Els quatre investigats per la consulta del 9-N, l’expresident Artur Mas, la vicepresidenta Joana Otega i els exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau, han assistit aquest dissabte al migdia a la inauguració del carrer que Montoliu de Lleida, al Segrià, ha dedicat al procés participatiu del novembre del 2014, un carrer curt que fa pujada i acaba en un mur. La tipologia de la via ha generat molts comentaris sarcàstics per les metàfores amb el procés independentista català, però Artur Mas ha volgut donar-li la volta. Ha dit que el carrer “no és que no tingui sortida, és que no té entrada” i la raó és que “hem tapiat l’entrada als nostres adversaris i donem la sortida a les nostres llibertats”. “Doncs ara que ho girin d’aquesta manera i que ho comencin a explicar d’una altra manera tot això”, ha etzibat. Mas ha insistit que el 9N va ser un gran desafiament que el poble de Catalunya va guanyar i assegura que el procés, igual que carrer de Montoliu, també s’ha de desitjar que sigui el més curt possible. L’actual president de PDECAT també ha criticat una vegada més la resposta del govern espanyol a les aspiracions catalanes a través de “jutges i fiscals”, però ha assegurat que “la voluntat del poble no la podran inhabilitar”. I ha afegit que, per guanyar aquest embat, els catalans han d’utilitzar la “determinació, la intel·ligència i l’astúcia”, que són les “armes” que li són pròpies. “Si pretenem alguna vegada fer el fatxenda o fer el milhomes, perdrem, perquè en aquest terreny ens poden guanyar ells”, ha dit. La màxima representant de l’actual Govern a l’acte ha estat la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret.

El fet que Montoliu hagi decidit batejar un dels carrers del poble com a ‘9 de novembre’ en commemoració de la data del procés participatiu ha tingut molt de ressò perquè ha estat el primer municipi de Catalunya a fer-ho. També perquè l’únic regidor del Partit Popular al consistori s’hi va pronunciar a favor al ple que ho va aprovar, juntament amb els sis regidors del govern que formen part d’un partit independent associat a ERC. I sobretot, perquè es tracta d’un carrer de mig centenar de metres, que fa pujada i sense sortida, fet que ha generat molts comentaris irònics sobre les metàfores que es podrien establir amb el procés. Precisament per això, tant l’alcalde com l’expresident Mas hi han fet referència per intentar donar-li la volta.

Després de signar al llibre d’honor de l’Ajuntament, les autoritats s’han desplaçat fins al carrer per fer la descoberta de la placa commemorativa del carrer ‘9 de novembre’. amb la frase “En record d’una jornada històrica de convivència, civisme i participació ciutadana”.

Carrer "9 de novembre" de Montoliu de Lleida
Carrer “9 de novembre” de Montoliu de Lleida

Procés judicial pel 9-N

Cal recordar que el passat 13 d’octubre el jutge instrucció del cas del 9-N va obrir judici oral contra l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta del Govern Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau, pels delictes de desobediència al Tribunal Constitucional i prevaricació administrativa. Ara esperen, per tant, data de judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El jutge va descartar el delicte de malversació de fons públics, l’únic que podia implicar penes de presó. La Fiscalia Superior de Catalunya demana deu anys d’inhabilitació per a Mas i nou per a Ortega i Rigau per l’organització del procés participatiu del 9-N. Mas com a autor dels delictes i les exconselleres com a cooperadores necessàries.

En el cas de Francesc Homs, el ple del Congrés dels Diputats votarà dimarts vinent, 22 de novembre, el suplicatori del Tribunal Suprem per poder jutjar l’exconseller de la Presidència i portaveu del Partit Demòcrata Europeu Català per suposadament haver desobeït el Tribunal Constitucional i no aturar el procés participatiu del 9-N del 2014. Previsiblement rebrà el suport de PP, PSOE i C’s, els mateixos grups que el 8 de novembre van avalar elevar el suplicatori al ple de la cambra, fet que permetrà que el Tribunal Suprem jutgi Homs per delictes de prevaricació i desobediència.

Un altre ‘9 de novembre’ històric a Sant Pere de Ribes

Cal tenir en compte que ja existeix a Catalunya un carrer amb el nom de 9 de Novembre, en concret a Sant Pere de Ribes, però en aquest cas no està vinculat amb la consulta sobiranista celebrada el 2014 sinó amb un enfrontament que va ocórrer el 9 de novembre del 1837 en aquesta localitat del Garraf, durant la primera guerra carlina (1833-1839), en què van perdre la vida diversos soldats.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.