Els arqueòlegs contractats per l’Ajuntament de Linyola (Pla d’Urgell) han descobert una làpida que data del 1698 dins l’església de Linyola, a l’esquerra de l’altar. L’alcalde, Àlex Mases, ha explicat que el desembre passat, en conveni amb la Universitat de Barcelona, es va fer un estudi amb un georadar i es van trobar 17 possibles cavitats. “Hem de veure amb les intervencions arqueològiques si són tombes o túnels que comuniquen amb la zona del castell, com diuen algunes llegendes del poble”, ha explicat.

També volen determinar la situació d’una possible cripta. Per altra banda, Mases ha celebrat que la Generalitat hagi reconegut l’església de Santa Maria de Linyola, Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), i destaca que alguna de les particularitats del temple són el seu campanar octogonal i la portalada, obra de l’escultor italià, Andrea Fortunato de Peregrinis.

L’alcalde de Linyola, Àlex Mases, ha explicat que aquesta primera actuació se centra en la capella lateral i amb la suposada entrada a la cripta. Aquests treballs, ha afegit, costaran uns 14.000 euros, que pagarà l’Ajuntament, tot i que esperen rebre alguna ajuda del departament de Cultura i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, depenent de la Diputació de Lleida.

“A partir del que trobem s’haurà de fer un full de ruta per poder concretar actuacions futures que permetin conèixer el passat ocult al subsòl”, ha explicat Mases, però per això caldrà més finançament. Per la seva banda, el mossèn Pere ha assegurat que “ara és un moment d’espera il·lusionada per veure què en pot sortir”.

Un escàner detecta disset buits al subsòl

L’arqueòleg d’ILTIRTA Arqueologia, Andreu Moya, ha explicat que, en el marc de l’estudi que s’està fent per recuperar l’església, es va passar un escàner que detecta espais buits al subsòl per veure què hi havia i per veure si es trobava la cripta. A la nau de l’església es van detectar disset anomalies que podrien ser tombes i ara les estan sondejant per comprovar-ho. En una d’elles, han trobat la coberta d’una tomba que conserva la làpida.

Segons Moya, sembla que la làpida trobada pertany a una família del poble que es diu Mosset i que hi ha diverses persones entrades, ja que a la làpida hi figuren diversos noms. L’arqueòleg també creu que, possiblement, el primer dels noms, Francisco Mosset era rector de l’església ja que a la part superior de la làpida hi ha el símbol del rector, un barret de tres punxes, que encara s’aprecia tot i estar molt desgastat per l’erosió.

L’escàner també es va passar pel presbiteri perquè, segons ha explicat Moya, hi ha referències orals que parlen que l’església tenia una cripta. La interpretació de l’escàner “no és clara”, ha dit, però s’ha detectat una anomalia, que podria ser una tomba o l’accés a la cripta, ha explicat.

L’església de Santa Maria de Linyola, reconeguda BCIN

L’alcalde de Linyola, Àlex Mases, ha donat a conèixer també aquest dimarts que la Generalitat els ha fet saber que, tal com van demanar, l’església de Santa Maria de Linyola reuneix motius suficients per ser Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

El campanar octogonal, per exemple, explica Mases, és un element curiós perquè a Catalunya només hi ha dos temples més amb aquestes característiques i, a més, la portalada és d’un conegut escultor italià que va treballar a Catalunya i l’Aragó: Andrea Fortunato de Peregrini, que la va construir entre 1601 i 1603.

Visites guiades sense reserva prèvia

“Una de les joies de la corona és l’església de Santa Maria de Linyola, coneguda com la catedral del Pla, ja que és la porta d’entrada al poble ja que destaca des de lluny”, ha destacat l’alcalde de Linyola, Àlex Mases.

És per això que, per promocionar el patrimoni del poble s’ofereixen a partir d’aquest diumenge 24 de març set visites guiades sense reserva prèvia, totes elles en diumenge a les 10 del matí, que s’afegeixen a les visites guiades que es poden reservar al llarg de tot l’any. Concretament es faran el 24 de març, el 14 d’abril, el 19 de maig, el 16 de juny, el 15 de setembre, el 13 d’octubre i el 17 de novembre.
Un dels plats forts de la visita, assegura Mases, és la pujada al campanar. Un campanar a 30 metres d’alçada amb una vista panoràmica de 360 graus. “Es veu el Pedraforca, Montserrat i el campanar de la Seu Vella de Lleida”, explica l’alcalde, que avança que signaran un conveni de col·laboració amb el Turó de la Seu Vella per oferir descomptes si es visiten els dos monuments.

ACN

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.