PIB

Tots els municipis de més de 50.000 habitants van registrar caigudes del PIB l’any 2020 per l’efecte de la pandèmia, segons les dades avançades aquest dimecres per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

El Prat de Llobregat, amb una caiguda econòmica del 24,4%, Castelldefels (-13,5%), Barcelona (-11,4%) i Viladecans (-11,3%) són les localitats que van patir una reducció del PIB més pronunciada, i per sobre de la mitjana catalana, del 10,9%.

Nova mobilitat. Patinets elèctrics. La Paeria

La menor reducció del PIB es va viure a Mollet del Vallès (-5,6%), Cerdanyola del Vallès (-6,6%) i Sant Cugat (-7,5%). Barcelona, amb un PIB de 70.248,1 MEUR, representa el 31,4% del total a Catalunya el 2020.

Per darrere de Barcelona, a nivell de contribució al PIB global, segueixen l’Hospitalet de Llobregat (6.089,1 MEUR, 2,7%), Terrassa (5.002,3 MEUR, 2,2%), Tarragona (4.605,9 MEUR, 2,1%), i Sant Cugat (4.580,8 MEUR, 2%).

Dels 23 municipis amb més de 50.000 habitants, nou tenen un PIB per habitant per sobre de la mitjana catalana, que és de 29.000 euros. Lideren el rànquing el Prat de Llobregat (50.100 euros), Sant Cugat del Vallès (49.300) i Barcelona (42.600). A l’altre extrem hi ha Viladecans, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Badalona i Santa Coloma de Gramenet, tots ells amb un PIB per habitant inferior als 20.000 euros.

PIB per habitant per comarques

La Ribera d’Ebre i el Barcelonès són les comarques amb el PIB per habitant més elevat de Catalunya el 2019, segons les dades que també publica aquest dimecres l’Idescat. Juntament amb l’Aran, la Segarra, el Baix Llobregat, l’Alt Camp, el Tarragonès, la Conca de Barberà i el Gironès, el seu PIB per habitant és superior a la mitjana catalana, de 32.600 euros.

En concret, la Ribera d’Ebre registra el 2019 un PIB per habitant de 58.800 euros, mentre que el Barcelonès el té de 40.500, un 80,5% i un 24,4% superiors a la mitjana catalana, respectivament.

D’altra banda, el Priorat és la comarca amb el menor PIB per habitant, amb 18.600 euros, seguida del Montsià (19.100) i el Baix Penedès (19.300).

En el seu conjunt, el PIB per habitant el 2019 va créixer en 33 comarques, en 16 per sobre de la mitjana, que va ser del 2,2%. La Ribera d’Ebre va ser la comarca on més va créixer el PIB per càpita (10,2%), seguida de l’Anoia (7,5%), el Pla d’Urgell (6,7%) i Urgell (5,6%). En canvi, en set comarques i l’Aran el PIB per càpita va caure en relació al 2018, amb les disminucions més fortes a l’Alta Ribagorça (-16,7%) i l’Aran (-3,8%).

Sectors productius de les comarques

Per sectors productius, la indústria va ser el 2019 la principal activitat econòmica en 3 comarques: la Ribera d’Ebre (71,2%), la Segarra (57,1%) i la Conca de Barberà (46,9%). Aquests territoris superen amb escreix el pes mitjà de la indústria en el VAB de Catalunya (19,3%).

A la Ribera d’Ebre la branca destaquen la branca de les indústries extractives, energia, aigua i residus; a la Segarra l’alimentació, tèxtil i altres, mentre que en el cas de la Conca de Barberà més de la meitat del VAB industrial el genera la branca de metal·lúrgia, maquinària, material elèctric i de transport.

Els serveis van ser la principal activitat econòmica a 37 comarques i a l’Aran, i a tres comarques va generar més del 80% de l’activitat econòmica. El Barcelonès és la comarca on els serveis tenen un pes més elevat (87,4%), seguida per l’Aran (81,9%) i el Garraf (81,2%). A l’Aran, l’hostaleria genera el 35% del seu VAB dels serveis (al conjunt de Catalunya és el 8,8%). Al Garraf, les activitats immobiliàries, tècniques i administratives i l’hostaleria representen gairebé la meitat del seu VAB dels serveis.

Tres comarques tenen un percentatge de VAB agrícola superior al 10%: les Garrigues (20,3%), la Noguera (19,9%) i el Pla d’Urgell (11,5%).

Les comarques amb un major pes del sector de la construcció en la seva economia són la Cerdanya (16,2%), el Baix Empordà (12,2%), el Moianès (11,1%), el Pallars Sobirà (10,1%) i l’Aran (10%).

PIB per càpita municipal el 2019

L’any 2019, Martorell continuava sent el municipi amb el PIB per càpita més elevat de Catalunya amb 114.700 euros per habitant, seguit de Castellbisbal amb 100.300 euros per habitant.

De fet, Martorell i Castellbisbal són els únics municipis de més de 5.000 habitants amb un producte interior brut per habitant per sobre dels 100.000 euros. En canvi, Badia del Vallès, amb 7.500 euros, és l’únic municipi amb un PIB per habitant inferior als 10.000 euros.

El PIB per habitant va augmentar en el 70% dels municipis de més de 5.000 habitants i resta de capitals comarcals l’any 2019 respecte de l’any anterior, és a dir, en 153 municipis dels 218 d’aquest grup. Masquefa, Sant Joan de Vilatorrada, Lliçà d’Amunt, Navarcles i Bellpuig van ser els municipis de més de 5.000 habitants on el PIB per habitant va créixer per sobre del 10%.

Sectors per municipis

Guissona és el municipi de més de 5.000 habitants on la indústria té un pes més important, amb un 79,8% del seu VAB total. En total, la indústria lidera l’economia en 24 municipis, entre els que també hi ha la Canonja, Martorell i Santa Margarida i els Monjos, amb percentatges de VAB industrial superiors al 75%.

Salou i Altafulla, al Tarragonès, generen més del 90% de l’activitat econòmica a través del sector de serveis. La construcció genera més d’un 19% del VAB total a Santa Cristina d’Aro, Deltebre i Sant Feliu de Codines.

Finalment, Alcarràs, amb un 24,5%, i Almacelles, amb un 15,1%, tots dos municipis de la comarca del Segrià, destaquen pel seu elevat pes en el sector agrari, que al conjunt de Catalunya és només de l’1% del VAB. (acn)

ilerdent

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.