ilerdent

Cada cop estan quedant més desdibuixades les línies del que és el cinema fantàstic més o menys pur. Això ha quedat ben palès en la jornada d’aquest dimecres al Festival de Sitges on les relacions familiars han marcat l’eix de les dues pel·lícules estrenades més importants.

Per una banda ‘Pelican blood’, on el drama es barreja amb les possessions i ‘Come to daddy’ on les relacions entre pare i fill fan un pervers maridatge amb la comèdia negra.

A Pelican Blood, la coproducció entre Alemanya i Bulgària, la directora i guionista Katrin Gebbe ha traslladat a la pantalla uns fets que sense voler ja han passat en la realitat. Com en altres pel·lícules estrenades, tot arrenca amb allò de… diu la llegenda. Si fa uns dies parlàvem de les maniobres de la puput al niu, ara és el torn del pelican al que s’atribueix poders en la seva sang per ressuscitar a les cries mortes.

La protagonista d’aquesta història és Wiebke, una ensinistradora de cavalls de la policia amb una filla que acaba d’adoptar una altra, Raya. Aquesta petita de quatre anys, aviat començarà a mostrar la seva cara més sinistra desafiant tot el seu entorn fins al punt de ser expulsada de la llar d’infants. Sense saber com controlar la situació, sempre apareix en l’últim instant alguna solució, malgrat que aquesta no sigui la més recomanable a seguir.

L’actor Elijah Wood, al que hem vist créixer al cinema com germà de Macaulay Culkin, fill de Mel Gibson o fent de Huckleberry Finn o al Senyor dels Anells és ara un noi que rep una carta del seu pare, al que no veu des dels cinc anys perquè vagi a la seva remota casa vora el mar.

Al poc d’arribar aquest intenta matar-lo amb un ganivet de cuina però en el moment de fer-lo li agafa un infart i mor. Però quina casualitat, aquest no era el seu pare, sinó un dels segrestadors que el tenen encadenat en un soterrani de la casa. Quan Norval el troba i l’alliberà, la seva missió serà acabar amb la vida dels dos segrestadors que queden abans que aquests ho facin amb la vida de la seva mare.

Dirigida per Ant Timson, la pel·lícula aposta també pels diàlegs punyents i gairebé un homenatge a la sèrie 1.000 maneras de morir. Divertida i macabra, és una de les sorpreses d’una fluixa edició del Festival de Sitges, almenys fins avui.

Caldrà saber si títols com Legado en los huesos, Le daim o Les partícles li donen una empenta definitiva a aquesta edició.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.