El Centre d’Estudis Comarcals del Segrià (CECS), amb el suport de la Plataforma d’Entitats Culturals de Lleida, ha organitzat aquest dissabte un acte divulgatiu i reivindicatiu davant de l’antic monestir romànic de Sant Ruf de Lleida per reclamar públicament que sigui protegit per la Generalitat amb el reconeixement de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). La visita comentada ha congregat més de mig centenar de persones. L’edifici, de titularitat privada, forma part del patrimoni medieval de la capital del Segrià però és molt desconegut. Durant anys es va utilitzar com a habitatge i magatzem agrícola i ara mateix es troba en estat ruïnós. Al setembre el Departament de Cultura va desestimar la declaració de l’antic temple com a BCIN en la categoria de monument, fet que ha generat malestar entre experts en art, historiadors i entitats culturals de la ciutat. Ara la conselleria estudia reconsiderar la decisió però, en tot cas, el reconeixement de BCIN seria en la categoria de lloc històric. Les restes del monestir, que es remunten als segles XII-XIII, sí que tenen la catalogació per part de la Paeria de Bé Cultural d’Interès Local. Per això, a l’acte d’aquest dissabte també s’ha demanat a l’Ajuntament que vetlli per protegir les restes i el seu entorn. L’immoble s’ubica a l’Horta de Lleida, a la partida la Plana, i alguns estudis apunten que podria ser l’assaig previ per edificar la Seu Vella, el gran monument de la ciutat. Els experts fan una crida a protegir Sant Ruf perquè asseguren que és clau per a l’estudi de l’arquitectura de l’època.
Els encarregats d’explicar els valors històrics, artístics i socials pels quals es reclama la protecció de l’antic temple han estat els historiadors de la Universitat de Lleida Joan Busqueta i Francesc Fité i Joan Ramon González, també historiador, arqueòleg de la Diputació de Lleida i president de l’associació Amics de la Seu Vella. A banda de persones a títol individual i membres d’entitats culturals lleidatanes, a la visita comentada hi han assistit també representants de partits polítics i els directors del Museu de Lleida i del Morera, Josep Giralt i Jesús Navarro respectivament.
Un espai de titularitat pública i visitable
Els experts consideren que la prioritat no és reconstruir el monestir sinó consolidar l’estructura arquitectònica de l’edifici perquè sigui visitable i contextualitzar-lo perquè tothom pugui valorar la importància històrica i artística de l’indret. Segons Joan Ramon González, s’hauria de convertir en una mena de “parc arqueològic” que fos atractiu tant per les restes monumentals com també per l’entorn natural i paisatgístic de l’Horta de Lleida on s’ubiquen.
I per aconseguir-ho Gonzàlez assenyala dues fites. La primera, que l’antic monestir passi a ser de titularitat pública, en concret de l’Ajuntament de Lleida, ja sigui a través d’una compra o d’una cessió d’ús. Aquesta segona opció seria la que tindria més opcions de prosperar, segons el principi d’acord anunciat per la Paeria amb la família propietària . La segona fita és, precisament, que Cultura el declari Bé Cultural d’Interès Nacional, “amb la qual cosa la Generalitat també estaria més implicada i ajudaria molt més al reconeixement de la vàlua artística històrica que té per al territori”.
També en aquest sentit, la presidenta del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, Txus Llavero, ha assenyalat que “l’objectiu és la preservació de Sant Ruf per promocionar-lo, que la ciutat de Lleida el conegui l’assumeixi com a patrimoni propi”. A més, Llavero afegeix que “en el moment que estem demanant que la Seu Vella sigui Patrimoni de la Humanitat, el que és lògic és que tot el que està relacionat amb aquest monument també es preservi”.
Valor històric i artístic
De fet, l’acte d’aquest dissabte ha tingut un primer objectiu de difondre els valors d’un element patrimonial molt desconegut entre els lleidatans. La part del valor històric l’ha explicada Joan Busqueta, que ha destacat que el de Sant Ruf va ser el primer monestir que es va construir a Lleida al segle XII coincidint amb la conquesta de la ciutat als musulmans i promogut pel comte Ramon Berenguer IV.
Busqueta també la remarcat que l’orde de canonges regulars que el va fundar, els rufins, eren experts en dret romà i això va ser molt significatiu en la formació de Lleida com a municipi. A més, un dels abats de Sant Ruf que arriba a Lleida amb la conquesta després serà nomenat Papa amb el nom d’Adrià IV. L’ordre dels rufins va abandonar el monestir el segle XV. Aleshores l’immoble se’l va quedar el Bisbat i amb la desamortització del segle XIX va passar a mans privades.
Pel que fa al valor artístic, Francesc Fité, professor d’Història de l’Art de la Universitat de Lleida, ha assegurat que Sant Ruf “és important perquè és un monument clau per entendre la història i l’evolució de la nostra arquitectura en el pas del romànic al gòtic”. A l’antic monestir encara predomina l’estil romànic, amb una planta de creu llatina, però “incorpora elements novedosos com la volta de creueria, pilars compostos o arcs doblats” que després seran reproduïts a altres grans monuments com la mateixa Seu Vella o els monestirs de Santes Creus i Poblet.
Vessant reivindicatiu
El vessant més reivindicatiu s’ha dirigit cap a la Generalitat, ja que es reclama al Departament de Cultura que reconsideri la seva posició i reconegui l’antic temple com a BCIN. I és que, després de tenir 36 anys l’expedient sobre la taula, el Diari Oficial de la Generalitat va publicar el 26 de setembre una resolució per la qual es va desestimar la declaració de l’antic monestir de Sant Ruf de Lleida com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monument.
Arran de les crítiques, el Departament de Cultura ha confirmat que estudia la possibilitat de revisar l’expedient sobre l’antiga església perquè pugui ser reconeguda com a BCIN però en la categoria de lloc històric, “atesa la rellevància històrica d’aquest conjunt patrimonial per al territori de Lleida”. Segons fonts del Departament, el nou expedient de declaració es podria tancar en els propers mesos.
D’altra banda, el passat 20 d’octubre, després de la sessió de constitució del Consell Municipal del Patrimoni, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va explicar que la Paeria i la família propietària de l’immoble havien arribat a un principi d’acord perquè els particulars cedeixin l’ús de les restes, fet que permetria emprendre accions de conservació patrimonial i rehabilitació conjuntament amb altres administracions. L’Ajuntament també va acordar demanar a la Generalitat que reconsideri qualificar-lo Bé Cultural d’Interès Nacional.
Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.