Aquest dimecres, 12 d’octubre, es commemoren els 160 anys de la fundació a Lleida de la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfica Mariana.
L’efemèride es celebrarà amb una missa solemne a l’oratori de l’Acadèmia Mariana, presidida pel bisbe de Lleida, Salvador Giménez, solemnitzada pel petit Cor de la Catedral, sota la direcció de mossèn Joaquim Mesalles, mestre de capella de la Catedral de Lleida.
Durant la celebració eucarística es pregarà pels socis difunts de l’Acadèmia, especialment per aquells que han traspassat en aquest darrer any.
Història de l’Acadèmia Mariana La Pontifícia i Reial Acadèmia Mariana és una institució fundada el 1862 per Mn. Josep Maria Escolà, en col·laboració amb Josep Mensa Font i el doctor Lluís Roca i Florejachs, per a glorificar la Mare de Déu amb les arts i les lletres i com a monument a la definició dogmàtica de la seva Immaculada Concepció.
El papa Pius XI li concedí el títol de Pontifícia el 15 de maig de 1923.
El rei Alfons XIII li atorgà el títol de Reial el 26 de juliol del mateix any.
La finalitat de l’Acadèmia és la d’honorar la Mare de Déu mitjançant la literatura i les belles arts.
Així, des de 1863, l’Acadèmia ha organitzat cada any -tret dels compresos entre 1936-38- uns jocs florals coneguts com Certamen Marià.
El Certamen honora la Mare de Déu a través de les seves diferents advocacions.
L’any 2003 es van emprendre les obres de restauració i rehabilitació de l’edifici, reestrenat el 2 d’octubre de 2006, coincidint amb els actes en honor a la Verge Blanca, patrona de la ciutat de Lleida.
L’Acadèmia Mariana és la seu de l’Oratori de la patrona de la ciutat.
L’edifici, actualment Casa de l’Església, ha estat seu del Diario de Lérida (posteriorment Diari de Lleida) i de Radio Popular.
Avui acull diverses entitats del Bisbat de Lleida.
Pel que fa a l’edifici, de planta baixa i tres plantes, es va construir sobre els fonaments d’un antic convent mercedari del segle XIII.
En destaca la façana, de gust clàssic, formada per dos cossos simètrics amb un cos central més endinsat i amb diversos elements decoratius, com motllures, cornises, escuts i també frontons.
A l’interior, una doble escalinata d’estil imperi, obra del 1915, condueix als pisos superiors.
A l’interior, cal destacar l’Oratori, construït entre 1868 i 1871, d’estil neogòtic florentí, amb pintures murals de Manuel Marqués, dotze vitralls i el retaule, que acullen la imatge de la Verge Blanca.
A partir de 1895 es va construir el Paranimf, d’estil modernista. Una impremta i, posteriorment, un museu i també una biblioteca.
El Teatre completa els atractius de l’immoble. Del 1920, es va fer sota la influència de l’Art Decó.
Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.