El Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal i el Bisbat de Lleida presentaran al·legacions per respondre a la demanda civil interposada pel Bisbat de Barbastre-Montsó contra ambdues institucions per reclamar les 111 obres d’art provinents de parròquies de la Franja de Ponent, que fins al 1995 havien format part de la Diòcesi de Lleida.
En els respectius escrits que entregaran al Jutjat de Barbastre, tant el bisbat lleidatà com el Consorci sostenen que aquest patrimoni artístic “es va integrar de manera legítima dins la col·lecció del Museu Diocesà de Lleida”.
En aquest sentit, el Bisbat de Lleida aportarà diferent documentació conservada en arxius diocesans que acreditaria l’adquisició, entre finals del segle XIX i principis del XX, de les peces part del Bisbe Messeguer per tal de “salvaguardar-les i evitar que desaparegueren”, ja sigui a través de compres, donacions o permutes.
Alguns d’aquests documents no havien estat estudiats anteriorment per tribunals eclesiàstics. Tot i això, des del Consorci reconeixen que 27 de les peces es troben al Museu de Lleida en concepte de dipòsit però el fet que formin part de la col·lecció diocesana n’impossibilita la disgregació i, per tant, qualsevol entrega.
Des del Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal consideren “infundada” la reclamació que fa a través de la via civil el Bisbat de Barbastre-Montsó per tal que es reconegui la propietat i es lliurin les 111 obres d’art a les parròquies de la Franja de Ponent d’on eren originàries les peces, parròquies que integrades a la diòcesi de Lleida fins el 1995.
En nom del Consorci, el director del Museu de Lleida, Josep Giralt, han defensat aquest dimarts que els bens artístics formen part de manera “legítima” la col·lecció diocesana del museu lleidatà. Aquesta és la base principal en què es fonamenten les al·legacions presentades, per una banda, pel Consorci –com a dipositari i gestor de les peces en litigi- i, per altra, pel Bisbat de Lleida –com també a part demandada-.
Davant la demanda presentada pel bisbat aragonès davant el Jutjat de Barbastre, el bisbe lleidatà, Salvador Giménez, ha afirmat que “el Bisbat de Lleida no té més remei que respondre davant del tribunal i utilitzar tots els documents i mitjans de què disposa per defensar la pròpia argumentació”. Així, ha explicat que s’aporta documentació conservada en arxius diocesans com ara actes notarials, alguna de la qual no havia estat admesa o estudiada abans pels tribunals eclesiàstics.
Aquests documents acreditarien l’adquisició de les obres en litigi per part del Bisbe Meseguer, entre finals del segle XIX i principis del XX, “amb l’objectiu de constituir un museu per a la formació seminaristes en l’àmbit arqueològic i artístic” però especialment “perquè no desaparegueren les peces i salvaguardar-les”, ha remarcat Salvador Giménez.
Amb aquestes proves documentals, obtingudes sobretot fruit de la recerca duta a terme per la conservadora Carme Berlabé, Josep Giralt considera “insostenible” que des del Bisbat de Barbastre-Montsó es pugui adduir que les 111 obres es van incorporar al Museu Diocesà de Lleida en concepte de dipòsit, ja que els documents permetrien acreditar l’adquisició per prescripció de 83 de les peces ja sigui a partir de compres, donacions o permutes, la immensa majoria entre 1895 i 1936, i així mateix, el fet que formin part de la col·lecció diocesana del Mudeu de Lleida.
Des del Consorci, però, assenyalen que 27 de les 111 obres reclamades es van traslladar al Museu Diocesà de Lleida en concepte de dipòsit i, per tant, reconeixen que en aquests casos la propietat de les peces correspon a les parròquies d’on eren originàries. Tot i això, Giralt ha explicat que el Consorci no pot atendre a la petició per entregar-les donat que la Llei de Patrimoni Cultural Català no permet disgregar un conjunt de bens artístics protegits com a col·lecció unitària sense l’autorització del Departament de Cultura. “Qualsevol decisió d’un tribunal civil que ordenés la devolució de les obres envairia les competències en matèria de protecció de patrimoni cultural de la Generalitat”, han assenyalat des del Consorci.
Salvador Giménez, de la mateixa manera que els seus antecessors al capdavant de la diòcesi, ha insistit que això malgrat establir-ho resolucions eclesiàstiques el Bisbat de Lleida no pot entregar les peces d’art que reclama Barbastre-Montsó pel fet que el bisbat lleidatà no és el dipositari d’aquestes obres si no que ho és el Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, del qual a més del Bisbat en formen part altres institucions.
Giménez advoca per un acord entre el Bisbat de Barbastre-Montsó i el Consorci del Museu de Lleida
Tot i les al·legacions presentades, el bisbe de Lleida ha volgut deixar clar que la demanda civil “no és cap baralla entre el bisbe de Barbastre i el de Lleida, perquè ens portem bé” i ha tornat a advocar per la necessitat d’evitar qualsevol “confrontació” i ha defensat que “arribar a un acord seria l’ideal”, entre el Bisbat de Barbastre-Montsó i el Consorci del Museu de Lleida, abandonant així la via civil endegada per la diòcesi aragonesa. Per això, el bisbe de Lleida remarca que ara la decisió en relació amb el litigi per l’art sacre de la Franja queda en mans d’un jutge.
Giralt ha assenyalat que en la reunió de la setmana passada en què el Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal va aprovar la presentació de les al·legacions no va participar cap representant del Ministeri de Cultura –en representació del Departament de Cultura en aplicació de l’article 155-, malgrat que sí va ser-hi present el director dels serveis territorials del departament a Lleida, Josep Borrell, que va participar a la trobada amb veu però sense vot en qualitat de secretari de l’ens. Cal recordar que el Consorci està integrat per la Generalitat, el Bisbat de Lleida, la Diputació, l’Ajuntament de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià.
El Bisbat de Barbastre-Montsó enceta la via civil per resoldre el litigi per l’art de la Franja
El Bisbat de Barbastre-Montsó va denunciar el 13 de febrer per la via civil al Bisbat de Lleida i al Consorci del Museu de Lleida per les 111 obres d’art que reclama com a pròpies des del 1995 i en demana el trasllat a l’Aragó. La denúncia es va fer després que el 31 d’octubre de 2017 no s’arribés a cap acord en un acte de conciliació celebrat al jutjat de Lleida i al qual no va assistir cap representant del Consorci.
Així mateix, també va ser rebutjada pel jutjat de Barbastre la petició del Consorci del Museu de Lleida per tal que el judici per les 111 obres de la Franja pogués celebrar-se a Lleida, tenint en compte que la llei d’enjudiciament civil estableix que com es tracta de bens mobles, el seu destí s’ha de jutjar al lloc on es troben, és a dir, a la capital del Segrià, ja que es conserven al Museu de Lleida. (acn)
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.