Heidi pren cos humà en l’adaptació cinematogràfica de la mítica sèrie animada

Heidi (Anuk Stefen) és una nena orfe de pèl arrissat i ulls marrons que viu amb la seva tia Dete (Anna Schinz), però quan a aquesta li ofereixen treball a Frankfurt decideix portar a Heidi amb el seu avi. Heidi recull les seves coses i comencen a caminar muntanya a través. Mentre creuen per un petit poble de muntanya es topen amb Barbel (Liliane Naef), que reconeix a Dete de seguida. Les noies es detenen i Dete li explica que està acompanyant a la seva benvolguda neboda, Heidi, amb el seu avi Almöhi (Bruno Ganz) pel cap alt de la muntanya. Barbel horroritzada crida: “Almöhi?. És un ateu misantrop, i a més es diu que ha perdut l’habilitat de parlar”. Dete murmura a cau d’orella de la seva petita neboda: “A paraules nècies, oïdes sordes” i agarrades de la mà comencen a córrer costa amunt.
Heidi amb tota la seva innocència s’ho pren amb calma i comença a perseguir a un gran ramat de cabres però amb la quantitat de capes de roba que porta posades es xopa de suor i deixa de córrer per intentar aconseguir-les. Amb la mirada desafiadora feia la seva tia comença a desprendre’s de la seva roba i a tirar-la al sòl fins a quedar-se en roba interior.
-Esplèndid!- pensa Heidi; per fi pot córrer, saltar i fins i tot reptar a les cabres a fer una carrera. Dete crida a la nena i s’encaminen a aconseguir el punt àlgid on es troba la cabanya de l’avi; realment la cabanya sembla miserable.
L’ancià obre la porta i les mira amb el rostre frunzit, sembla tosc i antipàtic. Les dues s’espanten però Dete agafa aire, compte fins a tres, i diu a l’ancià que va a deixar a la petita Heidi amb ell. Dete amb els ulls plorosos s’acomiada de la nena i es marxa ràpidament. Minuts després l’avi deixa molt clar a Heidi que ell no vol que ella es quedi en la seva llar. S’acomiada i tanca la porta de la cabanya en els morros de la petita.

Heidi es construeix un petit llit dins del corral de les cabres i es queda dormida allà. Al matí següent, l’avi la desperta mentre muny a les seves cabres. Ella sent que no és benvinguda però a poc a poc la seva dolçor persuadirà a l’excèntric ancià.
Heidi coneix a Pedro (Quirin Agrippi), noi encarregat de la cura de les cabres de l’avi. Els dos aviat es fan amics i passen els dies junts jugant per les muntanyes acompanyats de les cabretes. Pedro acostuma a explicar-li a Heidi històries sobre Almöhi, “a la gent li agrada dir maldats… però tu has de tenir el teu propi criteri per saber si has de creure el que veuen els teus propis ulls o els rumors de la gent” li diu Pedro.
Almöhi i Heidi passen l’hivern en la cabanya – Heidi troba a faltar a Pedro, que s’ha anat a viure al poble per poder anar al col·legi durant aquest període de l’any. “Si fos primavera una altra vegada…” murmura Heidi. L’avi, davant la tristesa de la seva néta, li regala un talismà esculpit per ell amb forma d’àguila, però l’anhel d’Heidi cap a Pedro és massa gran, així que l’avi la hi porta a passar la tarda a casa de Pedro. Ell està encantat amb la inesperada visita i maleeix al col·legi dient que no és divertit, “No és necessari saber llegir un estúpid llibre si vius a la muntanya” crida Pedro.

Arriba la tan esperada primavera per a Heidi, però precisament no ve acompanyada de bones notícies: un dia per sorpresa apareix Dete i li comunica a Heidi que té una família d’acolliment a Frankfurt, un lloc on tindrà l’oportunitat de fer amics i conèixer a Clara (Isabelle Ottmann) la filla dels amos. També tindrà l’oportunitat d’aprendre a llegir i escriure. En molts aspectes la història ja es coneguda per la versió en dibuixos que va captivar a una generació i que va ser la primer sèrie animada en estrenar-se en color en Televisió Española. Ara, els personatges reals donen una nova dimensió a la figura de Heidi i el seu entorn.

La història malgrat coneguda, va ser un referetn televisiu durant la dècada dels setanta sent la primera en emetre’s en color i de nacionalitat japonesa. A partir d’avui surt a la venda en diversos formats físics.