23 municipis catalans han viscut aquesta legislatura una moció de censura per provocar un canvi a l’alcaldia, segons ha comptabilitzat l’ACN. I en la meitat d’aquests casos, 12, s’ha fet fora ERC del capdavant dels consistoris: Parets del Vallès, Montgat, Tiana, Sant Fost de Campsentelles, Viladrau, Piera, Òdena, Puigverd, Calonge, Setcases, Cambrils i Altafulla.
A l’altra cara de la moneda hi ha els casos de Cervera, Ponts i Maldà, en què ERC ha accedit a l’alcaldia a través d’una moció de censura desbancant Junts. Cal destacar també la moció de censura a Badalona contra Xavier Garcia Albiol. Un municipi que ha viscut una legislatura convulsa.
ERC és clarament el partit que ha sortit més perjudicat de les mocions de censura que han prosperat aquesta legislatura. Els republicans han perdut 12 alcaldies i n’han guanyat 5 amb aquest mateix mecanisme. En el cas de Junts, n’han perdut 3 i n’han guanyat 5. Mentre que el PSC, n’ha perdut una i n’ha guanyat 5.
Així doncs, després de comptabilitzar les mocions de censura, ERC s’ha quedat amb 7 alcaldies menys que al principi de la legislatura; Junts, amb 2 més; i el PSC, amb 4 més.
Rècord a les comarques de Ponent i l’Alt Pirineu i Aran
Les comarques de Ponent i l’Alt Pirineu i Aran han registrat un rècord de mocions de censura des del 2019. En concret n’hi ha hagut a sis municipis a més a més de la que va tenir lloc al Consell Comarcal del Pallars Sobirà.
La moció més primerenca va ser 41 dies després de l’inici de mandat. És la del Consell del Sobirà i va convertir altra vegada Carles Isús president de l’ens gràcies a ERC i es va desbancar Gerard Sabarich, de Junts.
Cervera, Ponts i Maldà passen de Junts a ERC
Tres de les mocions de censura del mandat han provocat que alcaldies de Junts hagin passat a mans d’ERC, es tracta dels municipis de Cervera (Segarra), Ponts (Noguera) i Maldà (Urgell). A la capital de la Segarra, Ramon Augé deixa l’alcaldia tot i que un any després dona suport a l’alcalde Joan Santacana (ERC) i torna a entrar al govern municipal com a regidor d’urbanisme.
A Ponts, Josep Tàpies (Junts) abandona l’alcaldia i, curiosament, ell mateix dona suport a la moció de censura que el va fer fora i Solés Carabasa (ERC) es converteix en nova alcaldessa. En el cas de Maldà, Anna Salla (ERC) agafa el relleu de Josep Batlle (JxCat).
D’altra banda, els republicans van donar suport a la moció de censura de Sant Ramon (Segarra) on un regidor de Junts va desbancar l’alcalde del seu mateix partit però militant de PDeCAT.
Junts va prendre a Esquerra l’alcaldia de Puigverd de Lleida, en el que ha estat la darrera moció de censura del mandat, i a Gimenells i el Pla de la Font (Segrià), el PSC i el PP van desbancar un govern d’independents i acorden alternar-se a l’alcaldia. Primer Ivan Alcolea (PSC) i després Dante Pérez (PPC).
Intents de mocions a Lleida i Tortosa
El 2022 hi va haver un intent de moció de censura a l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo (ERC), per part del PSC, que no va tirar endavant.
Els socialistes no van aconseguir al Comú de Lleida els suports necessaris per arribar a 14 vots i poder garantir la moció. D’aquesta manera, el govern municipal en minoria d’ERC i Junts va poder aprovar el pressupost que havia quedat paralitzat per l’oposició.
Per contra, a Tortosa (Baix Ebre), l’alcaldessa Meritxell Roigé (Junts) va aconseguir desactivar la moció de censura després de perdre la qüestió de confiança presentada per poder aprovar els pressupostos de 2022.
Tot i les converses, Movem, ERC, Ciutadans i la CUP no van ser capaços de presentar una alternativa per desbancar el pacte de govern entre Junts per Tortosa i el PSC. Els socialistes van acabar anunciant el seu pas a l’oposició uns mesos després.
Durant aquest mandat també s’ha presentat una moció de censura a Sant Esteve Sesrovires (Vallès Oriental) per apartar el PSC de l’alcaldia. Els grups signants eren ERC, Alternativa Unitària i ARA Sant Esteve.
Només tres dies després, però, i abans que la moció arribés al ple municipal, el grup municipalista ARA es va fer enrere i va signar un acord amb els socialistes per integrar-se al govern municipal. Posteriorment també s’incorporaria al pacte el grup de Cs.
Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.