Eugènia de Pagès
Imatge de l'autora amb el seu nou treball 'No m'ho van ensenyar a l'escola'

Què en sabem de la història de Catalunya? I del Franquisme? Va existir realment la ‘Reconquista’? La Transició va ser una nova etapa o una reconversió franquista? La catedràtica Eugènia de Pagès ens enlluerna sobre aquestes qüestions a No m’ho van ensenyar a l’escola, una exquisida obra publicada per Pagès Editors que lluita contra els mites i les tergiversacions que ha patit la història d’Espanya. Conscient del desconeixement generalitzat del passat, va començar omplint els forats d’ignorància amb articles que publicava en un bloc i que ara tenim recopilats en aquesta imprescindible obra d’història.

Amb poc més de 160 pàgines, un llenguatge planer i fonts de gran qualitat, la professora d’història de secundària defuig de la fredor de les enciclopèdies i ens presenta una lectura fàcil d’“història per a adults”, com indica el subtítol de l’obra. Els vint-i-cinc capítols de l’obra es revelen en tres blocs El passat que pesa (d’Espanya i de Catalunya) i Un present que grinyola, amb els quals viatgem de la Reconquista a l’any 2010.

“No m’ho van explicar a l’escola” és un llibre que està molt bé per contrastar les tesis de pa sucat amb oli”. Per què tanta distorsió de la realitat? Perquè, com li agrada dir a l’Eugènia de Pagès,: “La veritat té moltes cares, però la mentida només té una”. Va créixer amb l’educació franquista, va començar la seva tasca com a mestra en l’etapa post-franquista i coneix com s’ensenya aquesta matèria en l’actualitat, i la conclusió és clara: “la manipulació política de la història no és només cosa del passat”.

Hi ha moltes coses que no s’expliquen i altres personatges històrics i episodis es distorsionen, i això, com diu l’autora, “no és gens innocent”. La resposta ens la va donar George Orwell a 1984 (“la història l’escriuen els vencedors”) i explica perquè les histories nacionals estan plenes de tergiversacions i mites fundacionals. Conscient que “el passat condiciona, sobretot si s’ignora” (La Mañana), l’Eugènia ens convida a combatre la manipulació de la història accedint a la informació veraç sobre el passat que ens ofereix No m’ho van ensenyar a l’escola.

Redescobrint la història

En aquest viatge al passat, l’autora cita a Tony Judt i a Ortega y Gasset, a intel·lectuals catalans tant lúcids com Toni Soler, Francesc Canosa o Jaume Cabré i als polítics Xavier Bosch i Marta Rovira, entre d’altres. Tal com reconeix al pròleg, la catedràtica es basa en l’obra d’historiadors reconeguts per contrastar el discurs oficial i acabar amb conceptes tan instituïts com la ‘Reconquista’ que, encara que ha estat molt assentat, “no va existir mai”.

La catedràtica reflexiona sobre el silenci que s’instaura a Catalunya a partir del 1939 i sobre “allò que passava abans de la guerra” i que es va començar a aclarint a partir de 1977. Però i la transició? Va ser “un fingiment molt gran i un pacte que potser era necessari en aquell moment per la correlació de forces, però que avui dia no té cap mena de sentit” explica a l’entrevista de Vilaweb. “És com un edifici afectat per aluminosi i que acabarà sortint. Ens van dir que el virus franquista s’havia eliminat per sempre més però era una gran mentida. Espanya no va tenir el seu any zero el 1974 ni el 78. Al contrari, l’any zero és el 1939, el de la gran patacada” afegeix.

Tot això ha conduit a un present molt incert. Per explicar el moment, de Pagès utilitza la metàfora d’un pantà: “quan les aigües baixen, deixen veure la porqueria, i en aquest cas es veu que la democràcia formal està fortament contaminada encara pel franquisme”.

Informació sobre l’autora

Eugènia de Pagès i Bergés, catedràtica d’història d’ensenyament secundari, amb una llarga experiència docent, ha publicat llibres de reflexió educativa com Com ser docent i no deixar-hi la pell, Graó (2008); La Generació Google, Pagès Editors (2011), i la seva versió en castellà revisada a Editorial Milenio La Generación Google (2012). També ha publicat un llibre de divulgació i reflexió històrica a Pagès Editors, L’Espanya de sempre (2014).

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here