La digitalització dels sepulcres dels Comtes d’Urgell s’ha fet mitjançant dues tècniques avançades que n’han permès captar fins al més mínim detall per tal que la rèplica que se’n vol fer sigui amb la màxima ”alta resolució i qualitat” possibles”.

Així ho ha explicat la conservadora del Museu The Cloisters de Nova York, Lucretia Kargère, que ha participat aquest dilluns en la presentació de la digitalització que es va fer el passat abril al museu novaiorquès. Les dues tècniques emprades són l’escaneig 3D dels sepulcres i la fotogrametria, que ”permet abastar tots els punts de l’escultura des de diferents angles” i completa el procés.

Lucretia Kargère ha explicat que la digitalització de les quatre tombes dels Comtes d’Urgell es va poder materialitzar en una setmana i que es va disposar de ”tota la tecnologia necessària per poder-lo dur a terme”. En aquest sentit, ha assenyalat que en el món de l’art és cada cop més freqüent la utilització de tecnologies 3D per fer reproduccions de patrimoni que ha patit desplaçaments o fins i tot que ha estat destruït.

Les dues tècniques que s’han fet servir per digitalitzar els sepulcres de les Avellanes han comptat amb la utilització d’un braç articulat per fer l’escaneig làser que ha permès reproduir fins al darrer detall de les tombes.

Els sepulcres s’han digitalitzat amb la finalitat que siguin reproduïts per diferents tècniques i puguin ser mostrats de nou al seu lloc original, el Monestir de les Avellanes, a la Noguera. Les tombes van ser venudes al Museu Metropolitan – The Cloisters de Nova York a principis del segle XIX, per part d’un particular, antic propietari del monestir.

Els sepulcres són de tipus gòtic del segle XIV i tenen un alt valor patrimonial per la quantitat de detalls ornamentals al seu exterior.

Tot plegat amb l’objectiu que el monestir torni a disposar del seu patrimoni i pugui veure’s a favorit, per entre d’altres, un augment de visitants i interès tal com ha passat amb el romànic de la Vall de Boí, on hi ha un mapping digital de les pintures que són al MNAC.

El projecte també vol servir per demostrar que hi ha altres maneres de recuperar l’art que ha marxat del seu lloc d’origen sense la necessitat de fer servir ús dels tribunals i la Guàrdia Civil com en el cas de les peces de Sixena que van ser retirades del Museu de Lleida.

La Diputació de Lleida sufraga el cost d’aquest projecte que és d’uns 200.000 euros, dels quals 25.000 han estat destinats a la digitalització. (acn)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció[email protected] així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.