La comtessa de la comparsa dels Pallaresos s’ha imposat aquest diumenge a la nit a la capitana de les tropes mores dels Al·leridís i Lleida torna a ser cristiana.

Totes dues s’han enfrontat en una batalla dialèctica plena de referències a la situació política catalana, amb acusacions mútues de consultes populars sense garanties, d’adoctrinament o d’empresonar adversaris per motius ideològics o religiosos, tot amb un to irònic i distès.

És la quarta vegada al llarg dels 23 anys d’història de la festa que les líders dels dos bàndols han estat dones. La batalla final al Pont Llevadís de la Seu Vella ha anat precedida de la desfilada de gala de les comparses amb les seves espectaculars indumentàries, un gran espectacle de color i música que comença a la Porta del Lleó i baixa pel carrer Cavallers fins a la plaça de la Paeria.

La recreació històrica mobilitza unes 700 persones i atrau centenars de persones al carrer però el repte continua sent garantir el relleu generacional de la festa. Els responsables de l’associació organitzadora fan una crida a la ciutadania perquè s’animi a formar part d’aquesta tradició i assegurar-ne així la continuïtat. Aquest any un grup de periodistes russos han donat cobertura a l’esdeveniment.

Una de les característiques pròpies de la Festa de Moros i Cristians de Lleida -l’única que se celebra a Catalunya- és l’alternança de triomf i derrota entre les comparses mores i cristianes. Cada bàndol està format per tres comparses. Les cristianes són les dels Pallaresos, els Anglesola i els Urgellencs, i els sarraïns són els Al·leridí, els Musa i els Banu-Hud.

El punt culminant és la batalla que tenen un i altre capitost, aquest any totes dues dones. El protagonisme ha estat per la saïda mora dels Al·leridís, Carmina Pardo, i la comtessa cristiana de la comparsa dels Pallaresos, Judit Badenes, que s’ha acabat imposant.

Badenes ha destacat que la igualtat és un valor que des de l’inici es va voler integrar com a fonament de la festa, tant en l’alternança de les victòries entre bàndols com en el fet que homes i dones tenen el mateix dret a ocupar qualsevol dels càrrecs de les comparses, “cosa que no passa a la resta de celebracions del País Valencià i que a nosaltres ens enorgulleix i és un tret afegit a la nostra identitat com a lleidatans i lleidatanes”.

Pardo ha afegit que “el tema de la igualtat no és només que s’incorporin dones sinó també els valors femenins i feministes. Estem d’acord que les dones han d’ocupar càrrecs destacats però també entenem que hi ha homes feministes i del que es tracta, en definitiva, és d’incorporar aquests valors i reivindicar-los a la festa”.

Judit Badenes ha assumit el personatge d’Òria d’Entença, noble, tutora i comtessa de Pallars Jussà, i ha prioritzat a la seva comparsa cenyir-se a la indumentària pròpia del segle 12, que és quan va viure aquest personatge. Carmina Pardo, per la seva banda, s’ha ficat al paper de Zobeida, la geganta mora de Lleida i una de les ciutats invisibles d’Italo Canvino.

En el seu cas, s’ha fet un compte de Twitter específic de Zobeida per cridar les dones a incorporar-se a les festes populars perquè “la festa és revolució i també evolució”. A més, aquest any durant el recorregut s’ha tirat confeti lila en record del col·lectiu Fonèvol d’Alcoi (Alacant) que lluiten per la igualtat de la festa, “ja que allà malauradament no tenen les mateixes oportunitats que tenim nosaltres”.

Altres eixos de la capitania que Pardo ha volgut impulsar són els de la reivindicació de l’Horta de Lleida i l’ecologia i les minories àrabs amb un grup de dones d’origen amazig.

Lluita dialèctica plena de referències a l’actualitat política

Els parlaments han estat obra de l’escriptor lleidatà Jordi Prenafeta, que els ha farcit de referències a la situació política catalana. No hi ha faltat el 155, les crítiques mútues per adoctrinar la població amb la fe musulmana o catòlica, un record pels presos “reus de sedició” o apel·lacions al diàleg sense resultat. També s’hi ha sentit la ja mítica frase de Josep Lluís Trapero ‘Bueno, pues molt bé pues adiós’. “Aquest any va per aquí, el tema de la llibertat, dels drets de les persones, dels drets col·lectius i que tothom, persones i pobles per extensió, cal que tinguin l’atenció que es mereixen”, ha explicat Carmina Pardo.

Relleu generacional

El president de l’associació de Moros i Cristians, Josep Lluís Gàzquez, assegura que, després de 23 anys de vida, el repte continua sent garantir el relleu generacional de la festa. Per això, explica, han començat un seguit d’accions conjuntament amb altres entitats de la ciutat per intentar rejovenir la celebració. “Fem una crida contínua a abastir la festa de nous participants perquè, podem tenir molts anys d’història, però si no ho ha relleu en perilla la continuïtat”.

Un altres dels reptes de l’associació és guanyar ressò fora dels mitjans de comunicació locals, sobretot amb la vista posada a la 25a edició que arribarà d’aquí a dos anys. Gàzquez ha remarcat també el caràcter no competitiu de la festa, que “sempre busca la igualtat entre bàndols i entre homes i dones, que poden ocupar els mateixos càrrecs i van rotant”.

Actes previs dissabte

Els actes van començar ahir dissabte al migdia amb un vermut medieval. A la tarda, les ambaixades es van trobar a la plaça de la Paeria. Les tropes mores van arribar a la ciutat per demanar la rendició dels cristians. Després d’una batalla dialèctica, sempre en to satíric, els dos bàndols es van desafiar per a la desfilada i la batalla de l’endemà. Enguany els textos de les Ambaixades els va escriure el personatge lleidatà Sr. Postu.

Aquest diumenge al migdia el programa de la festa s’ha reprès amb la desfilada infantil i la presentació i el concurs de bandes. En concret, aquest any s’ha comptat amb Ilerband, Banda Simfònica Unió Musical de Lleida, Banda Municipal de Música Ciudad de Fraga, Banda de la Unió Musical Senienca, Banda de Música Ciutat de Benicarló (Castelló), i la Unió Musical San Diego de Lloc Nou d’en Fenollet (València). La guanyadora del concurs ha estat la banda de Benicarló.La desfilada de gala s’ha fet a partir de dos quarts de set. Les comparses s’han concentrat a la Porta del Lleó de la Seu Vella i des d’aquest punt han seguit pel carrer Cavallers, l’avinguda de Blondel i l’avinguda de Madrid fins arribar a la plaça de la Paeria. L’acte de fi de festa s’ha fet un any més al Pont Llevadís de la Seu Vella amb la recreació de la batalla entre les tropes mores i cristianes.

Orígens de la festa

Segons l’associació, Lleida és la ciutat on s’han documentat els orígens més antics de les festes de moros i cristians, que es remunten al 1150, any del qual daten uns documents que parlen d’una celebració d’aquestes característiques amb motiu de l’enllaç matrimonial entre Peronella d’Aragó i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, i mesos després que el comte de Barcelona i príncep d’Aragó fes entrar la bandera cristiana a la Medina Larida musulmana.
Les visites a la ciutat per part d’Alfons el Magnànim, el 1458, o d’Isabel la Católica, el 1481, també van documentar festes de balls entre moros, cristians i jueus. (acn)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.