El sistema català d’universitats torna a destacar com el millor d’Espanya. Sis dels 10 amb millor rendiment estan a Catalunya, segons la classificació que presenta aquest dimecres la Fundació CyD (Coneixement i Desenvolupament). En els primers cinc llocs globals estan l’Autònoma de Barcelona, la Universitat de Navarra, la catalana Pompeu Fabra, Carlos III de Madrid i la Universitat Girona.
De les 15 universitats millor situades, deu són públiques i cinc privades (Navarra, Deusto, Ramon Llull, Pontifícia de Cometes i Mondragón) i es reparteixen en cinc comunitats autònomes: Catalunya, País Basc, Navarra, Comunitat Valenciana i Comunitat de Madrid, que per aquest ordre lideren la classificació per comunitats autònomes, seguides per Astúries, Cantàbria, Balears, Galícia i Aragó.
El model utilitza 36 indicadors ordenats en tres grups com si fos un semàfor: verd per al major rendiment, groc per al grup intermedi i vermell per les de menor en relació amb la resta. Les universitats amb menor rendiment relatiu, es troben la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, la de Jaén, Valladolid, la Politècnica de Cartagena i la Universida de Da Coruña. En aquesta valoració ‘semafòrica’ la Universitat de Lleida obtindria 12 punts en els àmbits de més rendiment (la meitat que l’UAB), 15 en rendiment intermig i 6 en baix rendiment.
No es tracta d’un ránking a l’ús, sinó que permet fer classificacions en funció del que li interessi a qui ho revisa. La recerca permet a cada usuari elaborar una classificació a la seva mesura: per graus universitaris, per àrees, per comunitats autònomes. En ensenyament, per exemple, destaquen Castella i Lleó, Navarra i País Basc; en Recerca, Cantàbria, Catalunya o Comunitat Valenciana; en transferència del coneixement (la seva capacitat perquè el coneixement i les troballes arribin a les empreses i a la societat) estan al capdavant Catalunya, Madrid i País Basc.
“En recerca, destaquen les públiques, excepte Navarra. I en ensenyament i aprenentatge, hi ha set privades destacades”, explica Martí Parellada, director del treball que es va presentar ahir dimecres. És la mateixa tendència que en edicions anteriors, afegeix, però “amb més intensitat”.
Les claus de l’èxit de Catalunya en aquesta i altres classificacions, segons Parellada, estreba que la seva política universitària s’ha mantingut “relativament estable en el temps” i en la flexibilitat en la contractació de professors. “Fa anys que no surten places de titulars ni de catedràtics [funcionaris] però sí de contractats doctors, amb un contracte laboral. Són figures estables i permeten una contractació flexible però no significa que siguin precàries, com ocorre per exemple amb els associats”, assenyala el director de el CYD.
Els investigadors han analitzat 2.235 titulacions i 22 àmbits de coneixement en 73 universitats (de les 82 que hi ha a Espanya). S’han afegit cinc nous en aquesta cinquena edició: Farmàcia, Odontologia, Infermeria, Ciències Polítiques i Educació en la qual participen totes les universitats públiques (50) i 32 privades (el 72% del total).
L’informe —elaborat per CyD la presidenta del qual és Ana Patrícia Botín, principal responsable del Banc Santander— se centra en cinc aspectes: ensenyament i aprenentatge, recerca, transferència de coneixement, orientació internacional i contribució al desenvolupament regional. Per a cada apartat revisen qüestions com el nombre d’estudiants per professor, les pràctiques en les empreses, les publicacions de cada docent, les assignatures en altres idiomes o les publicacions amb empreses.
Estan les universitats espanyoles en el nivell que els correspondria tenir? Segons els resultasts les universitats espanyoles surten pitjor que les de la resta de la UE. “Estem malament comparant amb les universitats de la UE en indicadors de recerca i d’internacionalització, amb l’excepció dels estudiants Erasmus”, segons aquest expert. Al seu judici, la posició és “intermèdia” en transferència de tecnologia i els campus espanyols ho fan “raonablement bé” en ensenyament.
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.