Lleida està de dol. Ni una més, ni una menys

 

Lleida està de dol. L’assassinat de la lleidatana Irina Mihaela és la pitjor notícia, la que no haguéssim volgut haver de rebre mai. Davant d’aquest fet tràgic, condemnem rotundament aquest feminicidi, donem suport i recolzament a la família i a l’entorn proper i ens posem a la seua disposició pel que faci falta.

Cada feminicidi, cada cas de violència masclista, és un fracàs de la nostra societat. Un fracàs amb múltiples responsabilitats i, sobretot, amb múltiples afectacions. Ella és l’onzena dona víctima de feminicidi aquest any a Catalunya, la quaranta-dosena en tot l’estat en el que portem d’any. No són xifres i prou, són dones amb noms i cognoms. Darrere de cadascuna hi ha una història, un projecte de vida que s’esberla per a ella, pels seus fills i filles i per totes les persones del seu entorn que l’estimaven.

Feia més de 7 anys i mig que la ciutat no vivia una situació com aquesta, malgrat que altres formes de violències masclistes hi són presents a diari. El masclisme d’aquesta societat capitalista i patriarcal és arreu, ens envolta i es manifesta de formes molt diverses. El repte de combatre el patriarcat i les violències masclistes, que en són intrínseques, és tan gran que l’única resposta possible ha de ser sempre conjunta i coordinada entre administracions, entitats i societat civil en general, especialment, en tota la tasca per prevenir-la.

Fa tot just un mes, s’aprovava per decret d’alcaldia el Protocol de dol per feminicidis a la ciutat de Lleida, un document treballat al grup de treball de violències masclistes a proposta del Consell Municipal de les Dones. Creiem que, com a municipi, havíem de tenir un protocol d’aquestes característiques per guiar, de manera àgil i coordinada, la resposta institucional vers la societat lleidatana davant d’un eventual feminicidi. En les sessions de treball i quan va passar pel Consell Municipal de les Dones, no fèiem més que repetir que havíem de tenir-lo però que esperàvem no haver-lo d’aplicar mai. Lamentablement divendres vam haver d’activar-lo per l’assassinat de la Irina Mihaela.

D’acord amb el protocol, es decreten tres dies de dol a la ciutat, durant els quals, es fa un minut de silenci abans de cada acte municipal, la bandera de la ciutat oneja a mitja asta amb crespó negre i s’il·lumina la façana de Paeria de lila. Ahir vam fer un minut de silenci davant de Paeria i a les 19h una concentració de rebuig amb lectura de manifest, on va poder assistir-hi tota la ciutadania. A nivell comunicatiu, Paeria ha facilitat als mitjans de comunicació local, a entitats, comerços, etc. una imatge amb el crespó negre perquè puguin utilitzar-la en les seves comunicacions i a través de les xarxes socials i s’ha convidat la ciutadania en general a unir-se als actes i mostres de rebuig que s’organitzin aquests dies. Aquestes són algunes de les accions que preveu el protocol.

Fa un parell d’anys en un acompanyament que em van fer al voltant de casos de violències masclistes, una psicòloga em va dir “mai faràs prou, ni prou bé ni prou ràpid, però has de seguir fent”. I aquesta tasca és i ha de ser permanent, no es pot aturar mai.  Amb el convenciment que les violències s’han de prevenir des dels zero anys, des de Paeria hem endegat projectes a les Escoles Bressol Municipals com l’”Emmiralla’t” per revisar en clau de gènere materials, continguts i pràctiques educatives, entre d’altres; “La bici de la Lola”, per obrir la porta a la comunicació sobre les violències sexuals amb els infants i prevenir-les o “La perruca de Luca”, un projecte coeducatiu per a eliminar els estereotips i els prejudicis associats al gènere. Aquests projectes s’han acompanyat de formació a les professionals i també de tallers de prevenció de les violències i d’acompanyament a les sexualitats i afectivitats durant la infància adreçats a famílies. A primària, s’han fet tallers de revisió dels estereotips i els continguts sexistes en publicitat. Als instituts, el programa “Tractem-nos bé” per promoure relacions sanes entre adolescents i joves o la perfomance interactiva “El pati-arcat”, un espai vivencial de diàleg  al voltant de les violències masclistes, entre d’altres. A les escoles artístiques municipals, fa tres anys que treballem el projecte “Escoles segures” i hem fet formació a professorat, protocols d’actuació en cas d’abusos sexuals, auditories d’espais, es va posar en funcionament l’eina de denúncia Co-resol i hem fet tallers de detecció i prevenció adreçats a l’alumnat, per una banda, i a famílies, per l’altra. A nivell de ciutat i adreçada a instituts, escoles artístiques i ciutadania en general, hem engegat la campanya de prevenció d’abusos sexuals a menors “No és un joc, és abús”.

Totes aquestes són algunes de les actuacions que es fan en l’àmbit de la prevenció de les violències. I no són ni seran mai suficients mentre hi hagi dones que pateixin algun tipus de violència masclista. Per això, cal una resposta unànime i orquestrada per part de les institucions, entitats, empreses, clubs esportius, ciutadania en general contra tota forma de violència masclista: no passar per alt, no callar, denunciar si hi ha sospita, demanar ajuda, ser-hi per acollir i posar tots els esforços i recursos per acabar amb aquesta maleïda xacra que envolta la nostra societat.

Que la tristesa i la ràbia que ens envolta aquests dies, aquestes hores, no ens enteli tota la feina que ens queda per fer, no ens permeti renunciar a la força i l’esperança de construir una societat sense violències masclistes. Per la Irina Mihaela, per totes les dones víctimes de violències masclistes, per la seua família i la seua lluita. Fins demà, dilluns, Lleida està de dol. Ni una més, ni una menys.

Sandra Castro 
3a tinenta d’alcalde i Regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes