El 17 de desembre de 1999, l’Assemblea General de la ONU va declarar el 25 de novembre com el Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones, violència de tota mena. Una data que ens ha de servir, no tan sols per la reflexió i creació de consciència des de la societat, sinó també para la renovació d’esforços des de totes les institucions polítiques i socials contra la lacra que és la violència masclista.
La violència de gènere no és un problema que afecti només l’àmbit privat, sinó que es manifesta com el símbol més brutal de la desigualtat existent en la nostra societat. És una violència dirigida sobre les dones pel fet mateix de ser-ho, pel fet de ser considerades, pels seus agressors, mancades dels drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió.
Per aquests motius, la llei reconeix el dret de les dones que la pateixen a l’atenció, l’assistència, la protecció, la recuperació i la reparació integral, estableix mesures per fomentar la detecció de la violència masclista. Malgrat això, han estat 12 les dones assassinades per violència masclista al 2020, que al 2019 en varen ser 13 i el que portem de 2021 en són 12; que les denúncies per violència de gènere al 2018 varen ser 15.977 i al 2019 de 16.099, suposant un increment del 1%; mantenint-se tant al 2019 com el 2020 el 53% d’ordres d’allunyament resoltes. Unes dades esfereïdores que recull l’observatori de la Igualtat de Gènere elaborat per l’Institut Català de les Dones a Catalunya.
Si ens n’anem a les dades globals, l’ONU, en la seva darrera publicació estima que de les 87.000 dones que van ser assassinades a tot el món l’any 2017, més de la meitat (58%) van ser matades per les seves parelles o familiars, la qual cosa significa que 137 dones arreu del món són assassinades diàriament per un membre de la seva família. S’estima que el 35 per cent de les dones de tot el món ha sofert violència física de gènere per part d’un company sentimental o per part d’una altra persona diferent al seu company sentimental en algun moment de les seves vides, i aquestes xifres tan elevades ni tan sols inclouen l’assetjament sexual.
Malauradament, aquesta tendència que no va a la baixa, i es pot afirmar que aquesta realitat és part de la vida i quotidianitat d’una de cada tres dones que són les que han patit o patiran violència de gènere física, sexual o psicològica al món, també al nostre territori.
Un dels problemes actuals de la violència masclista és la seva pròpia identificació, és a dir, que les dones puguin identificar que s’està produint aquesta greu vulneració de drets humans i que cal una major conscienciació ciutadana vers la violència masclista i més recursos humans i econòmics per a fer-hi front. De fet, es calcula que per a sortir del cicle de la violència masclista es necessiten uns 10 anys i cal tenir presents les dificultats econòmiques a les que s’ha d’enfrontar una dona que fuig del seu maltractador, i que fan gairebé impossible la reinserció de les víctimes, especialment aquelles amb fills i filles petits.
La violència masclista també és present durant la infància i l’adolescència, les edats més vulnerables, i aquells nens i nenes que en són víctimes directes tenen un alt risc de repetir els patrons d’abús. En aquesta lluita, és tan important l’assistència a les víctimes, com la prevenció i l’educació des dels primers anys de la infantesa. De fet, una de cada deu dones de la Unió Europea declara haver sofert ciberassetjament des de l’edat de 15 anys, un risc que és major per a les dones d’entre 18 i 29 anys.
Tot això denota que malgrat els avenços obtinguts en la igualtat de drets, es continuen aplicant des d’una perspectiva masclista, amb paràmetres d’una societat estructurada a partir del desequilibri de les relacions entre dones i homes. Per això, l’única manera de commensurar el conflicte real de la violència masclista, és convertir-nos en agents actius i no passius, en agents transformadors; institucions publiques, ciutadans i ciutadanes, entitats, tot exercint la garantia dels drets de les dones i marginant i denunciant les actituds abusives i masclistes.
Per tot això, avui volem dedicar un sentit i dolorós record a la memòria de totes les dones assassinades i assetjades per violència masclista i també expressar la nostra solidaritat amb les víctimes i les seves famílies. Que les seves vides i el seu patiment no quedin en l’oblit, alhora que recordar que la violència és responsabilitat de qui la exerceix i no de qui la pateix.
Les dones i homes de Junts a la Vegueria de les Terres de Lleida declarem el nostre compromís de fer de la prevenció contra les violències masclistes i la desigualtat una política prioritària i transversal, que impregni totes les polítiques desenvolupades a través de la nostra acció dins del govern i com a partit.
Volem una societat lliure de masclismes, perquè de camí a casa, volem ser lliures, no valentes, i juntes, ens en sortirem.
Rosa Perelló i Escoda (@PerelloEscoda)
Diputada de Junts a la Diputació de Lleida i cap de llista de Junts per Tàrrega
Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.