refugiats
L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, amb la tinenta d'alcalde Sandra Castro, mostren cartells informatius en ucraïnès per facilitar l'acollida dels refugiats que arribin a la ciutat

Lleida acull 50 refugiats ucraïnesos de 16 nuclis familiars. Són 27 adults i 23 menors, 6 dels quals s’han derivat a centres educatius i s’està pendent de fer-ho en 4 més. El Servei d’Acollida de la Paeria, ubicat a Mercolleida, centralitza l’atenció a les persones que arriben per fugir de la guerra.

L’alcalde Miquel Pueyo ha ressaltat que les prioritats són ara l’empadronament i l’allotjament dels refugiats.

S’ha derivat provisionalment dues famílies vulnerables, una a un hotel i l’altra comparteix espai en un pis, mentre que la resta de refugiats viu en domicilis de familiars o coneguts.

Des de la Paeria han fet una crida als lleidatans que puguin cedir pisos o cases a través de l’EMU per posar-los a disposició de les persones que ho puguin necessitar.

L’Ajuntament de Lleida centralitza a través del Servei d’Acollida Municipal (SAM), ubicat a Mercolleida, l’atenció als refugiats ucraïnesos que arriben a la ciutat i per fer-ho compta també amb la col·laboració d’entitats socials i de la comunitat ucraïnesa de Lleida, que facilita la tasca de traducció.

Des del SAM, se’ls deriva als diferents serveis municipals en funció de les necessitats que requereixen. La Paeria ha imprès cartells en ucraïnès que s’han penjat en aquest espai per facilitar informació a les persones que s’hi adrecen.

La Paeria també s’encarrega d’empadronar-los perquè puguin obtenir la targeta sanitària i beneficar-se d’altres drets ciutadans i 28 dels refugiats ucraïnesos ja ho estan i se seguirà amb la resta i aquells que vagin arribant.

Amb aquests, ja són prop de 700 els ciutadans ucraïnesos empadronats a la capital del Segrià. Tot i això, algunes de les dones que han arribat han expressat la voluntat de deixar els fills a Lleida per tornar a Ucraïna però, de moment, no ho han fet, segons ha explicat la tinenta d’alcalde i regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro.

Des del SAM, també se’ls facilita que puguin disposar de necessitats bàsiques com ara alimentació, roba o medicaments, entre altres. Així mateix, també se’ls ofereix suport en l’escolarització dels infants, assessorament en temes de formació i ocupació i, en cas de necessitat, suport jurídic o psicològic, segons ha explicat l’alcalde Miquel Pueyo.

La Paeria també treballa per oferir tallers lingüístics perquè els refugiats puguin aprendre català i castellà i es tramiten targetes perquè els menors puguin gaudir de les ludoteques municipals i de les activitats que s’hi fan.

Més endavant, també es vol oferir que els adults puguin participar en cursos formatius que ofereix l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO) o oferir-ne-ne d’específics per a aquest col·lectiu per facilitar que puguin incorporar-se al món laboral, tenint en compte que els països de la UE podran tramitar el permís de residència i treball dels refugiats ucraïnesos

Crida a cedir habitatges a l’EMU

La gran majoria dels refugiats s’allotgen en domicilis de la ciutat de familiars o coneguts. Tot i això, des de la Paeria han detectat dues famílies en situació d’extrema vulnerabilitat i les han derivat de forma provisional, una a un hotel i l’altra a un espai en un pis.

La voluntat és reubicar-les els pròxims dies en habitatges gestionats per l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU) i garantir tamb. Així mateix, des de l’Ajuntament de Lleida han fet una crida perquè aquelles persones que disposin d’alguna casa o un pis buit els puguin posar a disposició de l’EMU per cedir-los a aquells refugiats que puguin requerir un habitatge.

6 infants escolaritzats i 4 pendents d’estar-ho

Des de l’Oficina Municipal d’Escolarització ja s’ha derivat 6 menors ucraïnesos a centres educatius de la ciutat i s’està pendent de fer-ho en altres 4.

Es tracta d’infants de les etapes educatives més baixes ja que la majoria dels de Primària i Secundària, ara per ara, no veuen la necessitat d’anar a l’escola després de la situació viscuda al seu país i pel fet de no saber català i castellà i prefereixen anar a les ludoteques.

Sandra Castro ha explicat que, a l’hora d’assignar un centre educatiu, es prioritza que pugui ser el mateix en què ja estudien familiars o coneguts dels infants o bé que hi hagi altres joves ucraïnesos. (acn)

ilerdent

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.