertit a metge, arriba al petit poble de Saint-Maurice per aplicar un “mètode” destinat a fer-li ric: va a convèncer a la gent que un pacient sa és un malalt que ignora ser-ho. I per a això ha de trobar a cadascun la malaltia real (o imaginària) que pateix. Com a mestre en l’art de la seducció i de la manipulació, Knock és a punt d’aconseguir les seves finalitats. Tot això canviarà quan en el seu camí es creui una jove que li farà plantejar-se les seves decisions i una persona del seu tempestuós passat que arribarà per desemmascarar-lo.
Lorraine Levy és la directora de la pel·lícula que ens comenta el per què de l’adaptació d’aquest clàssic de fa gairebé un segle a l’actualitat: ‘Jules Romains va escriure Knock en 1923, i després de la comèdia es troba l’angoixa d’un autor que sent una de les majors amenaces de tots els temps: l’ascens del NSDAP (el Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany), un règim totalitari i expansionista fundat per Hitler tres anys enrere que defensava la supremacia de la raça ària. Per imposar al món aquestes teories abjectes, els nazis li diuen a la ciència el que mai ha dit o pensat, i juguen amb la credulitat de la gent i la fascinació exercida per un tirà megalòman. Knock usarà les mateixes estratègies, deixant de costat la ciència i la medicina per imposar la seva llei a la població submissa i tiranizada de Saint-Maurice. L’obra és tan fosca que el gran actor i director Georges Pitoëff li va dir a l’actor Louis Jouvet que Knock és “una obra macabra que denuncia l’espantosa tragèdia d’aquella època”. I va parlar d’ella com una de les “farses tràgiques del segle XX”, amb aquesta visió pessimista de la humanitat.
Però jo volia fer una pel·lícula més lluminosa, lúdica, amb un heroi humà fràgil i fal·lible. La vaig situar voluntàriament en els anys 50 per allunyar-me d’aquell monstruós període de la història. I em vaig acostar al que em sembla fonamental en l’actualitat: el lloc de “A poc a poc, foraster”.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.