seminaris
Una campana del campanar de l'església de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp, al municipi de Rialp

El nombre de seminaristes a Catalunya s’ha estabilitzat els últims anys al voltant del centenar. Segons dades de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i la Conferència Episcopal Tarraconense (CET), que agrupa les vuit diòcesis i dues arxidiòcesis catalanes, des de principis d’aquest segle les xifres han variat entre els 137 i els 98, i els dos últims cursos són 112. D’aquests, prop d’una quinzena s’ordenen sacerdots. Tot i això, com que la població ha anat augmentant lleugerament, el número d’habitants per capellà s’ha incrementat.

Entre el curs 2001-2002 i 2017-2018 la xifra de seminaristes s’ha mantingut relativament estable. Així, dels 105 del primer any es va baixar a 98 el curs següent, però va tornar a pujar fins als 137, el rècord, el curs 2009-2010. Després va anar fluctuant relativament a la baixa fins als 98 del curs 2015-2016. Els últims dos cursos, el 2016-2017 i l’actual 2017-2018 s’ha estabilitzat a l’alça amb 112 seminaristes.

D’aquests 112 seminaristes, 27 són de la diòcesi de Barcelona, 23 de la de Terrassa, 9 de Sant Feliu de Llobregat, 8 de Tarragona, 6 de l’Urgell, 3 de Girona, 3 de Solsona, 3 de Tortosa, 3 de Vic i un de Lleida. A més hi ha 26 seminaristes adscrits al Seminari Major Interdiocesà de Catalunya, que agrupa les diòcesis catalanes excepte les de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu. Aquest curs s’han produït 29 nous ingressos, set d’ells de Barcelona i cinc de Terrassa, i vuit al Seminari Interdiocesà. S’han produït 11 ordenacions, quatre a Barcelona, dues a Terrassa, dues de l’Interdiocesà, una a Tarragona i una a Tortosa.

L’estada als seminaris dura entre 4 i 7 anys de mitjana, i cada any s’ordenen una dotzena de nous sacerdots. Les xifres també s’han mantingut relativament estables, amb 15 ordenacions els dos primers cursos, arribant als 19 el 2010-2011. Els últims tres cursos la xifra d’ordenacions ha estat de 7, 23 i 11. Al voltant d’un 10% dels seminaristes acaben abandonant.

Les últimes dades recopilades per la Conferència Episcopal Tarraconense, que agrupa les deu diòcesis catalanes, són del 2016, i concreten que hi havia 1.619 preveres o capellans, i 119 diaques, que han de cobrir un total de 1.979 temples parroquials. En total hi havia 4.761 habitants per cada prevere, xifra força superior als 4.053 del 2008 i que s’apropa als 4.800 del 2011, el rècord dels últims anys. Aquesta ràtio té en compte tots els ciutadans, siguin de la religió que siguin i siguin practicants o no.

Les diòcesis amb més habitants per cada mossèn són les últimes dues creades, segregades de Barcelona, la de Terrassa i la de Sant Feliu de Llobregat, amb més de 9.500 habitants per cada capellà. A continuació venen Girona, Tarragona o Barcelona, amb entre 4.100 i 5.500 habitants per cada prevere. Les diòcesis més rurals són les que tenen menys pressió i tenen entre 1.400 habitants (Solsona) i 2.900 (Vic) per prevere. Les xifres s’han mantingut estables els últims anys, amb una lleugera tendència a l’alça en el número d’habitants per prevere, ja que la població, tot i baixar lleugerament a l’inici de la crisi econòmica, ha anat augmentant des del 2011, i el número de preveres i diaques s’ha mantingut estable o lleugerament a la baixa, perquè ha passat de 1.844 el 2008 als 1.619 del 2016. A l’inici de la crisi també es van tancar alguns temples a l’Arxidiòcesi de Barcelona i a la diòcesi de Sant Feliu.

Pel que fa als seminaris menors, els que acullen adolescents en etapa escolar que s’encaminen cap al sacerdoci, sí que han patit una important davallada, passant dels 18 alumnes el curs 2003-2004 i els 19 del curs 2013-2014 als 11 del curs 2016-2017 i als 10 de l’actual curs 2017-2018, vuit dels quals són a Barcelona, i cap està internat, al contrari del que era relativament habitual anys enrere.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here