El Ple de l’Ajuntament de Lleida ha tombat una moció presentada conjuntament pel PDeCAT, ERC-Avancem i la Crida-CUP en què les tres formacions instaven la Paeria a recollir testimonis, material gràfic i audiovisual i a redactar un informe per explicar “la veritat” dels fets que es van tenir lloc a Lleida durant la celebració del referèndum de l’1 d’octubre.

La proposta, promoguda a iniciativa de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), ha estat rebutjada pels vots en contra del PSC, Ciudadanos, PP i la regidora no adscrita Rosa Mari Salmerón. En canvi, sí ha prosperat la moció del grup popular que insta el Govern a “restablir el diàleg i continuar el procés de restauració de la legalitat constitucional i estatutària a Catalunya”.

Així mateix, el Ple ha expressat el rebuig de la Paeria a la campanya de “criminalització” i a les acusacions d’adoctrinament que estan patint alguns docents en els darrers mesos arran de debat a les aules sobre els fets de l’1-O.

El Ple, corresponent al mes de maig, ha rebutjat en un tens debat una moció en què el PDeCAT, ERC-Avancem i la Crida-CUP instaven l’Ajuntament de Lleida a elaborar un informe, a partir de recollir testimonis, material gràfic i audiovisual sobre els fets que van tenir lloc a la capital del Segrià durant la celebració de l’1-O.
El text pretenia que la Paeria facilités a l’ACM tot el material de què disposi de l’actuació policial, incorporant-hi també tot aquell que aportessin testimonis i ciutadans, amb l’objectiu “d’explicar la veritat” i “recuperar el bon nom, la dignitat i el prestigi de la ciutat de Lleida” i poder-ho contrastar així “amb el relat policial i amb les falsedats que es descriuen a la querella de la Fiscalia General de l’Estat”, segons sostenia la moció.
Enric Sirvent, un dels lleidatans ferits davant del Casal Cívic de la Mariola aquell dia, ha explicat la seva experiència i ha manifestat que no va patir un infart com es va dir en un primer moment sinó una aturada cardiorespiratòria i ha assegurat que li va provocar el cop que li va donar als testicles un dels agents de la policia de l’Estat. Així mateix, Sirvent ha remarcat que si no va morir va ser per la ràpida actuació de personal sanitari, abans que fos traslladat a la Vall d’Hebron.

En canvi, la querella del Fiscal General de l’Estat, José Manuel Maza, recull que a Lleida van resultar ferides cinc persones, totes elles policies, segons ha exposat la regidora del PDeCAT, Cristina Simó. “Només s’escolta una part” i, per això “tenim l’obligació i el deure d’explicar què va passar davant una imatge tergiversada de la violència que res a té a veure amb la realitat”, ha sentenciat.

ERC, la Crida-CUP, el PDeCAT i el Comú, que també ha donat suport a la moció, han tornat a denunciar l’actuació i la “total impunitat” dels cossos policials de l’Estat durant l’1-O. Tot i les 111 persones que van resultar ferides a la demarcació segons el Departament de Salut –la majoria a Lleida ciutat-, “va ser un dia de dignitat i de valentia col·lectiva en què centenars de lleidatans van sortir al carrer malgrat la violència extrema desfermada per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per impedir que anessin a votar”, ha expressat Francesc Gabarrell, de la Crida-CUP. “L’1-O es va fer perquè la gent va defensar les urnes”, ha sentenciat Sergi Talamonte, del Comú. En el mateix sentit s’ha pronunciat Núria Marín, d’ERC-Avancem.

Per la seva banda, el portaveu del PP ha insistit que va ser un referèndum “il·legal” i ha qualificat “d’estèril” el debat al Ple, el qual “busca generar tensió al consistori i seguir amb la dèria rupturista”, segons Joan Vilella. Des de Ciudadanos han posat l’èmfasi en que va ser un referèndum finançat “il·legalment” i “l’únic que busca la moció és buscar arguments contra la querella del Fiscal General de l’Estat a través de l’ACM”, tal com ha afirmat Ángeles Ribes.

La tinenta d’alcalde Montse Mínguez ha tornat a qualificar de desproporcionada l’actuació policial l’1-O però ha dit que “no correspon als ajuntaments construir el relat del que va passar” ja que “va ser la Generalitat la institució impulsora d’aquella jornada”. Així mateix, ha remarcat que un informe redactat per la Comissió de la Salvaguarda dels Drets de la Ciutadania de Lleida -que segons plantejava la moció hauria d’haver estat l’encarregada de recollir la informació i de redactar el document- “no tindria fonament jurídic en cap instància judicial”, segons Mínguez.

La Paeria insta el Govern a “restablir el diàleg” i a “continuar el procés de restauració de la legalitat”

Altrament, també ha tirat endavant la moció presentada pel grup municipal del PP instant el Govern a “restablir el diàleg” i a “continuar el procés de restauració de la legalitat constitucional i estatuària a Catalunya”. El text ha prosperat amb els suport dels populars, del PSC, Cs i de la regidora Rosa Mari Salmeron. El PDeCAT, ERC-Avancem, Crida-CUP i el Comú han votat en contra.
Suport als professors de l’INS el Palau i rebuig a la “criminalització” dels docents
El Ple també ha aprovat, en la seva major part, la moció presentada pel grup d’ERC-Avancem demanant suport al professorat de l’INS El Palau, de Sant Andreu de la Barca, així com a la resta de docents catalans acusats de delictes d’odi.
En concret, els punts aprovats expressen la solidaritat amb el professorat i la comunitat educativa d’aquest centre i d’altres en la mateixa situació; exigeixen que s’aturi la campanya de “criminalització” dels docents i “l’ofensiva contra l’ensenyament públic en català”, i també manifesten “el més absolut compromís amb la convivència i la pau entre totes les persones”.

En canvi, s’ha rebutjat, amb els vots contraris del PSC, Cs, PP i Salmeron, el punt que demanava instar a la Fiscalia a retirar les acusacions i demanar l’immediat arxivament del procediment judicial.

El grup proposant de la moció ha rebutjat la votació de les esmenes proposades per l’equip de govern del PSC i la regidora no adscrita on es demanava que el departament d’Ensenyament donés les explicacions oportunes i prengués les decisions necessàries per garantir una bona pràctica educativa, i que rebutgen l’assenyalament d’alumnes o professors a mitjans o xarxes socials.

L’Ajuntament de Lleida seguirà retirant símbols “no compartits” de l’espai públic

En resposta a ERC, Àngel Ros ha manifestat que ha rebut la carta del delegat del govern de l’Estat a Catalunya, Enric Millo, però ha volgut deixar clar que no se sent interpel·lat en la petició del delegat del govern de l’Estat a Catalunya, malgrat compartir amb Millo el concepte de “neutralitat” de l’espai públic.

En aquest sentit, Ros ha assenyalat que la Paeria seguirà actuant com fins ara –i no perquè ho demani Millo-, és a dir retirant aquells símbols dels carrers, places o edificis municipals “que no siguin compartits” pel conjunt de la ciutadania, ja puguin ser llaços o pancartes de color groc així com pintades “ofensives” amb motius, per exemple, de caire feixista.

La Paeria facilitarà que els lleidatans puguin seguir en grans pantalles els partits de la selecció espanyola al Mundial

L’alcalde de Lleida ha expressar la voluntat de la Paeria de facilutar que els lleidatans puguin seguir els partits de la selecció espanyola de futbol al Mundial de Rússia, donant compliment així a una proposta del PP. Ros ha dit que s’estudiarà dues possibles alternatives, per una banda, instal·lar una gran pantalla en algun pavelló o equipament municipal –com ja havia fet la Paeria anteriorment-, i per altra que els partits –que serien a partir de quarts de final de la competició- es puguin seguir en algun cinema o en alguna altra sala que ja disposi d’una pantalla gegant. Així mateix, ha garantit que la iniciativa no suposarà un cost superior als 2.000 euros a l’Ajuntament.

Tombades les mocions de la Crida i del Comú
Finalment, el Ple ha rebutjat la moció presentada per la Crida per Lleida-CUP que demanava un “espai digne” per als temporers que arribin a la ciutat aquest l’estiu per treballar a la campanya de la fruita, i una partida pressupostària per al 2019 per a la construcció d’un alberg.

El text també sol·licitava el trasllat de l’Oficina d’atenció a temporers, del Pavelló 3 dels Camps Elisis on preveu instal·lar-la enguany la Paeria a un altre punt de la ciutat. La moció ha estat rebutjada per l’equip de govern socialista, Cs, PP i Salmeron, mentre la resta de grups ha votat a favor de la majoria dels punts, amb alguna excepció.

El tinent d’alcalde i regidor de Polítiques per als Drets de les Persones, Xavier Rodamilans, ha lamentat la falta d’ajuda d’altres administracions per afrontar aquesta problemàtica i ha recordat que l’Ajuntament de Lleida ofereix allotjament durant 4 dies als temporers sense contracte i que fa un seguiment exhaustiu de totes les persones que dormen al carrer.

Tampoc ha prosperat, també pels vots contraris del PSC, PP, Cs i la regidora no adscrita, la moció del Comú sobre bones pràctiques en la comunicació institucional de la Paeria.

Abans de començar la sessió, l’alcalde Àngel Ros ha volgut recordar en nom de la Paeria l’alpinista Juanjo Garra, de qui diumenge es compliran cinc anys de la seva mort a l’Himàlaia. (acn)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.