Les despulles d’un civil del Soleràs (Garrigues), un home d’uns 60 anys mort per l’explosió d’un obús, podran tornar a casa, 80 anys després, i descansar amb els seus.

És el primer cadàver recuperat de les fosses de la Guerra Civil que ha donat positiu en el Programa d’Identificació Genètica -en marxa des del 2016-, que creua les dades genètiques de les restes òssies amb les de familiars vius que han participat i n’han cedit al Banc d’ADN.

Hi ha quatre individus més recuperats al Soleràs que poden ser identificats en breu. Es tracta d’un soldat republicà de 32 anys, de Maldà (Urgell), amb una cama amputada, un soldat del bàndol nacional de Burgos i dos civils més morts en el bombardeig al Soleràs la Nit de Nadal de 1938. “Anem tard. Cada dia queden menys víctimes i menys testimonis, però estem prement l’accelerador”, ha assegurat Ester Capella, consellera de Justícia.

De fet, en un any, des de la posada en marxa del Pla de Fosses, s’han recuperat a Catalunya quatre vegades més despulles de soldats i civils desapareguts que en les quatre dècades que han passat des de la Transició.
De la quarantena de fosses que s’han obert, només a Miravet (Ribera d’Ebre) i el Soleràs s’han recuperat 261 despulles, sobretot de soldats republicans, però també de soldats del bàndol nacional i civils. Es tracta de les dues fosses més grans excavades fins ara al país.

Al Laboratori d’Anàlisis Antropològiques de la UAB un grup de quatre antropòlogues, coordinades per la professora Eulàlia Subirà, s’encarreguen d’identificar i documentar les dades físiques i biològiques de les restes i de les mostres dels familiars del Banc d’ADN, que s’envien als laboratoris d’extracció d’ADN d’aquest centre universitari, de la Universidad Complutense de Madrid i de la Universitat Pompeu Fabra.

“L’objectiu de la nostra feina es poder tornar les restes a les famílies que estan buscant els desapareguts”, ha comentat Núria Montes, una de les investigadores. “Aquesta és la part més important de la feina que desenvolupem aquest equip”, ha afegit.

Els resultats es comparen per veure si es detecten coincidències amb el material disponible del Banc d’ADN, a través del qual, des de 2016, es recullen les dades genètiques dels familiars que busquen els seus desapareguts en la Guerra Civil. Les proves genètiques s’han fet a 1.265 familiars, malgrat que el Cens de persones desaparegudes ja compta amb 5.459 casos inscrits fins aquest juliol.

Tots els familiars del Cens de persones desaparegudes han estat informats de les proves genètiques i estan convidats a posar-se en contacte amb l’Hospital Vall d’Hebron per fer les proves, que són gratuïtes. Pel que fa a les proves genètiques de les restes, actualment hi ha dades de 61 individus exhumats.

Els primers identificats

Montes, responsable de l’anàlisi de les despulles procedents de la fossa del Soleràs, ha explicat que entre els 166 individus localitzats en aquesta població, s’han trobat esquelets que presenten moltes coincidències amb homes desapareguts durant la Guerra Civil. Un d’ells ja ha donat positiu.

Es tracta de Leandro Preixens Torebadella, un home de més de 60 anys que s’ha localitzat en una de les fosses on hi havia població civil i que presenta diverses fractures perimortem – causades al voltant del moment de la mort- a tot el costat dret del cos, així metralla incrustada al crani i a les costelles.

La hipòtesi amb què es treballa és que podria ser un avi d’una família de la zona –actualment residents a Juneda– i que va perdre la vida quan va caure un obús, el 25 de desembre de 1938, prop de Granyena de les Garrigues. Curiosament, en Leandro havia sobreviscut a la Guerra de Cuba.

Una altre individu que podria ser identificat en breu estava enterrat amb altres soldats republicans que havien rebut tractaments mèdics a l’hospital de campanya del Soleràs. “Hi ha una família de Maldà que busca un soldat d’aquest bàndol que segons el certificat mèdic va perdre la vida després que li amputessin la cama dreta”, ha explicat Montes.

L’esquelet que s’identifica és compatible amb aquesta informació. “Es tracta d’un cas que presenta una lesió com aquesta a la part superior de la cuixa de la cama dreta i sembla molt propera al moment de la mort perquè no hi ha cap remodelació òssia posterior”, comenta l’experta.

De fet, des del laboratori assenyalen que, com l’estat de conservació de la majoria de cossos és “molt bona”, s’està podent determinar l’edat i el sexe del 98% dels individus analitzats. Amb tot, el procés és lent perquè cal mesurar els ossos, fer un estudi macroscòpic de les patologies que presenta casa cas i documentar-lo fotogràficament. “Necessitem una setmana sencera per poder dur a terme l’anàlisi complet d’un individu”, afirma l’antropòloga. Es preveu que el procés de revisió de totes les restes de Miravet i El Soleràs acabarà el mes de desembre de 2018.

Les dues fosses més grans obertes fins ara

La fossa del Soleràs estava subdividida en vuit fosses diferents dins del recinte de l’antic cementiri del poble, abandonat a principis del segle XX. La majoria de les 155 exhumacions corresponen a soldats republicans que van morir a un hospital de campanya instal·lat al poble. També s’hi han trobat 25 soldats del bàndol nacional i alguns civils. Gràcies a testimonis orals, se sap que l’hospital estava en un edifici pròxim a la fossa i que els mateixos veïns es feien càrrec del trasllat dels soldats morts al cementiri vell. El trasllat es feia de nit amb un carro arrossegat per una mula. Les víctimes hi eren abocades des del carro.

El Soleràs és un poble ubicat a mig camí entre el front de l’Ebre i el front sud del Segre. Va ser un punt logístic important entre els mesos de juliol i desembre del 1938, període en el qual s’instal·len diversos punts sanitaris d’atenció als soldats ferits del bàndol republicà. No obstant, el gener del 1939 la zona cau en mans de l’exèrcit nacional, que aprofita el mateix espai per enterrar-hi els seus soldats morts a la Batalla de Les Garrigues.

La recerca dels descendents

“Sabia que la meva padrina i la meva mare, aquí -a la fossa del Soleràs-, hi portaven flors”, ha apuntat Josep Maria Ruestes, veí de Juneda i net de Leandro Preixens Torebadella. Ruestes va decidir iniciar tots els tràmits per compartir el seu ADN i poder comparar-lo amb les despulles que poguessin aparèixer quan s’obrís la fossa.

Un altre familiar també ha fet ara una donació per poder estretir encara més les coincidències genètiques. Ara l’avi matern del Josep Maria podrà ser enterrat amb la seva dona i la seva filla, i amb una altra filla de la seva dona, que va refer la vida. “Va morir en un bombardeig a Granyena quan feia un refugi”, havia sentit explicar el seu net. “L’ona expansiva d’un obús el va fer malbé, pobre”, ha detallat.

També un jove soldat de 32 anys, veí de Maldà i mort, segons un certificat de defunció, a l’hospital militar del Soleràs, amb la cama dreta amputada, podria descansar aviat al costat de la dona i els fills. El seu net, Josep Maria Farré havia visitat la fossa comú del cementiri vell del Soleràs amb el seu pare, en busca de l’avi. “No el van poder salvar i sabíem que estava enterrat per aquí però la gent del poble no sabia massa bé on era”, ha dit.

Amb el Pla de Fosses es van “tornar a moure” i ara estan “esperançats” de recuperar aquell jove soldat que va deixar uns nens petits orfes massa aviat. “El meu pare tenia 3 anys. La padrina sempre en va parlar, de què feia i què significava. Es deia Josep. El meu pare no el recorda però ha estat sempre molt present”, ha explicat el Josep Maria. Donar-li una “sepultura digna” és l’únic motiu que els ha mogut.

Els testimonis orals

Per localitzar les fosses, un treball que ha assumit la Universitat Rovira i Virgili (URV), també han estat claus els pocs testimonis orals que queden. A Miravet, a partir d’una d’aquestes històries vives, es va buscar la fossa prop de “la caseta de l’Eusebi”, on se sabia que s’hi va establir l’hospital de campanya de la 43ª Divisió Republicana. “Hi feien triatge dels ferits. Els lleus eren evacuats a la rereguarda, però també hi feien intervencions quirúrgiques”, ha relatat Sergi González, el cap de l’excavació de Miravet.

També al Soleràs, l’Adelaida Guiu, manté intactes uns demolidors records, malgrat era una nena petita de 3 o 4 anys. Explica amb detalls com passava cada dia “el carro dels morts”, com va ser atesa a l’hospital de sang del poble perquè la va atropellar un vehicle, o com un ferit de guerra va morir a l’entrada de la seva casa, on s’allotjava el metge. “Li vaig veure els budells com quan mates un conill”, detalla entre altres anècdotes. “No hi ha res més pesat que germans amb germans s’hagin de barallar. Està be que surti la memòria històrica perquè s’aclareixen les coses”, ha apuntat.

El testimoni material

De pistes, també se’n troben dins les fosses, en forma d’objectes personals o d’higiene. A Miravet, els arqueòlegs han recuperat una anell, amb la creu i el martell comunista gravats en roig, i dues inicials. Una és clarament una “A” i l’altra podria es dubta si podria ser una “R” o una “B”. Aquest tipus d’anell els portaven els comissaris polítics del bàndol republicà.

Amb aquestes pistes, s’iniciarà un rastreig per mirar d’identificar si algun d’aquells caps del front republicà està entre les víctimes de la fossa de Miravet o si, simplement, algú dels enterrats allí se l’hauria pogut apropiar.

Com ha apuntat González, es farà una recerca documental per trobar els noms dels comissaris polítics de la 11ª, 43ª, i 46ª Divisions de l’Exèrcit Popular de la República. “Són les que tenim constància que van passar per allà i sabent els noms podem mirar d’estirar el fil”, ha dit el director de l’excavació.

A les fosses de Miravet també han aparegut altres objectes com botons, encenedors, pintes de cabells, una cullera, un cinturó, una ploma, mines de llapis i alguns anells de casament. Cap conserva la inscripció.

Molta feina per fer

Els arqueòlegs han exhumat les restes de 155 individus del Soleràs i 106 a Miravet. Són les dues fosses excavades més grans fins ara. De localitzades n’hi ha 505 i se n’han obert 38 fins el maig del 2018. D’aquestes, 14 s’han obert a partir de l’estiu del 2017, quan es va desplegar el Pla de Fosses, s’ han fet 281 exhumacions. Això significa que més d’una tercera part de les excavacions dels últims 19 anys s’han fet en un any. Entre el 1999 i el 2018 s’havien fet 339 exhumacions. Es calcula que a Catalunya hi ha al voltant de 20.000 persones enterrades en fosses.

Les dades s’han donat a conèixer durant l’acte de commemoració del 80è aniversari de la Batalla de l’Ebre, que ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Joaquim Torra, la consellera de Justícia, Ester Capella, i l’alcalde de Corbera d’Ebre, Antonio Àlvarez. L’acte, que ha comptat amb la presència de testimonis de la Batalla de l’Ebre, s’ha celebrat a l’Església Vella de Sant Pere, al Poble Vell.

Amb només un any, hem multiplicat per quatre el nombre de persones desenterrades des de la Transició. Estem en deute amb aquestes persones. Les hem de recuperar, dignificar i recordar. Ho hem de fer per cosir les ferides col·lectives i tancar el seu dol”, ha defensat la consellera Capella. (acn)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.