Michael Keaton es converteix en ‘El fundador’ de McDonalds

Corre l’any 1954. Marilyn Monroe acaba de casar-se amb Joe DiMaggio; Elvis Presley grava “That’s All Right” i “Blue Moon of Kentucky” per Sun Studio a Memphis; el productor Walt Disney està acabant la construcció del seu parc temàtic en Anaheim, Califòrnia, i molts joves es compren una casa en la comunitat de Levittown. En un país en ple boom econòmic després de la guerra, un Ray Kroc de 52 anys és venedor ambulant de Multimixer, una batedora de restaurants de carretera molt popular en els EUA de postguerra.
Mentre, la seva atenta dona Ethel (Laura Dern, Jurassic Park), guarda el fort a la seva casa de Chicago. Porta anys recolzant-li, però la seva inestable vida d’emprenedor i els seus castells en l’aire són a punt d’esgotar la seva paciència.
L’encàrrec de sis Multimixers des d’un restaurant de Sant Bernardino (Califòrnia) crida l’atenció de Ray Kroc. Qui podria necessitar fer 30 batuts alhora? Per descobrir-ho, va viatjar fins a Califòrnia on es va trobar amb Dick i a Mac McDonald, dos germans que regentaven un famós lloc d’hamburgueses. Durant aquesta visita descobreix un concepte radical -cuina de producció en cadena, un menú escàs però de qualitat– amb potencial per triomfar al llarg de tot el país, de costa a costa, a cada ciutat, com si d’esglésies o jutjats es tractés.
Abans de la seva carrera com restauradores, els germans McDonald havien treballat a Hollywood conduint camions de Columbia Pictures durant la gran depressió. Però van descobrir els beneficis potencials de la restauració i van obrir un lloc de ‘gossets calents’ a Arcàdia. Aquell va ser el germen del primer McDonald’s.
Aquest lloc va evolucionar a la recerca de l’eficiència, passant d’un ampli menú de 27 productes a un altre que se centrava en els més sol·licitats: hamburgueses, patates fregides i refrescs. Van treballar també en el Speedee Service System, on la preparació dels aliments es va convertir en un ball sincronitzat de velocitat i eficiència.
Els germans McDonald van contractar a Ray com a agent comercial. En veure el disseny exterior amb els singulars arcs dissenyats per Dick McDonald, Kroc va insistir que cada franquícia comptés amb ells. Els arcs daurats es van convertir en un símbol tan recognoscible i estès com una ampolla de coca-cua o una llauna de sopa Campbell.
Ray va tornar a Chicago i va tancar contractes d’obertura de desenes de franquícies de McDonald’s. En poc temps, va obrir 13 restaurants en el Mig Oest, amb grans plans d’expansió.
Després d’anys de dur treball, a pesar que les operacions comercials van bé, Ray té grans pressions econòmiques per la seva minúscula porció de beneficis. Això, al costat de les frustrants restriccions dels germans, limitaven constantment el desenvolupament de la seva visió d’expansió global.
És llavors quan Ray coneix a Harry Sonneborn, un linx financer que li dóna un gran consell: si veu McDonald’s com un negoci immobiliari, podrà tallar llaços amb els germans McDonald i obtenir beneficis, més enllà dels seus somnis més desgavellats. La clau està a comprar terrenys per a les futures franquícies de McDonald’s i llogar-los-hi als franquiciats. Així els germans McDonald quedarien fora de l’equació, ja que els seus drets es limiten a l’interior dels restaurants, i ell obtindria ingressos de forma regular.
Ray va posar l’astuta idea d’Harry en marxa, guanyant una millonada en beneficis. En 1961 Ray va comprar la participació dels germans en McDonald’s, passant a ser amo, president i director general de la corporació que amb el temps li convertiria en llegenda. I d’això va la pel·lícula que, a manera de biopic ha dirigir John Lee Hancock i protagonitza un sempre ajustat Michael Keaton.