bàner campanya-contra-abusos-sexuals-menors_Ajuntament-Lleida
Globallleida-Àrea d'emprenedoria i empresa-

Estudiar com era la mobilitat de la població que vivia en pobles propers a la frontera amb Andorra durant els segles XVIII i XIX i fins a la segona meitat del XX, quan l’èxode rural va comportar l’abandonament d’una part important d’aquestes terres.

Aquest és un dels objectius de la recerca que està duent a terme el geògraf i regidor de Cultura i Esports de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Carlos Guàrdia, que ha identificat prop d’una desena de passos a partir de mapes cartogràfics i altres documents històrics.

bàner AMIC ficcions

A més, ha fet un treball de camp per comprovar en quin estat es troben i si hi ha elements originals que se’n conserven.

La idea és analitzar tot plegat amb la voluntat de donar-ho a conèixer i posar en valor la seva importància.

L’estudi se centra en una part del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), concretament la que queda al marge dret del riu que dona nom al terme i on es troben nuclis com ara Argolell, Arduix, Civís o Os de Cívis.

La idea és identificar la xarxa de camins públics del sector que ara està integrat al Parc Natural de l’Alt Pirineu, tant a través de la cartografia com amb documentació cadastral, fotogramètrica o historiogràfica, segons ha explicat Guàrdia en declaracions a l’ACN.

El geògraf ha pogut constatar com els diversos passos que ha analitzat presenten estats de conservació molt diferents, fins i tot entre diversos trams d’un mateix sender.

Així, explica que mentre alguns continuen habilitats i estan senyalitzats, altres han quedat abandonats i, en alguns casos, tancats amb un cartell de “camí particular”.

Tot i això, el també tècnic de desenvolupament rural de l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) indica que la finalitat de la recerca és purament divulgativa i que, per tant, no es busca “recuperar tots els antics camins”

Guàrdia assenyala que la mobilitat de les persones que, històricament, vivien en aquestes poblacions era “molt alta” i que els camins tradicionals es feien servin per anar al poble o la vall del costat, al bosc, al cementiri o, fins i tot, de festa major.

En aquest sentit, assegura que hi havia una “xarxa molt complexa i diversa” que, amb l’abandonament d’aquestes terres, ha anat quedant “fossilitzada i molt fragmentada”.

La mecanització del món rural i l’aparició dels cotxes també han estat factors que han jugat en contra de la seva conservació.

Un dels camins que compta amb una part senyalitzada i ben conservada i que, a més, suposa tot un atractiu pels excursionistes, és el que connecta la vall del Segre amb el nucli d’Anserall.

Una de les referències que ha trobat el geògraf sobre aquest pas té més de 300 anys, concretament en un mapa militar francès que data entre els anys 1718-19.

A més, cal tenir en compte que el tram forma part del GR7, el primer sender de gran recorregut que es marca a tota la Península Ibèrica cap als anys 70.

En aquest camí, a més, s’hi poden veure les restes de l’antiga església romànica de Sant Esteve del Pont, temple que formava part d’un petit nucli que avui dia ha desaparegut i que estava vinculat a un pont que creuava el riu Valira en aquest punt, unint els camins que anaven cap a la Seu d’Urgell i Castellciutat.

Així ho explica a l’ACN l’historiador i tècnic de Patrimoni Cultural del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Carles Gascón, que indica també que al voltant de l’actual carretera cap a Andorra es troben diversos elements, com ara búnquers de l’antiga línia P o restes de fortificacions, entre d’altres.

Cal tenir en compte que, des del punt de vista històric, els camins de la vall d’Andorra han tingut una gran importància en la travessa del Pirineu.

Així, les hipòtesis més recents plantegen que la pròpia existència del bisbat d’Urgell podria respondre a la necessitat d’organitzar aquest espai de trànsit en un moment de conflicte entre francs i visigots, al segle VI.

A més, durant l’Edat Mitjana aquests passos van tenir un nou paper en el context dels interessos estratègics dels comtes de Foix que, un cop van esdevenir vescomtes de Castellbò, es van interessar en el seu control. ACN

ilerdent

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.