En el darrer dia de campanya electoral, i dintre del marc de col·laboració establert entre Teleponent i El Nacional.cat parlem amb Fèlix Larrosa, alcalde de Lleida i candidat pel PSC a l’Ajuntament de Lleida sobre temes vinculats al seu àmbit més enllà de les qüestions estrictament polítiques.

Larrosa apunta que la seva entrada en la política va ser fruit de la casualitat. La seva tasca professional es va vincular inicialment al dret i després a aspectes vinculats al màrqueting. i posteriorment a la direcció i la gestió turística, sent director general de Turismo de España, moment en el qual va entrar en política com a diputat i posteriorment atansant-se a l’àmbit de la política municipal.

Per l’actual alcalde les línies vermelles pel que fan als pactes passen inicialment per guanyar les eleccions i a partir d’aquest punt es veu com una persona d’allargar la mà, de consens, i a partir d’uns bons resultats pensa obrir els processos de diàleg que calguin excepte amb partits com els de la ultradreta que es situa passos enrere pel que fa als drets humans.

Larrosa confessa haver estat vinculat sempre als valors progressistes, al marge de les gammes de colors interns que es viuen en cada partit, hi ha una sèrie de valors comuns. Quatre anys han donat per molt des de la política municipal, però en aquest període destaca l’ambient de crispació que s’ha viscut al carrer.

En el capítol del ‘mea culpa’, l’alcaldable veu que les ganes de tirar endavant algun projecte li han fet perdre la capacitat de diàleg amb organitzacions o col·lectius. En els plens, com a espai de debat, l’alcalde remarca la manca cortesia i manca de rigor que s’han viscut en alguns d’ells, fins al punt d’atribuir a l’equip de govern acusacions sense fonament i fins i tot de manca de respecte.

Per Larrosa, el principal problema que té Lleida és la manca de convenciment per part dels lleidatans de què som la segona capital de Catalunya i d’un territori que és molt més gran dels seus propis límits administratius. Té moltes capacitats, pero cal teixir complicitats en projectes col·lectius i que fan de Lleida una gran capital.

I en el capítol de vendre la ciutat més enllà de les seves fronteres, Larrosa aposta perquè ningú marxi de Lleida sense haver visitat la Seu Vella, en la cursa de ser reconeguda com a patrimoni mundial, i pel que fa a la riquesa de la gastronomia autòctona, aposta per la producció de productes de quilòmetre 0, com les fruites guisades per acompanyar el bacallà.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.