Més de 700 persones han participat activament a la 22a Festa de Moros i Cristians de Lleida, una recreació històrica que cada any fa sortir al carrer centenars de ciutadans que no es volen perdre les desfilades de les comparses amb les seves espectaculars indumentàries. Després de la batalla final al Pont Llevadís de la Seu Vella, la ciutat ha caigut en mans del bàndol moro, que dominarà la ciutat durant 12 mesos. El caid guanyador -que representava el metge i filòsof àrab Avicenna- ha defensat la força del coneixement per sobre del poder de les armes. En aquesta edició, la música ha guanyat protagonisme ja que la desfilada ha tornat a comptar amb sis bandes després de dos anys de tenint-ne cinc i, a més, ha estrenat un grup de percussió propi. El president de l’associació organitzadora, Josep Lluís Gàzquez, assegura que després de 22 anys la ciutat “s’ha fet seva la festa” però ara el repte és atraure més participants joves per garantir el relleu generacional i la continuïtat de la celebració.

Una de les característiques pròpies de la Festa de Moros i Cristians de Lleida -l’única que se celebra a Catalunya– és l’alternança de triomf i derrota entre les comparses mores i cristianes. El punt culminant és la batalla dialèctica que tenen un i altre capitost. Aquest any els protagonistes han estat el comte cristià de la comparsa dels Anglesola, Josep Maria Secaduras, i el caid moro dels Banu-Hud, Ramon Pera, que s’ha acabat imposant. Els parlaments han estat obra de l’escriptora lleidatana Montse Sanjuán, que ha donat al diàleg un caire literari.

Ramon Pera ha triat el personatge del filòsof i metge àrab Avicenna per fer de caid moro. Avicenna ha reclamat reconquerir la ciutat per poder guarir les ferides que l’enyorança de l’exili ha provocat en el seu poble durant un any. I ho ha fet amb un al·legat a favor de la saviesa i de la força del coneixement per sobre del poder de les armes. “La meva idea era formular una capitania que no fos agressiva, perquè ja tenim el drama dels refugiats o del terrorisme, per tant, davant d’un món cada vegada més violent he proposat reivindicar la intel·lectualitat, les lletres les humanitats… des del punt de vista que la força no sempre són les armes sinó que la força també és el coneixement”.

L’obstinació del compte Gombau d’Anglesola per resistir no ha servit de res. Això sí, ha acabat amb una advertència al seu adversari: “No hi haurà dia que no penseu en nosaltres. Caldrà que esteu vigilants i en guàrdia. Mai no renunciarem a la nostra Larida. D’aquí un any aquí serem!”. Josep Maria Secaduras assegura que en cap cas es pot parlar de capitulació perquè “aquesta festa és molt gran i aquí guanya tothom, un any uns i un any els altres, i així tothom content”.

La festa ha mobilitzat unes 700 persones entre els integrants de les sis comparses -tres mores i tres cristianes- i els components de les sis bandes de música. En concret, aquest any s’ha comptat amb Ilerband, la Banda Simfònica Unió Musical de Lleida, la Banda Municipal de Música Ciudad de Fraga, la Banda de la Unió Musical Senienca, la Banda de Música Ciutat de Benicarló i Unió Musical San Diego de Lloc Nou d’en Fenollet.

Relleu generacional

El president de l’associació de Moros i Cristians, Josep Lluís Gàzquez, assegura que, després de 22 anys de vida, “la ciutat sent la festa com a pròpia però des del punt de vista de l’associació tenim el handicap de l’edat, ens estem quedant coixos de gent jove”. Per això, explica, han començat un seguit d’accions conjuntament amb altres entitats de la ciutat per intentar rejovenir la celebració. Gàzquez ha remarcat també el caràcter no competitiu de la festa, que “sempre busca la igualtat entre bàndols i entre homes i dones, que poden ocupar els mateixos càrrecs i van rotant”.

Els actes van començar ahir dissabte al migdia amb un vermut medieval. A la tarda, les ambaixades es van trobar a la plaça de la Paeria. Les tropes mores van arribar a la ciutat per demanar la rendició dels cristians. Després d’una batalla dialèctica, sempre en to satíric, els dos bàndols es van desafiar per a la desfilada i la batalla de l’endemà. Enguany els textos de les Ambaixades els va escriure la periodista de Catalunya Ràdio, Roser Perera, que va jugar amb l’actualitat utilitzant paral·lelismes entre el procés català i el conflicte moro i cristià.

Aquest diumenge al migdia el programa de la festa s’ha reprès amb la desfilada infantil i la presentació i el concurs de bandes. La Banda Simfònica Unió Musical de Lleida ha estat la guanyadora en interpretar, sota la batuta d’Esteve Espinosa, una complicada peça, segons ha valorat el jurat.

La desfilada de gala s’ha fet a partir de dos quarts de set. Les comparses s’han concentrat a la Porta del Lleó de la Seu Vella i des d’aquest punt han seguit pel carrer Cavallers, l’avinguda de Blondel i l’avinguda de Madrid fins arribar a la plaça de la Paeria. L’acte de fi de festa s’ha fet un any més al Pont Llevadís de la Seu Vella amb la recreació de la batalla entre les tropes mores i cristianes.

Aquest any la lluita l’han protagonitzada persones de la mateixa associació de la festa de Moros i Cristians que ha organitzat aquest hivern un taller de lluita. També s’ha pogut veure una dansa medieval que s’ha treballat aquests mesos des de l’entitat.

Orígens de la festa

Segons l’associació, Lleida és la ciutat on s’han documentat els origens més antics de les festes de moros i cristians. Així queda registrat documentalment el 1150, mesos després que el comte de Barcelona i príncep d’Aragó, Ramon Berenguer IV, fes entrar la bandera cristiana a la Madina Larida musulmana.

Les visites a la ciutat per part d’Alfons el Magnànim, el 1458, o d’Isabel la Católica, el 1481, també van documentar festes de balls entre moros, cristians i jueus.

Vídeo i Info ACN

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.