ilerdent

El Monestir de les Avellanes, situat al terme d’Os de Balaguer (la Noguera), projectarà en 3D els quatre sepulcres gòtics dels comtes d’Urgell que actualment s’exhibeixen al museu The Cloisters de Nova York (que pertany al Metropolitan Museus of Art). En l’últim mig segle s’ha demanat fins a tres vegades el retorn de les peces originals que es van vendre el 1906 però, davant la negativa del museu nord-americana, s’ha optat per mostrar-los als visitants a través de la tecnologia del mapping. Més endavant no es descarta fer-ne una reproducció en pedra.

En tot cas, són actuacions que es podran fer gràcies a la col·laboració amb The Cloisters, que farà l’escanejat en 3D de les tombes. Una bona entesa que destaca el director del monument, Robert Porta, en contraposició al cas de les obres del monestir de Sixena.

Aquest diumenge s’ha commemorat el 50è aniversari del retorn al Monestir de les Avellanes de les restes dels nobles, que es conservaven a l’església de Vilanova de la Sal (Noguera) des de principis del segle XX després de ser extretes de les tombes que van acabar a Nova York.

A l’Edat Mitjana al panteó dinàstic s’hi van enterrar diversos membres del llinatge comtal, com ara Ermengol X o el seu germà Àlvar de Cabrera. L’acte d’aquest diumenge ha volgut reivindicar la història recent de Noguera i alhora donar a conèixer el patrimoni cultural del monestir i els pobles de l’entorn.

El retorn de les restes el 1967, un ‘afer d’Estat’

El Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes va ser durant l’Edat Mitjana el centre espiritual del Comtat d’Urgell, per aquest motiu diversos comtes d’Urgell el van elegir com a lloc de repòs etern. Va ser el comte Ermengol X qui va promoure el primer panteó dinàstic del comtat, i probablement de la Catalunya medieval, amb l’objectiu que el Monestir de les Avellanes acollís les sepultures del seu llinatge.

El panteó comtal estava format per un conjunt de sepulcres d’estil gòtic que el 1906 l’aleshores propietari del Monestir, Agustí Santesmasses, va posar a la venda. Les tombes van iniciar un viatge que les portaria fins a Nova York mentre que les restes dels comtes d’Urgell es van enterrar a l’església de Vilanova de la Sal. El 1967 diverses personalitats de l’àmbit polític, religiós, universitari i social van impulsar-ne el retorn al Monestir de les Avellanes. Una efemèride que s’ha commemorat aquest diumenge en un esdeveniment on s’ha recordat que l’acte de retorn de les restes va esdevenir un “afer d’Estat”, ja que va congregar les màximes autoritats de l’època. Fins i tot s’hi va convidar Francisco Franco, però finalment no hi va assistir.

La commemoració ha començat amb una conferència de la historiadora de l’art de la Universitat de Barcelona Francesca Español sobre el viatge dels sepulcres. A continuació s’ha visualitzat un reportatge produït pel Museu de la Noguera titulat ‘El retorn dels comtes: un afer d’Estat. Entrevista a Andrés Viola, alcalde de Balaguer (1964-1979)’, amb el qual s’ha volgut donar a conèixer el relleu polític i social que va tenir aquest esdeveniment l’any 1967.

Vídeo i Info ACN
Globallleida-Àrea d'emprenedoria i empresa-

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquesta web t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Teleponent com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Teleponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Webempresa. (https://www.webempresa.com/aviso-legal.html). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.