neu
Neu en cotes baixes
L’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) ha presentat aquest dilluns a Saragossa el segon informe sobre els impactes, les vulnerabilitats i l’adaptació dels Pirineus al canvi climàtic.

Algunes de les dades més rellevants, elaborades a partir de projeccions realitzades en el marc del projecte CLIMPY, tenen a veure amb l’augment significatiu que experimentaran les temperatures màximes i mínimes diàries al llarg del segle XXI, fins arribar, en les darreres dècades a ser entre 4,3ºC i 7,1ºC superiors. Mentre, l’espessor mitjana de la neu a 1.800 metres d’alçada podria disminuir a la meitat l’any 2050 i el període de permanència de la neu podria reduir-se en més d’un mes.

El document de l’OPCC, on hi participa la Generalitat a través de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i del Servei Meteorològic de Catalunya, l’ha elaborat un equip científic format per cent persones en el marc del programa europeu POCTEFA, en col·laboració amb la Comunitat de Treball dels Pirineus. L’informe detalla recomanacions per a cadascun dels sectors d’activitat més afectats: el turisme, l’agricultura i la ramaderia, la silvicultura, la gestió de l’aigua, la biodiversitat i els ecosistemes, els riscos naturals, la salut humana i les infraestructures, la indústria i la producció d’energia.

La comunitat científica coincideix en què al llarg d’aquest segle augmentaran els fenomens climàtics extrems com pluges torrencials, sequeres severes, onades de calor i onades de fred. De fet, entre 1959 i 2010, la temperatura mitjana anual al Pirineu ha pujat 1,2ºC, a raó de 0,20ºC per dècada; pel que fa a les precipitacions, s’han reduït un 2,5% per dècada, mentre que en els darrers 32 anys han desaparegut la meitat de les glaceres. Per tant, el Pirineu és un massís que ja està patint els impactes del canvi climàtic com a conseqüència de l’escalfament global d’origen antropogènic.

El possible increment futur de pluges especialment intenses, unit a l’avançament del desglaç primaveral, podria incidir en un increment del risc d’inundacions, avingudes i esllavissades de terra, sobretot a finals de l’estació hivernal i començaments de la primavera. L’informe determina que caldrà potenciar estudis de caracterització local dels riscos; combinar solucions basades en la natura amb mesures estructurals i mesures de gestió; realitzar un inventari de mesures de prevenció i mapes de riscos naturals i crear eines d’ajut a la presa de decisions; a més de mantenir i optimitzar els actuals sistemes de seguiment per millorar la monitorització.

Preveure l’escassetat hídrica i les sequeres

Els principals models climàtics preveuen un augment en la intensitat i freqüència de les sequeres en les pròximes dècades. De fet, en els darrers cinc decennis, els cabals circulants entre el 1950 i el 2010 a les capçaleres de les conques dels rius del Pirineu, que pertanyen a la conca de l’Ebre, s’han reduït en percentatges significatius en més d’un 50% de els estacions d’aforament analitzades. És previsible que aquests canvis s’incrementin tant en termes de subministrament com des del punt de vista de la demanda. Les crisis hídriques afecten diversos sectors socioeconòmics i biofísics alhora, causant impactes en l’agricultura i l’agropastoralisme, en la producció d’electricitat hidroelèctrica, en el desenvolupament del turisme i en la salut dels ecosistemes.

El canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl han afectat, i es preveu que afectin en un futur, els cabals dels rius pirinencs i la qualitat de les aigües. Les sequeres i els períodes d’estiatge redueixen el factor de dilució dels contaminants que arriben als rius, donant lloc a un augment en la concentració de contaminants i al conseqüent empitjorament de la qualitat de l’aigua. D’altra banda, les inundacions promouen l’arrossegament i la remobilització de contaminants retinguts en els sediments. L’increment de les temperatures, en sinergia amb la major concentració de contaminants, sovint altera els processos químics i biològics. Caldrà, segons l’informe, adoptar una visió integradora de la gestió del territori, que replantegi la distribució territorial de l’ús de l’aigua i els usos del sòl.

Mantenir l’atractiu turístic dels Pirineus

El canvi climàtic podria ser decisiu en la determinació de les condicions necessàries per a la pràctica de certes activitats turístiques als Pirineus. En particular, la major variabilitat en el gruix i durada de la coberta de neu podrien suposar un desafiament per a les estacions d’esquí alpí, que hauran d’adaptar-se per mantenir operatives les estacions i assegurar la sostenibilitat de la seva activitat. Tot i així, l’increment de les temperatures podria afectar positivament el turisme de muntanya, allargant la temporada i afavorint l’elecció de destinacions de muntanya relativament frescos en detriment de les zones de sol i platja.

Aspectes com la presència o no de certes espècies de fauna i flora emblemàtica, la qualitat dels ecosistemes i l’estat de les formacions naturals com les glaceres podrien veure’s afectats pel canvi climàtic, resultant en una pèrdua d’interès turístic. La recomanació és readaptar els models de desenvolupament turístic per potenciar la resiliència del sector.

Fer front als canvis en els cultius

La disminució del període de gelades i l’increment de les temperatures mitjanes podria afavorir l’expansió de cultius no habituals als Pirineus, com d’àmbit mediterrani o els d’origen subtropical. En canvi, altres cultius principalment de secà podrien veure restringida la seva àrea de distribució potencial a causa d’una major variabilitat en el règim de les precipitacions i les temperatures extremes. D’altra banda, la major freqüència i intensitat de les sequeres i onades de calor podria afectar la ramaderia extensiva a través de canvis en la composició i productivitat del farratge, mentre que l’estrès tèrmic podria impactar en l’estat de salut del bestiar a les explotacions intensives de muntanya mitjana.

La solució passa, en part, per afavorir un ús sostenible dels recursos hídrics, a més de limitar l’abandonament del sector i incentivar-ne la modernització i la diversificació.

Lluitar contra la pèrdua de biodiversitat

El canvi climàtic afavoreix la pèrdua de biodiversitat i l’extinció d’espècies a través de canvis en la fisiologia i fenologia de plantes i animals, canvis en la durada de la temporada de creixement, canvis en la distribució de les poblacions i l’increment del risc de disseminació d’espècies exòtiques. L’acció combinada dels impactes antròpics i els impactes del canvi climàtic pot ocasionar la modificació d’alguns processos ecològics clau en els ecosistemes d’alta muntanya, fet que podria limitar la seva capacitat per proveir béns i serveis a més de comprometre la seva pròpia pervivència a llarg termini.

Les recomanacions apunten a promoure les xarxes d’observació de la biodiversitat d’alta muntanya; integrar les consideracions relatives a l’adaptació al canvi climàtic en els actuals plans i programes; limitar la fragmentació dels hàbitats garantint la connectivitat ecològica; i promoure l’intercanvi d’informació entre els organismes competents en els sectors involucrats.

Preveure canvis irreversibles del paisatge

S’està accelerant el procés de degradació d’alguns paisatges icònics com les glaceres, els llacs o les torberes d’alta muntanya. Això i altres canvis ambientals com els de la distribució d’algunes espècies d’animals, boscos i vegetació alpina, sovint actuen en sinergia amb l’acció humana com els canvis en els usos del sòl, generant alteracions sovint irreversibles en els paisatges típicament pirinencs.

D’altra banda, l’augment de la variabilitat en la distribució espacial i temporal de les precipitacions, la reducció del cabal dels rius i els canvis en el calendari del desglaç podrien incidir de manera negativa en la capacitat de producció hidroelèctrica en els Pirineus. Respecte a la demanda, és previsible que el canvi climàtic incideixi en la seva estructura al llarg de les estacions de l’any: l’augment de les temperatures podria reduir la demanda d’energia per a calefacció a l’hivern i tardor.

La solució passa per la diversificació de les fonts d’energia prioritzant les renovables; optimitzar la gestió dels recursos hídrics en la producció elèctrica; fomentar un ús energètic racional; i adequar la gestió energètica a les variacions de la demanda.

L’OPCC constitueix una eina estratègica comuna al conjunt dels set territoris pirinencs: Andorra, Aquitània, Aragó, Catalunya, Euskadi, Navarra i Occitània. Amb el suport d’un consell científic amb membres d’una expertesa reconeguda a nivell internacional, que produeix dades de gran qualitat i proporciona els indicadors que permeten anticipar els impactes del canvi climàtic al massís, els territoris de l’OPCC estableixen estratègies d’adaptació per ser menys vulnerables als impactes del canvi climàtic. (acn)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.