Menors estrangers no acompanyats aprenen l’idioma i pautes per una vida independent a Santa Maria de Gimenells

La Generalitat calcula que aquest 2018, la xifra de menors no acompanyats que arriben a Catalunya podria arribar als 2.500. Tot i que el 90% dels menors arriben directament a Barcelona atrets per la fama de la ciutat, finalment només s’hi queden una quarta part.

Al principi no volen marxar-ne, però la insistència i convicció dels treballadors socials, fa que acabin preferint estar en zones més rurals, similars als seus pobles d’origen del Marroc, amb condicions d’allotjament i d’integració molt millors que a la capital.

Una de les opcions que tenen des de fa poc menys d’un any és el pis d’autonomia de Santa Maria de Gimenells. Aquí, els nois es formen en matèria d’idioma i laboral, per a assolir l’aprenentatge imprescindible per accedir al mercat de treball amb millors possibilitats d’obtenir una ocupació qualificada i duradora.

Així mateix, aprenen a realitzar tasques de la llar i s’han d’ocupar de la gestió domèstica i de la pròpia organització personal, amb l’objectiu que quan surtin del circuit de protecció de menors siguin plenament capaços d’autogestionar-se. Tot aquest procés el fan amb acompanyament i supervisió d’educadors les 24 hores del dia.

Projecte ‘Cultiva i Educa’ per extutelats

Dels sis joves que ja han abandonat el pis assistit, un d’ells ha trobat feina gràcies al projecte ‘Cultiva i Educa’, gestionat per la mateixa fundació. Funciona com a empresa social i es dedica al cultiu i venda de la nou a les seves instal·lacions. Un altre jove hi començarà a treballar al setembre.

Khalid Baihri és marroquí i un dels primers usuaris de l’habitatge de Santa Maria de Gimenells per a menors estrangers no acompanyats. Hi va arribar l’octubre de 2017, quan es va obrir, i s’hi va estar fins al 14 de gener d’aquest any, quan va fer 18 anys.

Després, la fundació li va trobar un lloc en un pis de Càrites, on va conviure amb altres persones durant sis mesos, i des de fa tres setmanes viu i treballa als camps de nogueres de la fundació, a Santa Maria de Gimenells.

A l’estiu s’encarrega del manteniment i el reg i al setembre començaran l’època forta amb la collita fins al desembre. Cap al març serà el torn de podar. S’hi estarà aprenent l’ofici fins que trobi una altra feina. En aquest projecte, els extutelat s’hi poden estar tres anys, durant els quals tenen accés també a un habitatge, amb supervisió, que comparteixen. Aquí també adquireixen hàbits d’autonomia i experiència per feines futures.

Fundació creada el 1928 per Ramon Albó, voluntari a les presons i jutge de menors

La Fundació privada ‘Obra Tutelar Agrària’ la va crear l’any 1928 Ramon Albó, jutge de menors, que va fer també voluntariat a les presons de Barcelona. Allà, va conèixer el que anomenaven ‘Gàbia dels micos’, on els joves que hi arribaven estaven amuntegats.

Arran d’aquesta vivència, es va dedicar als menors, va estudiar dret, va treballar al tribunal menors i va ser un dels pilars en la creació de la base de la legislació de menors. També va actuar en obres benèfiques i va ser president d’institucions penitenciàries, explica el president de la Fundació, Martí Berini.

Primer, als joves d’entre 16 i 18 anys “els preparem per tenir una vida autònoma i que aprenguin a valdre’s per si mateixos per quan tinguin 18 anys”, explica Berini.

D’entre les seves tasques diàries, els joves aprenen la llengua i s’encarreguen de tenir cura de la seva habitació, rentar-se la roba i en definitiva “fer el que farien en una família normal, i una mica més”, perquè “quan tinguin 18 anys ja no tindran un educador al darrere”, recorda.

Després, en el cas del projecte ‘Cultiva i Educa’, on poden treballar els joves a partir dels divuit anys, l’objectiu és que s’integrin a la societat a través de la feina, on tenen uns companys i un cap i on també “fan vida comuna en una organització que vetlla per ells”, remarca Berini.

El projecte, explica el president de la fundació, es va iniciar al Vallès, on la fundació té una altra finca i on els joves treballen a l’Horta. Al cap d’un temps van decidir que alguns dels nois que tenien al Vallès, anessin entre setmana a Santa Maria de Gimenells a treballar als terrenys d’allà, on llavors cultivaven fruiters.

El problema, reconeix Berini, era que el cap de setmana tornaven a Barcelona que era on tenien el seu cercle d’amistats i on vivien i, per tant, no estaven arrelats al territori. Ara, segueix, gràcies al nou servei d’habitatge es tanca tot el cicle ja que els joves “treballen i viuen aquí”.