Més habitatge, més garanties

Si una cosa ens ha permès estar al govern de la Paeria de Lleida aquests quatre anys,
trepitjar carrer i poder conversar amb diferents persones i col·lectius, és captar les
principals necessitats que té la nostra ciutat i, sobretot, que tenen els lleidatans i les
lleidatanes. Per sort, Lleida és una ciutat que gaudeix de gran qualitat de vida. Amb
una població de 140.000 habitants, i les 19.000 hectàrees que conformen la corona
verda que és l’Horta, Lleida es converteix en una ciutat amable i habitable. Una ciutat
on la distància més llarga per a poder fer caminant, d’un punta un altre de la ciutat, no
supera els 25 minuts.

Una Lleida amable i dinàmica però que també té mancances que hem anat treballant i
continuarem treballant. L’habitatge és, sens dubte, una d’elles. I ho és, sobretot, pels
més joves. Un estudi de Comissions Obreres, publicat a principis del 2023, alerta que
només el 17% dels joves menors de 30 poden viure fora de casa dels pares. La
precarietat laboral i les dificultats per accedir a un habitatge en són les principals
raons. I la nostra ciutat, malauradament, no n’és una excepció.

En aquest sentit, aquesta setmana ens arribava la notícia que Lleida incorporarà 114
habitatges de lloguer social en solars cedits per la Paeria. Aquesta actuació es podrà
dur a terme amb el suport dels fons Next Generation que, com ja hem explicat moltes
vegades, concedeix la Unió Europea. L’Empresa Municipal d’Agenda Urbana (EMAU)
ha presentat diversos projectes a la convocatòria de l’Agència de l’Habitatge de
Catalunya per rebre les ajudes, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i
Resiliència (PRTR), finançat pels fons europeus.

La part interessant, però, i que relaciono amb el tema que he començat l’article, és que
es preveu una reserva del 25 % dels pisos per a joves de fins a 35 anys, precisament
aquesta franja que arrossega greus problemes per a poder emancipar-se i formar la
seva pròpia vida. El preu del lloguer social s’estableix amb un màxim per m2, que en
aquest cas seria d’entre 375 i 490 euros mensuals aproximadament. L’estimació de
l’ajuda, que es vehicularà mitjançant el Ministeri de Transports Mobilitat i Agenda
Urbana, dins els Next Generation, és de 5’2 milions d’euros, aproximadament un 50%
del cost de les obres. A més, però, el 25%, també, d’aquests 114 pisos es reservarà
per a contingències especials.

L’objectiu principal d’aquesta convocatòria i dels projectes presentats és ampliar el
parc d’habitatge de lloguer social disponible a la ciutat però també arreu del país -ja
que la convocatòria va més enllà. En total, es bastiran 114 pisos a la ciutat de Lleida,
en els barris de Magraners i de Ciutat Jardí. Concretament, es construiran 82 pisos a
Magraners: 52 al carrer de l’Albi, dels quals 30 es troben en el número 10, i 22 en el
número 16, i 30 habitatges al carrer Cambrils sense número. Pel que fa a Ciutat Jardí,
s’ubicaran 16 habitatges al carrer Enric Roca Peralta. als números 2-4-6, i altres 16 en
els números 8 i 10 d’aquest mateix carrer.

A aquests 114 habitatges, també cal afegir-ne 61 mes, que s’ubicaran en parcel·les
privades del carrer Vendrell, també als Magraners. En els últims 10 anys, a la ciutat de
Lleida s’han construït 177 pisos de lloguer social, gairebé els mateixos que es faran
ara (175), el que suposarà una inversió important pel que fa a les polítiques socials.
Aquesta és una de les fórmules per afavorir i garantir el dret a l’habitatge, que és l’eix
que regeix les polítiques de l’EMAU i que, com he citat al principi, un dels temes que
més preocupen a la ciutadania, sobretot als més joves però també a aquelles
persones que compten amb menys recursos.

Aquesta setmana, però, també hem rebut la notícia de la resolució provisional de la
convocatòria de la línia 2 del Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics de les Entitats Locals (PIREP), que forma part dels fons Next Generation. A la PIREP
(línia 2), la Paeria va presentar les rehabilitacions de l’antic convent de les Josefines
(com equipament per a persones sense llar) així com les del Casino i de l’antic
Convent de Santa Teresa (Espai 3). Cap de les tres propostes, però, ha estat
seleccionada dins de la resolució que ha fet pública el Ministeri de Transports, Mobilitat
i Agenda Urbana. Des de la Paeria, no ens quedarem de braços plegats: revisarem els
detalls i els criteris de les puntuacions per analitzar, tècnicament i jurídicament, si es
pot recórrer la decisió. Al mateix temps, esperem que aquells qui governen a l’Estat
espanyol, més enllà de lamentar-se a cop de tweet, pressionin al seu partit per a que
això no quedi així. Lleida mereix una solució digne i estable per a les persones en
situació de sensellarisme, ja s’hi ha donat l’esquena massa anys.

En aquest sentit, i amb el bon regust que vam començar la setmana, continuarem
treballant perquè continuïn arribant notícies d’Europa, en forma de projectes i milions
per a la nostra ciutat per a poder continuar fent realitat la Lleida que volem i que ens
mereixem. No defallirem en fer de Lleida una ciutat amb més garanties i amb més
qualitat de vida.

Miquel Pueyo i París
Paer en Cap de Lleida