Com més ens atensem a la cerimònia dels Oscar, més títols vinculats al cinema d’autor arriben a les pantalles. Aquesta setmana Lady Bird, amb cins cominacions (incloent pel·lícula i director) encapçala les propostes per escollir. Però n´hi ha més. Ridley Scott, que alterna amb soltura les grans produccions amb el cinema més personal, s’incorpora a la cartellera amb Todo el dinero del mundo, sobre el segrest del net d’uns dels milionaris més potents d’Itàlia, J. Paul Getty. Basada també en fets reals, es presenta Yo, Tonya, sobre la polèmica participació en un campionat de patinatge de 1991 d’una atleta nord-americana, i narrada d’una manera molt peculiar: amb les versions (oposades) de dues persones que ho van viure, una d’elles, la pròpia Tonya. El retrobament entre una mare i una filla, més de tres dècades després posa el to dramàtic a la cartellera amb La enfermedad del Domingo. I la tria de títols clou amb la pel·lícula d’animació del cap de setmana, Una família feliz, on la combinació entre una festa de disfresses i un encanteri provoca que tots els membres d’una família acabin convertint-se en els personatges dels que van disfressats.

LADY BIRD

Lady Bird
Cartell de la pel·lícula (Universal)

Una jove estudiant que es fa dir “Lady Bird” es muda al nord de Califòrnia per passar allí el seu últim any d’institut. La jove, amb inclinacions artístiques i que somia amb viure en la costa Est, tractarà d’aquesta manera trobar el seu propi camí i definir-se fora de l’ombra protectora de la seva mare.
La relació mare-filla és la història d’amor d’aquest projecte. Durant bastant temps, el títol de la pel·lícula va ser Mares i filles.
Normalment, en les pel·lícules sobre adolescents, la història se centra en un noi: el príncep encantador, la resposta a tots els problemes de la vida. I a la directora del film no li va semblar que la vida real fos així, en absolut.
Per a la guionista i directora Greta Gewrwig, ‘Quan ets adolescent a Estats Units, la teva vida està organitzada al voltant d’anys acadèmics. Primer, segon, tercer, quart,… Sempre sembla tenir sentit explicar la història de tot un curs. Els rituals propis, la circularitat. La manera en què acabem, on comencem. És una espiral ascendent. L’últim any d’institut crema amb intensitat i desapareix tan ràpid com ha emergit. Hi ha una certa intensitat especial als mons que arriben a la seva fi. Hi ha un sentiment anticipat de pèrdua, d’”últims”. És així tant per a pares com per a fills. És quelcom hermós que mai abans havies benvolgut i que acaba just quan per fi ho entens. La manera en què el temps s’escapa és un tema central de la pel·lícula, amb cada escena precipitant-se sobre la següent. No podem detenir-ho’.

TODO EL DINERO DEL MUNDO

Todo el dinero del mundo
Cartell de la pel·lícula (Diamond Films)

Aquesta una de les primeres pel·lícules que arriba a la pantalla quan encara segueix viva la polèmica pels casos d’assetjaments sexuals viscuts entre les bambalinas de Hollywood. De fet, quan va esclatar la polèmica, ja estava filmada gairebé en la seva integritat la pel·lícula amb Kevin Spacey com a gran estel protagonista. Ridley Scott no s’ho va pensar dues vegades i va decidir eliminar a l’actor del repartiment i filmar de nous totes les escenes en les quals apareixia aquest i substituir-ho per Christopher Plummer, que al final ha aconseguit fins i tot una nominació a l’Oscar.
L’acció es situa a Roma, 1973. Uns homes emmascarats segresten a un adolescent anomenat Paul (Charlie Plummer). El seu avi, J. Paul Getty (Christopher Plummer), és l’home més ric del món, un magnat petrolier tan multimilionari com a avar. El segrest del seu nét favorit no és raó suficient per renunciar a part de la seva fortuna.
Todo el dinero del mundo explica la història de Gail, la persistent i tenaç mare de Paul per qui, al contrari que Getty, els seus fills són el més important. La vida del seu fill depèn d’un temps que s’acaba, i els segrestadors es mostren cada vegada més decidits, inestables i violents. Quan Getty envia al seu enigmàtic home de seguretat, Fletcher Chace, a vetllar pels interessos del seu nét, ell i Gail s’alien en una carrera contrarellotge que revelarà el valor de l’amor enfront dels diners.

YO, TONYA

Yo Tonya
Cartell de la pel·lícula (eOne)

Tonya Harding va ser la primera dona nord-americana a completar un salt de triple axel en competició en patinatge sobre gel en 1991. Però l’èxit en el gel no sempre va estar acompanyat de felicitat en la seva vida personal
El text inicial que apareix en pantalla al principi de la pel·lícula ho resumeix bé: és una pel·lícula “basada en entrevistes desproveïdes d’ironia, completament contradictòries i absolutament certes realitzades a Tonya Harding i Jeff Gillooly”. No és un film d’estructura convencional, i això es deu al fet que es basa en aquestes dues entrevistes completament contradictòries amb Tonya i Jeff. I així és com el guionista i productor Steven Rogers va donar forma al guió, al voltant d’aquestes entrevistes apassionants.
‘El guió es basava en les entrevistes amb Tonya i Jeff. Les seves versions dels fets eren tan exageradament diferents… que vaig saber que tenia una pel·lícula’ apunta Rogers. ‘L’interessant és que Jeff no li ha explicat mai a ningú el seu punt de vista del succeït. Ha comentat coses per Hard Copy o A Current Affair, però mai li ha explicat a ningú la seva versió. No sé per què me la va explicar a mi, però m’alegro que ho fes. A part de les entrevistes, també realitzem una àmplia labor de documentació, i trobem cites textuals de Shawn, el guardaespatlles, i de Diane. No és fàcil prendre la vida d’algú i reduir-la a dues hores, però ens esforcem molt per trobar l’equilibri adequat i encaixar la història real amb la pel·lícula’.

LA ENFERMEDAD DEL DOMINGO

La enfermedad del domingo
Cartell de la pel·lícula (Caramel)

Anabel, impulsada per la carrera diplomàtica del seu marit, dedica la seva vida a la filantropia. El seu lliurament en l’ajuda desinteressada als altres l’han alçat en popularitat, exposant-la com a referent a aconseguir donacions per a organitzacions humanitàries entre el seu exclusiu cercle.
És precisament en un d’aquests sopars benèfics en el qual es troba de cara amb el seu passat en reconèixer en una de les cambreres del servei de catering a la seva filla Chiara, a la qual va abandonar quan tenia vuit anys i que no havia tornat a veure en trenta-cinc anys. No és una casualitat, Chiara l’ha buscat.
Mare i filla s’embarquen en un viatge al passat, soles, amb l’ardu camí per davant de recuperar trenta-cinc anys en -amb prou feines- deu dies. O això és el que pensa Anabel. Ja que aquest viatge té un propòsit ocult per Chiara. I que quan Anabel ho descobreixi haurà d’enfrontar-se a la decisió més difícil de la seva vida i de la qual ja mai tornarà sent la mateixa.
La enfermedad del domingo és un drama íntim i directe carregat d’intriga, on el que es diu res té a veure amb el que realment es vol dir i en el qual el passat i el present coexisteixen amagats en els racons d’un espès bosc.

UNA FAMILIA FELIZ

Una familia feliz
Cartell de la pel·lícula (Big Pictures)

La família Wishbone no és el que es diu una família feliç. La llibreria de la mare, Emma, està en fallida; el pare, Frank, treballa massa i el seu cap és un tirà; la filla adolescent, Fay, dominada per unes neurones en ebullició no sap què fer amb la seva vida, i el fill petit, Max, un geni matemàtic que pateix assetjament escolar. Per això Emma ha decidit organitzar una nit especial: anar a una festa de disfresses. Però les coses no surten com esperaven i, a sobre de mals, després de la festa, la bruixa anomenada Bava Yaga, complint el seu tracte amb l’irresistible Comte Drácula, encanta als Wishbone i els condemna a convertir-se en el personatge del que van disfressats: de sobte Emma és una vampira, Frank és Frankenstein, Fay una mòmia i Max l’home llop. Per trencar l’encanteri, aquest singular quartet partirà a la recerca de la bruixa per mig món i en el camí es trobarà amb un munt de monstres autèntics. Però per molt que busquin, els Wishbone no podran deixar de ser monstres fins que tornin a creure en la felicitat familiar.
Basada en la novel·la de David Safier, Una Família Feliç és una història que ens mostra com moltes vegades no valorem allò que tenim més a prop fins que ho veiem amb nous ulls. Si creus que la teva família és un caos, és que encara no coneixes als Wishbone!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here