ilerdent

La comunitat islàmica Ibn Hazm de Lleida ha tancat un acord per a l’adquisició d’uns terrenys agrícoles situats entre el camí de Grenyana i el canal de Seròs, prop del pont de Príncep de Viana, per construir-hi una mesquita.

La voluntat del col·lectiu és pagar els 627.000 euros del cost de la finca durant quatre anys amb les aportacions dels fidels. Tot i això, l’Ajuntament de Lleida considera que l’actual planejament municipal i les normes urbanístiques vigents fan “incompatible” poder ubicar un centre de culte en aquests terrenys, que tenen la consideració de sòl rústic, i també pel fet que es troben en zona inundable, segons els informes sobre risc d’inundabilitat de CHE i de l’ACA.

Aquesta comunitat islàmica, la més nombrosa de la ciutat de Lleida, ha acordat la compra dels terrenys on pretén construir la mesquita, després d’haver signat un compromís amb el propietari de la finca, segons ha confirmat l’ACN amb el portaveu de la comunitat islàmica, Abdellatif Láatabi.

Aquest és el primer pas per poder fer realitat un projecte llargament reclamat per la comunitat islàmica de la capital del Segrià. El portaveu del col·lectiu ha explicat que han avaluat diferents opcions per ubicar-hi la mesquita de forma definitiva com ara les instal·lacions de l’establiment de bricolatge Bricorama al barri de Pardinyes, recentment tancades. Però, finalment, han optat per la construcció d’una mesquita de nova planta en els terrenys propers al pont de Pardinyes.

La Paeria considera “inviable” la construcció d’una mesquita en aquells terrenys

El primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Lleida, Toni Postius, ha explicat que d’acord amb el planejament urbanístic de la ciutat “no és viable” la ubicació d’una mesquita en el solar adquirit per la comunitat musulmana, que hi ha entre el camí de Grenyana i el canal de Seròs. Postius ha informat que fa mesos es van realitzar consultes a través de regidoria sobre aquest solar i que llavors ja es va comunicar als seus representants dels impediments per acollir un centre de culte, tant pel que respecta a normativa urbanística com per raons de seguretat.

Per una part, Postius ha remarcat que el Pla General de la ciutat té catalogat l’indret com a zona rústica, la qual cosa “impedeix” un equipament d’aquestes característiques, segons la planificació urbanística. Per l’altra, el solar es troba ubicat en una zona qualificada d’inundable per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), per la qual cosa “no hi ha cap possibilitat per part de l’Ajuntament a trobar una solució a la voluntat de la comunitat musulmana”.

En aquest sentit, el portaveu de la comunitat islàmica ha expressat la voluntat de reunir-se amb la Paeria per analitzar el projecte i poder buscar solucions perquè pugui tirar endavant, segons ha explicat a l’ACN. “L’objectiu és poder trobar una solució a un problema de fa vint anys”, perquè “aquesta situació de provisionalitat, no pot ser”, ha dit Láatabi. Els musulmans no entenen que els terrenys tinguin la consideració d’inundables i afirmen que, amb la informació que han recollit, “la inundació del 1982 no va afectar aquí sinó que va ser més avall” de la ciutat.

Una mesquita llargament reivindicada per la comunitat islàmica de Lleida

La comunitat islàmica Ibn Hazm de Lleida fa anys que busca uns terrenys per construir una mesquita a la capital del Segrià. Habitualment porta a terme les seves pregàries al palau de Vidre dels Camps Elisis, que lloga a Fira de Lleida, tot i que s’ha de traslladar quan l’edifici ha d’acollir algun tipus de certamen com és el cas de la Fira de Sant Miquel, que tindrà lloc del 26 al 29 de setembre. Per això, aquesta comunitat ha començat a resar fa uns dies en una carpa instal·lada al barri de Cappont, entre les avingudes Victoriano Muñoz i Josep Tarradellas.

La comunitat va obrir el seu primer centre de culte el 1997 al carrer Pau Claris i el 2001 es va traslladar a un local del carrer del Nord. La Paeria va acabar clausurant aquest local el 2010 després de nombroses queixes de veïns i d’haver-li imposat diverses sancions per superar l’aforament permès.

D’altra banda, l’Ajuntament de Lleida i la comunitat van subscriure el 2007 un conveni perquè els musulmans poguessin construir la mesquita en uns terrenys municipals del polígon El Segre, malgrat que no es va acabar edificant i l’Ajuntament va rescindir l’acord. Des d’aleshores, el col·lectiu busca una ubicació on poder construir el temple.

 

Cal recordar, però, que Lleida ja compta amb una mesquita, situada en un edifici del carrer Clavell, propera a la plaça Paeria, on hi porta a terme les seves pregàries un altre col·lectiu islàmic, tot i que molt més minoritària que la comunitat Ibn Hazm. (acn)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.