El filòsof John Locke deia que una societat cohesionada és aquella que té en compte les persones que la integren, les que ja no hi són i fins i tot les que encara han d’arribar. Això obliga, entre altres consideracions, a la revisió constant de tots aquells símbols lluminosos que reflecteixen la memòria d’una societat. Les festes, els monuments, els museus… són miralls de tot allò que institucionalment es vol perpetuar en l’imaginari col·lectiu. I, òbviament, el nomenclàtor n’ocupa un lloc preferent. Els noms dels carrers de qualsevol població esdevenen magnífics exemples dels senyals que volen ser enaltits i fins i tot dels que es pretenen ignorar. Al capdavall, tan important és el que es recorda com el que s’oblida, i sobretot per què. En ocasions, això és decisivament clarivident.

La Lleida del segle XXI no només és una ciutat on segueixen penjant noms franquistes que la Llei de Memòria Històrica obliga a traure. També té un carrer dedicat al Marqués de la Ensenada cosa que significa que d’una manera o altra es ret un homenatge al personatge i la seua obra. Al capdavant de diferents gabinets durant els regnats de Felipe V, Fernando VI i Carlos III, el marqués de la Ensenada fou el màxim responsable entre els anys 1749 i 1763 d’una gran batuda contra el poble gitano en tot el territori espanyol. Amb la inequívoca voluntat d’exterminar-los –sistemàticament i sincronitzada- milers i milers de gitanos foren empresonats, obligats a fer treballs forçats i els seus béns confiscats. Aquesta operació genocida havia començat a gestar-se uns anys enrere quan, el 1717, Felipe V publicà una pragmàtica en què obligava el poble gitano a viure en determinades poblacions amb l’objectiu de sedentaritzar-lo i assimilar-lo. En definitiva, anorrear-lo.

En comptes de dedicar esforços a la defensa perversa de la neutralitat de l’espai públic, seria altament desitjable que la institució competent –la Paeria- s’esmercés en la democratització d’aquest espai. I aquesta és una qüestió absolutament imprescindible per aprofundir en la cohesió social. Despenjar del nomenclàtor el marqués de la Ensenada seria un acte de desgreuge cap a les persones gitanes i, alhora, ens dignificaria a tots plegats.

Antonieta Jarne

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.