Sílvia Romero Galera - Joel Bastons Vilaltella
Sílvia Romero Galera, diputada PSC per Lleida, Pirineu i Aran al Parlament de Catalunya. Joel Bastons Vilaltella, portaveu del PSC Ajuntament de Mollerussa.

El regadiu és un dels principals motors de producció agrària i de desenvolupament econòmic del medi rural. Catalunya és majoritàriament un país de secà, amb una agricultura mediterrània marcada per una pluviometria baixa i irregular, és per això que invertir en la modernització i l’ampliació del regadiu ha de ser prioritari.

Els beneficis de modernitzar i posar en reg una terra d’aquestes característiques són tan amplis com incontestables: millora de la gestió de l’aigua; millora de la gestió del territori (contra l’abandó de finques, contra l’erosió, contra l’avanç del bosc, contra els incendis i contra la degradació paisatgística), increment del valor, la diversitat i la qualitat de la producció agrícola, fixació de la població rural al territori (augment la renda per càpita i de necessitat de mà d’obra), lluita contra el canvi climàtic.

El regadiu ocupa el 29% de la superfície agrícola útil de Catalunya, 261.440 ha, el 47,7% de les quals són de reg per gravetat, per tant, pendent de modernitzar, segons dades del 2018. La planificació dels regadius és competència de la Generalitat: entre l’any 2000 i el 2019 s’han transformat a regadiu prop de 45.000 ha, gairebé 20.000 de les quals pertanyen al canal Segarra – Garrigues. S’han modernitzat 17 regadius, 18 es troben en procés de modernització i 269, de diferents dimensions, estan en procés de planificació de modernització, segons dades del Departament d’Agricultura; en el conjunt de l’estat espanyol s’ha modernitzat un milió d’hectàrees en les darreres dos dècades. La inversió total de la Generalitat en regadiu els darrers 10 anys se situa al voltant dels 66 milions d’euros. Malauradament, el 2015 va ser un any eixut per al regadiu a Catalunya, ja que es van aturar diferents obres i no s’hi va invertir ni un sol euro per part de la Generalitat, competent en la matèria.

Al setembre de 2019 el Govern de la Generalitat va anunciar un Pla Economicofinancer d’Infraestructures (PEF) 2020-2032 per destinar 460 milions d’euros a infraestructures de regadiu, un salt qualitatiu respecte del nivell d’inversió e la darrera dècada. L’aportació principal del PEF, 352 MEUR, es destina al canal Segarra-Garrigues, infraestructura iniciada al 2003, que té pendent de construir part de la xarxa secundària del reg, el PEF ha de posar en regadiu unes 37.000 ha. Els 108 MEUR restants del PEF a 2032 es preveuen per al canal Xerta – Sènia, aturat des del 2012; la finalització del regadiu de Valls, aturat des de 2015; el canal de Pinyana, l’embassament de Margalef i el canal d’Urgell. Moltes necessitats, que venen de lluny, per molt pocs recursos.

En aquest context cal posar sobre la taula la modernització dels Canals d’Urgell. Actualment amb una àrea en reg de 69.000 hectàrees, és una xarxa que també abasteix  poblacions, indústries i granges. S’organitza en 21 col·lectivitats (100 demarcacions), que apleguen 18.000 regants i 48.600 parcel·les situades en 5 comarques i 54 municipis lleidatans. Aquest regadiu tradicional és un sistema principalment per inundació, avui dia de baixa eficiència i de maneig costós, fet que ens planteja un repte de transició ecològica i energètica.

Al 2019 un estudi de modernització del sistema hidràulic dels canals d’Urgell, encarregat pel Departament d’Alimentació, Acció Climàtica i Agenda Rural a l’empresa pública Infraestructures.cat, estableix uns costos de 1.420 milions d’euros aconseguir un regadiu més sostenible amb un ús més eficient de l’aigua i de l’energia, major rendibilitat de les explotacions agràries, nous cultius, noves indústries agroalimentàries, major seguretat en l’abastament durant tot l’any i augment d’àrea regable fins a les 75.000 ha.

Estem d’acord amb la modernització dels Canals d’Urgell, és ineludible i s’ha de fer engrescadora per als regants, com cal trobar el finançament per afrontar aquesta obra, de forma conjunta entre administracions i regants. El Departament d’Agricultura està redactant els primers quatre projectes executius per a la modernització de 10.000 hectàrees amb una inversió de 110 milions d’euros, encara no consignats als pressupostos de la Generalitat per al 2022, i cal conèixer la previsió i calendarització per abordar la resta del projecte.

El Ministre d’Agricultura va anunciar al novembre una dotació de 28 milions d’euros a la Fase II del Pla de recuperació, transformació i resiliència. La Comunitat General de Regants ha presentat una Manifestació d’interès al Ministeri de Transició Ecològica per optar a fons Next Generation. El moment de les declaracions ha passat, hem d’avançar cap a les aliances i les concrecions pressupostàries que facin possible la modernització dels Canals d’Urgell.

Sílvia Romero Galera, diputada PSC per Lleida, Pirineu i Aran al Parlament de Catalunya.
Joel Bastons Vilaltella, portaveu del PSC Ajuntament de Mollerussa.

ilerdent

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.