L’os Goiat va fer 12 atacs a Catalunya fins a l’agost, un terç del total

En una roda de premsa a la seu central del Departament de Territori i Sostenibilitat, a Barcelona, el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, ha volgut fer un exercici de “transparència” i clarificar el posicionament del Govern davant les crítiques dels ramaders i dels ecologistes davant dels atacs d’aquest exemplar.

Així, ha dit que és cert que aquet os concret fa més atacs del que és habitual en la seva espècie i, a més, s’atreveix a atacar bestiar major, com eugues i vaques, mentre que el més habitual és que ataqués ovelles i cabres. Per això, els tècnics de Catalunya, Aragó i Navarra estan intentant consensuar un protocol sobre com actuar en casos similars i excepcionals com aquest. Aquest protocol, segons Miralles, probablement acabarà amb “l’extracció” de l’animal del seu actual entorn, cosa que significaria portar-lo a un ‘santuari’, cosa poc probable, o sacrificar-lo.

Per fer-ho, primer cal localitzar-lo. Actualment es troba a la zona francesa del riu Garona, però es preveu que com cada any a la tardor torni cap a l’Aran. De fet, és l’únic del prop de mig centenar d’ossos del Pirineu que porta un collar amb geolocalitzador. No obstant això, la bateria del GPS s’està acabant, i les autoritats franceses no volen col·laborar en la seva localització per capturar-lo i canviar la bateria. Per això, s’ha optat de moment per espaiar el període d’enviament de la posició del collar, i així estalviar bateria. Segons Miralles, Goiat no té problemes d’agressivitat ni ataca els humans, però admet que els atacs a vaques i eugues genera por en la població.

A banda d’això, Miralles ha explicat que la intenció de la Generalitat és salvar la reintroducció de l’espècie, l’os bru, i no pas d’un sol exemplar. Per això, ha recordat que la zona d’Astúries i Cantàbria, amb uns 250 exemplars, no tenen tants problemes com el Pirineu, ja que mai s’ha extingit l’os allà i, per tant, els ramaders ja estan acostumats a la seva presència, cosa que els fa prendre certes mesures de seguretat.

Al Pirineu el primer os reintroduït va arribar el 1996 i Miralles creu que ecològicament seria viable arribar a una xifra similar als Pirineus, ja que tenen una superfície superior a la serralada Cantàbrica. No obstant això, ha dit que això s’haurà de decidir amb el temps i tenint en compte els “conflictes” que generi a la població i els ramaders, i comptant amb una extensió de l’espècie a zones del Pirineu fins ara no trepitjades pels ossos.

Miralles ha admès que l’os és “un problema més” per als ramaders, però ha dit que altres comarques sense ossos també tenen problemes. De fet, creu que els ramaders de ramaderia extensiva fins fa poc no s’havien de preocupar gaire de vigilar els ramats escampats per la muntanya, i ara tenen una preocupació més. Per això, ha dit que entén la “tensió i la indignació” per un problema que “és molt emocional”.

En aquest sentit, Miralles ha volgut defensar la gestió de la Generalitat, recordant que proporciona recursos als ramaders per protegir-se, com sis ‘agrupaments’, zones on els ramats d’ovelles són vigilats durant 24 hores al dia durant cinc mesos per part de dos pastors, gossos i tancaments. N’hi ha quatre al Pallars Sobirà i dos a la Val d’Aran que “estan funcionant bé”, amb vint cops menys danys que els ramats que pasturen sense vigilància. Un tercer agrupament, al Pla de Beret, no s’ha pogut crear perquè els ramaders de la zona el rebutgen. Miralles s’ha preguntat si algun d’aquests ramaders prefereixen patir danys per cobrar indemnitzacions.

Igualment, ha recordat que el Govern dedica bona part del pressupost del Parc Natural de l’Alt Pirineu i de la Conselleria d’Agricultura a indemnitzar els ramaders afectats per atacs d’ossos. De fet, alguns ramaders reben ajudes, no només pels atacs, superiors als 100.000 euros. Les indemnitzacions, ha dit Miralles, es cobren quatre o cinc mesos després dels atacs.

Per això, ha volgut donar diverses xifres sobre el paper de l’administració pel que fa a la reintroducció de l’os bru. Prop d’un terç del pressupost del Parc Natural de l’Alt Pirineu es dedica al centenar d’explotacions ramaderes, uns 428.000 euros del total d’1,5 milions. El parc genera un valor afegit brut d’uns 9 milions d’euros i uns 225 llocs de treball.

A més a més, hi ha el programa Piros Life 2015-2018 de reintroducció de l’os bru al Pirineu català. Té 2,4 milions de pressupost, el 75% del qual és aportat per la Unió Europea i la resta per la Generalitat, el Consell General d’Aran, la Fundación Oso Pardo i la Universitat de Lleida. Del 71% del pressupost ja executat, la major despesa, un 35% del total, ha estat per la prevenció dels danys a la ramaderia, un 29% al seguiment de l’os, un 14% a formació i sensibilització, i la resta al personal tècnic, estudis, desplaçaments i trasllat dels ossos.

Quan acabi aquest programa europeu, la Generalitat es compromet a fer una aportació anual de mig milió d’euros a l’any. Segons Miralles, per a la Generalitat seria més senzill i barat pagar el doble per les indemnitzacions i no fer res més, però la seva intenció és reintroduir amb seguretat l’os bru.

Sobre el fet que hi hagi més atacs a la Val d’Aran que al Pallars, Miralles ha explicat que a l’Aran hi ha unes 14.000 ovelles, mentre que al Pallars n’hi ha 4.000 a les zones on habita l’os bru. També ha explicat que a partir de l’any que ve la Generalitat podria traspassar algunes competències de gestió de la ramaderia i la fauna salvatge al Conselh Generau d’Aran, cosa que podria variar la seva política respecte l’os. (acn)