‘Mine’, el desert com escenari d’una història de supervivència

Després d’una missió fallida, un soldat es troba perdut en el desert. Exposat als elements, haurà de sobreviure als perills del desert, alhora que fer front als efectes psicològics de tan penosa situació.
Mine és la història d’un jove soldat nord-americà que, després d’una missió fallida, trepitja una mina i es troba atrapat. Encara que sabíem que estàvem fent una pel·lícula amb una premissa senzilla, intentem desenvolupar-la per convertir-la en una història que mereixés la pena explicar, comenten els seus directors Fabio Guaglione i Fabio Resinaro. Estudiem els temes relacionats amb veure’s atrapat entre la vida i la mort, per intentar crear una història universal amb la qual pogués connectar el major nombre d’espectadors possible i atreure’ls a un viatge a l’interior d’un ànima humana. L’objectiu era aconseguir que el públic s’anés oblidant a poc a poc de la qüestió clau essencial de la tensió del que succeïa en pantalla: “Com va sobreviure?”.

Vam treballar en el guió durant gairebé any i mig. La fase d’escriptura és fonamental per a nosaltres, ja que sustenta les bases sobre les quals es construeixen tots els altres aspectes pràctics i concrets del film. En les nostres carreres com a cineastes independents, i al llarg de les nostres experiències anteriors, sempre ens hem implicat molt en totes les etapes del procés de producció: escriptura, planificació, producció, rodatge, muntatge, posproducción.
El major repte consistia a mantenir la tensió escena després d’escena i mantenir als espectadors interessats en la supervivència de Mike Stevens. Necessitàvem algun tipus de gir o succés aproximadament cada quatre pàgines. Encara que intentem estructurar la pel·lícula com qualsevol altre viatge de l’heroi arquetípico, la narració de la nostra història es va desviant a poc a poc cap als esdeveniments externs que tenen una influència cada vegada major en la ment del protagonista. Preteníem aportar la nostra veu a una pel·lícula que comença com un thriller i acaba convertint-se en un veritable drama. L’aspecte existencial del film sempre va ser fonamental: sense ell ens hauríem trobat treballant en una simple història de supervivència que, per interessant que fos, no ens hauria permès expressar plenament la nostra visió. La nostra postura va determinar la dicotomia de la pel·lícula des del principi, en situar-la exactament a mig camí entre el cinema de gènere i el cinema d’autor. Aquest fet no sempre ens va ajudar, ja que la indústria del cinema tendeix a categoritzar els seus productes. Però ha aconseguit sens dubte que la pel·lícula sigui única.

Mine es va dissenyar, va escriure i va filmar amb una clara èmfasi en l’ús de símbols. Cada element de la història adquireix per tant un doble sentit: el soldat, la mina, el desert, la línia que separa el cel de la terra, la sorra, la joguina, l’uniforme, la missió, el pou, les criatures de la nit… Aquest ús psicomàgic de la narració pretén arribar pel cap alt profund dels espectadors: el subconscient. Ens trobem buscant elements que tinguessin lloc dins i fora del cap de Mike, difuminant així els límits entre el real i l’alegòric. Quan se’ns va ocórrer la imatge d’un soldat desesperat, perdut i solament a la meitat d’un enorme desert, el desenvolupament psicològic de la història i les seves similituts amb la condició humana corrent van sorgir de forma gairebé espontània.