Impostos: els justos i necessaris

Aquest 2019 serà el setè any consecutiu que Lleida no apuja impostos ni tributs. En set anys ens hem fet nostre el lema de fer més amb menys. L’impuls inicial d’aquesta mesura va ser degut a la voluntat de treure pressió fiscal a les famílies lleidatanes durant la crisi econòmica, però la millora en la gestió dels recursos públics ha permès que la Paeria pogués augmentar la despesa en polítiques socials durant aquests anys, sense que fes falta carregar amb més impostos els lleidatans i lleidatanes.

Malgrat que els impostos municipals, de mitjana, només suposen el 2% del que paguen els ciutadans de Lleida a la hisenda pública, com a alcalde em sembla important mantenir aquest esforç. Això vol dir que el Govern de la Paeria acabarà aquest mandat havent aplicat una rebaixa del 3% en l’Impost de Béns Immobles –el principal tribut de gestió municipal– què, juntament amb la reducció dels valors cadastrals, ha permès un estalvi de milions d’euros per als lleidatans. També hem estat el primer ajuntament a aplicar una bonificació del 80% de l’IBI per les construccions de l’Horta, decisiva per no castigar aquells que cuiden el nostre territori.

Si els principis en la recaptació són la moderació i la responsabilitat, la principal característica de la despesa és la defensa d’un model de justícia social que permet a Lleida ser capdavantera en polítiques d’equitat. Gràcies a la bona gestió d’aquests impostos, liderem el rànquing estatal en escoles bressol de titularitat municipal, prestem servei de teleassistència gratuït o els nostres estudiants i jubilats poden viatjar gratuïtament en transport públic.

En un moment que fins i tot els responsables del World Economic Forum de Davos, tradicionals defensors del capitalisme més desregulat, demanen a les administracions que apliquin polítiques socials per no deixar enrere ningú, Lleida comença a recollir els fruits d’aquesta inversió social durant la crisi.

Fruits que es veuen reflectits en dades d’ocupació. La taxa d’atur a la ciutat de Lleida, un 11,72 per cent al mes de setembre d’enguany, s’ha reduït en 2.299 persones en els darrers tres anys i mig, un 22% respecte als 10.267 aturats de començaments del 2015. Una disminució en la qual ha contribuït la iniciativa privada, amb inversions com la del grup Nutreco, que acaba d’inaugurar la nova fàbrica de pinso de Nanta, però on també ha jugat un paper important serveis municipals com l’IMO Salvador Seguí. En els sis primers mesos del 2018, 258 persones han trobat feina a través del Servei d’Intermediació Laboral, que ha gestionat 450 ofertes d’ocupació de diverses empreses. Tot ajuda a una recuperació, que té retorn. Les llicències d’obres tramitades en el primer semestre d’enguany s’han incrementat un 20,2% respecte al mateix període del 2017.

Els pressupostos de la Paeria dediquen més del 30% dels recursos a programes i serveis de cohesió social, educació i ocupació. El 28 per cent, a serveis per a la ciutat, com la seguretat, la neteja i el transport i prop del 27 per cent, a inversions i manteniment de l’espai públic. A totes aquestes polítiques cal sumar-hi que, igual com vam fer el 2017, tancarem aquest 2018 amb unes bonificacions fiscals de més 1,5 milions d’euros lligades a programes i entitats socials.

La política de mà estesa, amb voluntat de col·laborar i consensuar amb altres formacions polítiques, ha donat els seus fruits. En un moment polític complicat com l’actual reforcem Lleida com la capital de les polítiques socials, com un referent a tenir en compte per moltes altres ciutats mitjanes d’aquest país i com una ciutat que fa de la inversió en les persones la seva millor arma contra la desigualtat.

Fèlix Larrosa
Paer en cap