paeria
Imatge d'un ple de l'Ajuntament de Lleida

Les preguntes formulades pels grups d’ERC-Avancem i la Crida-CUP davant l’existència de carrers de la ciutat dedicat a persones que van tenir vinculació amb el franquisme ha derivat en una picabaralla dialèctica entre l’alcalde Àngel Ros i el republicà Carles Vega. Després de repassar els canvis de noms de carrers que s’han fet durant l’etapa democràtica a Lleida, Ros ha acusat aquests dos grups de “demagogs” per voler fer un debat polític d’aquest tema “per desgastar-lo” i ha reiterat que per canviar un nom primer han de ser els veïns qui ho sol·licitin. L’alcalde de Lleida ha rebutjat que se’l titllés de “franquista”, qualificació que Vega ha negat haver pronunciat tot remarcant que “una persona que es nega a esborrar tots els vestigis que quedin de la repressió franquista és una persona que no fa bé la feina”. Altrament, el plenari ha aprovat una moció per reclamar l’alliberament “immediat i definitiu” de l’AP-2 entre Lleida i Montblanc i, a la vegada, la duplicació de l’N-240 entre les Borges Blanques i la capital del Segrià.

Àngel Ros i el republicà Carles Vega han mantingut en la part final del Ple, corresponent al mes de desembre, un tens intercanvi de paraules arran de les preguntes dels grups d’ERC-Avancem i de la Crida-CUP en relació amb l’existència a Lleida de vuit carrers dedicats a persones que van tenir vinculació amb el franquisme i amb el manifest promogut des de la societat civil per demanar-ne la retirada. Ros ha acusat Vega de titllar-lo de “franquista”, afirmació que aquest ha negat tot i deixar clar que “una persona que es nega a esborrar tots els vestigis que quedin de la repressió franquista –tal com estableix la Llei de la Memòria Històrica– és una persona que no fa bé la feina”.

L’alcalde de Lleida ha repassat tots els canvis de noms franquistes de carrers, blocs d’edificacions i actuacions duts a terme en aquest sentit durant els governs d’Antoni Siurana i del propi Ros. Així mateix i apel·lant a la “reconciliació i a la pau” ha acusat ERC i la Crida de “demagogs” per voler fer d’aquest tema un debat polític “únicament per erosionar l’equip de govern i a la seva persona”. Ros ha insistit que per procedir a canviar un nom d’un carrer primers han de ser els propis veïns, presentant un nombre suficient de signatures, els que ho sol·licitin.

El regidor de la Crida per Lleida-CUP, Pau Juvillà, ha reconegut que s’han canviat noms “però encara queda molta feina per fer”, ha defensat, tot afegint que “sense justícia no hi ha reconciliació“. Per la seva part, Carles Vega també ha qualificat les respostes de l’alcalde de “demagògiques” i ha afirmat que “l’hauria suspès, si hagués estat un examen”. “Una cosa és la reconciliació i l’altra la desmemòria”, ha sentenciat el republicà.

Pel que fa a les plaques del Ministeri de l’Habitatge franquista que encara es poden veure en molts edificis de la ciutat, Ros ha recordat que es tracta d’edificis privats i ha demanat als dos grups i a CiU que demanin a la Generalitat –ja que és qui té les competències de protecció oficial- que faci noves plaques que identifiquin l’immoble com a protecció oficial per tal de substituir les actuals.

Com a fet curiós, durant tot el Ple els regidors d’ERC-Avancem han iniciat cadascuna de les seves intervencions amb el lema “carrers franquistes, no!”, que ha entomat el tinent d’alcalde Félix Larrosa fent el mateix i començant cada intervenció seva exclamant “bon Nadal!”. Joan Vilella, del PP, també s’hi ha sumat i, en el seu cas, ha utilitzat cada cop la frase “demagògia amb els carrers de Lleida, no!, i la utilització en va del nom de determinades famílies per fer política barata, no!”.

Llum verda a posar a la venda de 22 parcel·les municipals a Torre Salses

D’altra banda, el Ple ha donat llum verda a la posada a la venda de diferents parcel·les municipals en diversos barris de la ciutat distribuïdes en un total de 36 lots, amb un preu de licitació inicial de 3,1 milions d’euros. Un total de 22 d’aquestes finques, que s’hauran de destinar a la construcció d’habitatges unifamiliars, s’ubiquen a la zona del SUR-42 (Torre Salses), al costat mateix de la zona comercial projectada en aquest àmbit.

El punt s’ha aprovat amb els vots favorables del PSC, C’s i PP, mentre la resta de grups s’hi ha oposat en considerar que les parcel·les que es posaran ara a la venda a Torre Salses tindran un preu molt inferior a si l’Ajuntament les vengués un cop desenvolupada la zona comercial. “Seran una autèntica ganga per als especuladors”, ha manifestat el republicà Josep Maria Baiget. Per la seva banda, el tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Fèlix Larrosa, ha remarcat que si es posen ara a la venda és per poder complir les previsions d’ingressos pressupostats per la venda de terrenys.

El Ple també ha aprovat les clàusules administratives de diferents contractes com ara per al subministrament de sonorització, il·luminació i instal·lacions a les festes majors tot i que la majoria de grups de l’oposició, exceptuant Ciutadans, han rebutjat que no s’incloguin en aquests contractes clàusules socials que afavoreixin la contractació per part de les empreses beneficiàries de persones discapacitades o en risc d’exclusió social. Sobre això, la tinenta d’alcalde Montse Mínguez ha remarcat que “els contractes han de ser públics, transparents i han de garantir la lliure competència i la pública concurrència”, tot i recordar l’acord plenari que preveu la redacció d’una guia que haurà d’establir les condicions per a la contractació municipal.

D’altra banda i en resposta al Comú en referència al solar del costat de la Llotja, l’alcalde de Lleida ha explicat que des de la Paeria s’estan fent gestions amb la Sareb per saber les condicions de la reversió de la finca a l’Ajuntament de Lleida, tot i que s’ha mostrat convençut que aquesta “no serà gratuïta”. Segons el Comú, al menys dues empreses s’han interessat en adquirir la parcel·la però han demanat l’anul·lació de les càrregues que aquesta té i que obliguen a edificar-hi les dues grans torres projectades. En cas, però, que no s’acabés venent o no s’hi construïssin les torres, la parcel·la passaria a ser municipal l’abril del 2017 i, per això, la Paeria vol saber amb quines condicions.

Suport de la Paeria a l’acord entre partits, alcaldes i entitats per demanar solucions a la sinistralitat de l’N-240

El plenari també ha aprovat una moció de suport a l’acord consensuat fa unes setmanes entre partits polítics, alcaldes i entitats del territori per exigir a l’Estat solucions per tal de reduir la sinistralitat a l’N-240, entre Lleida i les Borges Blanques. Així, el text aprovat per la Paeria exigeix a Foment l’alliberament “immediat i definitiu” de l’AP-2 entre Lleida i Montblanc i, a la vegada, la duplicació de l’N-240 entre les capitals del Segrià i les Garrigues. La moció s’ha aprovat amb el suport dels grups del PSC, CiU, ERC, Crida i Comú, mentre C’s i el PP han votat en contra o bé s’han abstingut en funció dels punts. També ha prosperat, en aquest cas per unanimitat, una moció del Comú per a la pròrroga del Pla director de cooperació i solidaritat de la Paeria 2013-2016, mentre no s’elabori el nou Pla que l’haurà de substituir.

La moció d’ERC, la Crida i el Comú per a la implantació del sistema porta a porta ha prosperat parcialment, amb l’aprovació d’alguns dels punts com ara els que demanen a la Paeria un estudi sobre els avantatges d’aquest sistema de recollida de residus; fer públics els resultats d’aquest estudi i endegar campanyes informatives per fomentar el reciclatge. En aquest sentit, el tinent d’alcalde Félix Larrosa ha recordat que ja s’ha iniciat la recollida porta a porta a grans productors, que s’ampliarà després de les rebaixes a l’Eix Comercial, i que es posarà en marxa una prova pilot l’estiu vinent per a la recollida domiciliària porta a porta a Pardinyes, la qual servirà per avaluar la idoneïtat d’estendre aquest sistema a la resta de la capital del Segrià.

Quant a la moció de la Crida-CUP per aprofundir en la lluita contra la pobresa energètica només s’ha aprovat un dels punts, el qual insta la Paeria a iniciar inspeccions d’ofici periòdiques pels detectar incompliments de la Llei 24/2015 per part de les companyies subministradores de llum, aigua i gas, aplicant les sancions corresponents. Per contra, han quedat rebutjades la moció d’Ipcena i Som lo Que Sembrem per deixar d’usar el glifosat en els parcs i jardins de la ciutat, pesticida que segons Larrosa els serveis municipals i empreses contractades ja no utilitzen a Lleida des del juny del 2015. Tampoc s’ha aprovat la moció de la CGT demanant al Departament d’Ensenyament que ofereixi un altre tipus d’educació financera als centres educatius respecte a la que es porta a terme en el marc del conveni Educació Financera a les Escoles de Catalunya (EFEC).

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.