Jones
Matthew McConaughey al capdavant d'aquest grup de rebels a 'Los hombres libres de Jones'
Jones
Caràtula de la pel·lícula (DeA PLaneta)

La pel·lícula narra la història del rebel granger meridional Newt Knight i la seva extraordinària revolta armada contra la Confederació. Aliant-se amb petits camperols i esclaus fugitius, Knight va liderar una revolta que va portar al comtat de Jones (Mississipí) a declarar la seva independència de la Confederació en forma d’un ‘Estat Lliure de Jones’. Knight va perllongar el seu esperit de lluita en la Reconstrucció, destacant-se com una fascinant i a vegada polèmica figura agitadora molt després de la guerra.
BASADA EN UNA HISTÒRIA REAL
La rebel·lió de la Companyia Knight ha estat un capítol polèmic en la història dels Estats Units des del moment en què va sacsejar el comtat de Jones (Mississipí) en els anys intermitjos de la Guerra de Secessió. Va ser, segons moltes interpretacions, una revolta econòmica en la qual els camperols pobres van rebutjar carregar amb el pes d’una guerra lliurada en benefici dels esclavistes rics, o tal com es denominava comunament en l’època, ‘una guerra dels rics barallada pels pobres’.
En 1934, Tom Knight, el fill de Newt, va escriure les següents línies:
No volien sotmetre’s a un govern esclavista. Creien en un govern lliure, en la igualtat de drets per a totes les persones, riques o pobres, al marge de qui anessin. Tal com ens ho va explicar el nostre pare, dels 375 homes que van votar per romandre en la Unió, uns 250 d’ells es van unir amb la idea de fer front comuna i comprometre’s a constituir un Estat Lliure de Jones’.
The Official Records of the War Between the States (‘Registres oficials de la guerra entre estats’), la recopilació més extensa de fonts primàries sobre la Guerra de Secessió, corrobora que una rebel·lió armada va prendre aquesta àrea del sud-est de Mississipí i la va declarar ‘Estat Lliure de Jones’. El 29 de març de 1864, el capità W. Wirt Thompson de la Confederació va escriure al seu superior James Seddon, secretari de Guerra dels Estats Confederats: ‘Entre ells hi ha desertors de cada exèrcit i de cada estat. Tenen coronels, comandants, capitans i tinents; es vanen de no ser menys de mil homes en unitats organitzades. Disposen d’armes i municions de la més recent manufactura del nord i europea en abundància, i sembla ser que proclamen combatre per la Unió. Cavallers de credibilitat inqüestionable m’han informat que han hissat la bandera federal sobre el palau de justícia del comtat de Jones. […] El comtat es troba completament a la seva mercè’.
Les notícies d’aquesta rebel·lió van acabar arribant a les línies de la Unió. En una carta dirigida al general de divisió Halleck en 1864, William Tecumseh Sherman al·ludeix a una adjunta ‘declaració d’independència de certes persones que intenten eludir l’allistament meridional i s’amaguen en els pantans’. També els diaris contemporanis es van fer ressò. En un article periodístic del 12 de juliol de 1864, el diari unionista The Natchez Courier informava: ‘Pot resultar interessant per a molts dels nostres ciutadans saber que el comtat de Jones, estat de Mississippi, s’ha escindit del seu estat i ha format un govern propi, tant militar com a civil. La Confederació, després de reclamar el dret de secessió, no està disposada a fer extensiu el mateix dret a aquesta república, li ha declarat la guerra i ha enviat allí un exèrcit al comandament del coronel Maury, de Mobile, per aixafar la rebel·lió’.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.