Globallleida-Àrea d'emprenedoria i empresa-

La nova campanya d’excavacions a la Roca dels Bous, a Sant Llorenç de Montgai (Noguera), posa el focus en les ocupacions més antigues d’aquest jaciment del Paleolític Mitjà.

Els treballs se centren en lesocupacions dels neandertals que hi van passar fa 60.000 anys. Les cendres conservades aporten informació als investigadors per conèixer aspectes com ara la vegetació del moment, el combustible que usaven o els motius que els duien a encendre fogueres. La recerca la porta a terme el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPArq-UAB).

En aquesta edició, hi participen una dotzena d’estudiants de diferents universitats de l’Estat i d’altres països com ara França o Austràlia.

El jaciment de la Roca dels Bous, situat a la zona del Prepirineu català, s’adscriu al període del Paleolític Mitjà.

S’ubica a Sant Llorenç de Montgai, al municipi de Camarasa (Noguera), i és un jaciment clau per a la investigació arqueològica per conèixer la forma de vida i les activitats que duien a terme els neandertals que van passar per la zona. Fa entre 50.000 i 60.0000 anys, aquells homínids solien fer una parada en aquest abric, en transcurs del seu viatge entre el Pirineu i la plana de Lleida.

Els particulars processos geològics que es donen a la cinglera han fet possible la preservació de nombroses empremtes d’aquestes visites dels neandertals.

Aquesta campanya d’excavacions a la Roca dels Bous, que va començar a principis d’agost i s’allargarà tot el mes, se centra en acabar la unitat arqueològica N14, que és la més alta, i també en unitats inferiors.

A més de l’equip de la UAB, hi participen una dotzena d’estudiants de diferents universitats de l’Estat i d’altres països. Enguany, hi ha diversos estudiants de la Universitat de Canberra (Austràlia).

Restes de les llars

Les troballes més destacades, tant d’aquest any com d’anteriors, són restes de les llars. “Estem amb neandertals i l’habitual és que les llars no es conservin, sinó l’impacte tèrmic que han tingut sobre el sediment”, explica Rafael Mora, catedràtic de Prehistòria de la UAB.

“La Roca dels Bous, però, té unes condicions especials de conservació per la seva ubicació i s’hi conserven, fins i tot, les cendres”, assenyala.

A la Roca dels Bous, “apareixen les cendres de les llars, que és el primer que desapareix perquè s’ho emporta el vent, i també apareix l’impacte tèrmic, i després les llars, algunes de les quals estan plenes de tot el material que han utilitzat per a la combustió”, remarca l’investigador.

Aquest fet permet als arqueòlegs poder conèixer aspectes com ara la vegetació d’aquell moment o el tipus de combustible que utilitzaven aquells neandertals.

També, aporta informació en relació amb l’ús que feien de les llars com ara “si només eren espais tèrmics per resguardar-se del fred de la nit o bé si eren llocs per transformar l’aliment, és a dir d’activitat quotidiana”, exposa Mora.

A la Roca dels Bous no hi ha una ocupació estable si no que “són esdeveniments molt puntuals”. “Els neandertals baixen pel riu Segre cap a la depressió central, en direcció a la plana de Lleida, i podien estar-se s’hi un mes, una setmana o uns dies”, explica l’investigador de la UAB.

“Trobem les restes d’aquelles ocupacions que queden d’aquelles temporalitats tant curtes” i, per això, “les llars se sobreposen les unes a les altres i indiquen els diferents moments d’ocupació”, afegeix Rafael Mora. Aquesta superposició, però, complica la tasca dels arqueòlegs.

Estudi dels estils de vida dels neandertals

L’objectiu principal del projecte d’investigació que porta a terme el CEPArq-UAB a la Roca dels Bous, jaciment declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), és l’estudi de la dinàmica de la població i els estils de vida de finals del Paleolític Mitjà, així com augmentar el coneixement sobre les poblacions neandertals.

Les excavacions que s’hi porten a terme des del 2001 han permès identificar materials arqueològics característics dels neandertals, sobretot productes i estris de quarsita característics del període mosterià.

Les excavacions formen part d’un projecte més ampli en què treballa el CEPArq-UAB per conèixer el poblament durant el plistocè i holocè antic al Prepirineu català amb el qual s’intenten reconstruir les formes de vida dels neandertals en aquest territori.

Se centra entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana i, a més de la Roca dels Bous, s’estudien altres jaciments com és el cas de la Cova Gran, a Santa Linya (Noguera), i l’Abric Pizarro, a Àger (Noguera), en el qual també estan excavant aquest dies. ACN

ilerdent

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.