ilerdent

Els últims cinc anys, Catalunya ha perdut una vintena de cinemes i 80 pantalles.

El 2014, el país tenia 158 cinemes a tot el territori i 756 pantalles. Actualment, segons dades de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), les xifres s’han reduït: hi ha 137 cines i 676 sales.

La recent digitalització del sector, però, està permetent als exhibidors atomitzar més l’audiència i oferir al públic allò que s’adapta als seus gustos. La versió original amb subtítols, els cicles temàtics o l’estrena tardana de films per reduir el preu de l’entrada són només algunes de les propostes que els exhibidors tenen a les seves mans per “personalitzar” l’oferta, segons Camilo Tarrazón, president del Gremi d’Empresaris de Cinemes.

Casos com els Texas, els Balmes, l’Arenas, els Verdi, els Full o els Phenomena a Barcelona o altres de fora de la capital com el Kursaal de Penelles, el de Caseres o la Rambla de l’Art a Cambrils s’han fet un lloc destacat en el mapa.

El president del Gremi dels exhibidors especifica que hi ha quatre factors que determinen l’assistència de públic als cinemes. En primer terme, la funció de “prescripció” de films, que amb una aposta encertada pot arribar a guanyar-se la confiança d’un públic i omplir la sala sense el reclam d’un ‘blockbuster’. “La programació s’ha d’alinear amb els espectadors”, ha precisat Tarrazón.

D’altra banda, segons el mateix president del sector, el públic assisteix a les sales per “l’experiència compartida” i el “punt de trobada” que es genera a les sales. Finalment, “l’excel·lència tecnològica i el confort” dels cinemes també en determina la concurrència.

La combinació entre aquests factors determina la viabilitat d’un projecte. En aquest sentit, projectes com el Phenomena, destinat als nostàlgics del cinema amb butaques no numerades i experiències paral·leles a la pel·lícula, tenen molt èxit entre els espectadors, així com els Verdi o els Texas, cinemes vinculats als barris amb preus competitius.

El Kursaal de Penelles: un cine que no és comercial

Penelles (Noguera) va recuperar fa un any i mig el seu cinema després de tancar l’any 2004. Ho va fer de la mà d’un programa de televisió de la cadena Cuatro, en un moment en que la idea de reobrir-lo ja s’havia començat a barallar des dels propietaris de la sala, la família Vilaltella i també l’Ajuntament, que hi va posar l’empenta institucional.

Pere Aumedes, gerent de Circuït Urgellenc, assegura que, després d’uns mesos de fer-hi obres, s’ha convertit en un espai social i cultural que ”recorda el que havia estat als anys 60”, que és quan va tenir la màxima esplendor.

El Kursaal per això, no ha reobert com un cinema comercial, sinó com un espai ”on la gent del poble i els voltants venen els caps de setmana i festius a veure pel·lícules que no són estrena”. Segons Aumedes, al Kursaal s’hi poden veure films de tota la vida, ”que fan pensar a grans i petits” però, sobretot, que fan que aquella estona que passen al cine ”puguin fer poble, societat i cultura”. Una de les darreres pel·lícules que s’hi han projectat són ‘El Mundo de Suzie Wong’, del 1960.

Quan va reobrir, el cinema de Penelles va ser rebut amb molt bona resposta per part del públic, i actualment unes 170 persones aporten una quota mensual que es mou entre els 5 i els 6 euros.

Caseres, l’únic cinema de l’Estat que ha projectat ininterrompudament

Josep Maria Peris i la seva família gestionen l’únic cinema de l’Estat que, de forma ininterrompuda, ha projectat pel·lícules cada setmana des de l’any 1952.

Va ser el seu tiet, qui va iniciar aquesta singular aventura que encara perdura en un dels poblets més occidentals de la Terra Alta: Caseres. En plena revolució de l’streaming i la multiplicació de les plataformes de pagament, segueixen fidelment oferint setmanalment una pel·lícula. “De vegades són d’estrena, però habitualment tenen només entre un i dos mesos respecte quan arriben a les multisales”, precisa.

Entre 40 i 50 dels 250 habitants de Caseres acudeixen regularment cada cap de setmana a les projeccions, tota una fita. “Fem pel·lícules prou actuals i la gent ho aprecia”, suggereix. Situats a 80 quilòmetres de Tortosa, 100 de Tarragona o 150 de Saragossa, on es troben alguns dels multisales més pròxims, recorda que “no tota la gent té la facilitat de moure’s” aquestes distàncies per anar veure una pel·lícula. Per contra, la possibilitat d’assistir al cine cada setmana al mateix poble és, per ella mateixa, un fenomen d’atracció social i cultural de primer ordre.

Entén Peris que la supervivència d’aquests cinemes en municipis en un entorn principalment rural com un servei públic, malgrat que les xifres resultin deficitàries per al mateix Ajuntament, que dona suport financer a la iniciativa. Els abonats poden comprar per entre tres i quatre euros l’entrada de cadascuna de les sessions. Un preu molt assequible, recorda, si es compara amb el de les multicinemes o les sales de les grans ciutats. “Si el cine plega, a Caseres què faríem? Només tenim un o dos bars”, sentencia.

Molts dels espectadors, de fet, són també joves. No en la mateixa proporció que la gent “més gran”. Diu, però, que tot és qüestió de posar “les pel·lícules adequades” per atreure tot tipus de públics. Al poble, per exemple, es pot veure ‘Spiderman’, ‘El Rey León’ o les últims blockbusters nord-americans d’acció.

I, malgrat tot, les noves plataformes de pagament, assegura, no són una competència preocupant encara. “Netflix està molt bé però el veus per una pantalla de televisió. A qui li agrada el cinema no és el mateix: ni el so, ni la imatge, ni els efectes especials”, remarca.

 

La seva família –que també es dedica a l’agricultura i la ramaderia, entre d’altres activitats- gestiona també, via acords amb els ajuntaments, els cinemes de cinc pobles més de la Terra Alta, així com d’altres com Flix, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, compartint programació setmanal. Fa uns anys, van aconseguir substituir les antigues màquines de 35 mil·límetres per flamants projectors digitals i disposa de dos equips per a sessions a l’aire lliure els mesos d’estiu.

Cambrils, l’únic cinema d’una sala amb programació cada dia de l’any

A Cambrils, el cinema Rambla de l’Art s’ha reinventat per convertir-se en l’únic cine d’una sala de tot Catalunya amb programació els 365 dies de l’any.

Es tracta d’una sala que històricament havia estat municipal fins que fruit de la digitalització del sector i la davallada d’espectadors, va tancar la Setmana Santa del 2013. Una empresa familiar es va interessar per les instal·lacions i van guanyar el concurs per gestionar l’espai, que va reobrir el desembre del mateix any. El gerent del cinema Rambla de l’Art, Toni Badimon, explica que van fer una inversió important per digitalitzar la sala, millorar el so i arreglar el vestíbul.

Des d’aleshores programen entre tres i quatre films diàriament. Fan tant estrenes comercials, com cicles de cinema clàssic, documentals, versions originals subtitulades o films que no es troben en els circuits habituals. A més formen part de la xarxa Europa Cinemas de la Unió Europea, que els permet tenir una subvenció a canvi de programar cinema europeu.

La venda d’entrades suposa aproximadament el 90% del negoci, que es complementa amb una botiga amb articles vinculats al món del cine: pel·lícules, llibres o marxandatge relacionat amb pel·lícules icòniques, entre altres. També disposen d’una petita sala per fer exposicions o esdeveniments, com presentacions de pel·lícules, cinefòrums o fins i tot algun sopar cinematogràfic.

A més fan servei de videoclub “a l’antiga” amb films menys comercials. “Una llibreria o videoclub avui en dia ja no pot subsistir, gairebé ni tan sols a Barcelona, però per nosaltres és complementari”, raona Badimon.

Amb tot han aconseguit fer-se un lloc i un nom al Camp de Tarragona i un 80% del públic és de fora de Cambrils. “Venen turistes però també tenim un gruix de gent de la zona que ve a veure unes pel·lícules que no es poden veure en altres sales”, comenta Badimon. El gerent relata que tenen un gruix d’entre 100 i 150 persones “molt cinèfiles” que hi van almenys un cop per setmana.

Dades del sector

Segons dades de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Catalunya va tancar el 2018 amb 137 cinemes actius, 1 menys que l’any anterior i una vintena menys que al 2014.

La davallada va afectar especialment la demarcació de Tarragona, que va perdre vuit cinemes, seguida per Lleida, on van tancar-ne sis; Barcelona, amb cinc menys, i Girona, dos. L’any passat funcionaven al territori català 676 sales (11 menys que l’any anterior), de les quals Barcelona n’aplegava unes 450; Tarragona, un centenar; Girona, prop de 90, i Lleida, una quarantena. Tot plegat, amb un aforament per a unes 133.000 persones. Quant a les pantalles actives, el 2018 hi havia 676 pantalles, una desena menys que el 2017.

A banda, el total de cinemes barcelonins que el 2018 tenien una única sala pràcticament coincidia amb el conjunt que en tenia més de vuit, mentre que a la resta de demarcacions predominaven els cinemes amb només una pantalla.

Dels 947 municipis catalans, tan sols 92 disposaven d’una o més sales actives. A més, malgrat que totes les comarques comptaven amb cinema, n’hi havia una dotzena on només n’hi havia un. És el cas de l’Aran, el Pallars Jussà, el Priorat, el Baix Ebre o el Montsià. Per contra, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Maresme van encapçalar l’any passat la llista de comarques amb més pantalles. (acn)

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.