carles feixa
Carles Feixa col·labora també amb nosaltres amb els seus articles d'opinió. Felicitats, company!

El passat desembre varem presentar a l’Ateneu Barcelonès l’informe La precarietat laboral juvenil a Catalunya, redactat per Maria Àngels Cabasés, Agnès Pardell i jo mateix, per encàrrec de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social.[1] Es tracta d’un estudi basat en les dades de l’enquesta de vida laboral, que fa una radiografia contuntent sobre les condicions de treballl de les persones joves a la sortida de la crisi, i del qual es van fer ampli ressò els mitjans de comunicació. En un capítol no publicat de l’estudi, interpretàvem els efectes d’aquesta situació a partir de la noció de “jovenicidi moral”.

El terme “jovenicidi” és un neologisme que apareix com una adaptació del terme “feminicidi”, proposat per diverses autores per visibilitzar el fenomen de la desaparició forçada i sistemàtica de dones. Tanmateix, hi ha una violència que va molt més enllà de la violència física, ja que les condicions de precarietat laboral, educativa, política, residencial i afectiva, en què viuen moltes persones joves -en alguns països, la majoria dels joves- als països del sud d’Europa, guarden connexió amb les condicions estructurals que expliquen els dramàtics casos llatinoamericans, i impliquen d’alguna manera la desaparició simbòlica de la joventut com a actor social, la seva invisibilització com a protagonista en l’escena pública, i la metamorfosi del període juvenil, que passa de ser una fase de transició a ser una fase intransitiva, com a resultat de trajectòries fallides, pendulars o interminables cap a la vida adulta.

El jovenicidi moral es manifesta de diverses maneres, entre les quals podem distingir-ne cinc: a) com a discriminació de les persones joves en l’accés als recursos materials; b) com a restricció dels seus drets socials i cívics; c) com a menyspreu de les seves capacitats i valors personals; e) com assetjament que experimenten en la seva vida quotidiana; i f) com a un “dolor invisible” que pot dur al desencís, la depressió, l’aïllament i fins i tot al suïcidi.

La primera manifestació de les polítiques d’exclusió social programada de la joventut té el seu escenari en el mercat de treball. L’accés a una feina remunerada i estable ha estat, tradicionalment, la forma normalitzada de transició a la vida adulta, si aquest permetia l’autonomia econòmica, l’emancipació residencial, la constitució de noves famílies i, finalment, l’autonomia moral. El jovenicidi econòmic suposa doncs la desvinculació total o parcial del factor que segons autors com Marx o Fromm, en la societat capitalista determina el valor de les persones: el treball remunerat. No es referim a qualsevol feina remumerada (temporal, discontínua, a temps parcial), sinó a aquella que permet guanyar-se la vida de forma estable i elaborar projectes de futur. A Espanya, a partir de l’anterior crisi econòmica dels anys vuitanta, va tenir lloc una progressiva flexibilització del mercat de treball, que va comportar un empitjorament de les condicions laborals per a les persones joves en base a: la temporalitat, la precarietat laboral i la desprotecció social.

La segona manifestació de les polítiques d’exclusió social programada de la joventut, tenen una expressió simbòlica: les imatges sobre ella, generades normalment pels mitjans de comunicació i difoses en l’imaginari social (i també en la investigació acadèmica). El jovenicidi simbòlic suposa doncs l’estigmatització de les imatges culturals associades a la joventut, el menyspreu dels estils de vida, discursos, moviments i manifestacions que sorgeixen del món juvenil, la reducció a estereotips de les seves característiques personals i col·lectives, l’estandarització i generalització a tot el col·lectiu de trets definidors d’alguns grups particulars. En definitiva: la invisibilització de les persones joves com agents socials actius i amb personalitat pròpia.

El jovenicidi no implica una condemna letal i implacable, sinó que suscita respostes actives per part dels joves, que plantegen alternatives al deteriorament de les condicions materials (al que hem anomenat jovenicidi econòmic), així com al desempoderament dels joves (al que que hem anomenat jovenicidi simbòlic). En temps de crisi, el jovent pot morir d’inanició (ja que els recursos familiars i públics que l’alimentaven es redueixen o desapareixen). Però paradoxalment pot morir també d’èxit (ja que es converteix en una edat que no s’acaba mai, a la qual tots volen semblar-se). El resultat és que els joves reals pateixen en carn pròpia un mal invisible, moral: la impossibilitat de fer-se adults. La joventut deixa de ser una malaltia que es cura amb el temps i es converteix en una malaltia crònica, que mata lentament.

[1]http://www.tercersector.cat/sites/www.tercersector.cat/files/dossier_precarietat_laboral_juvenil_web.pdf

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.