David Villoldo Pifarre
Marina Pifarré Rovira
bàner campanya-contra-abusos-sexuals-menors_Ajuntament-Lleida
Globallleida-Àrea d'emprenedoria i empresa-

El passat dijous abans que es fes fosc en David ens va deixar amb només quaranta-nou anys. Tot acabat el partit de tenis que estava jugant amb els seus amics al Sicoris club, es va desplomar a terra. Després de fer-li l’autòpsia ens van comunicar, que havia mort d’un infart. Encara ens preguntem sense resposta “perquè ell?”

bàner AMIC ficcions

El David era un home proper, mai s’oblidava de ningú, a tots llocs acudia, sempre somrient, positiu, i si et veia trist, organitzava una trobada. Tenia els seus acudits repetits, però que sempre sonaven com a nous, i era algú capaç d’unir tant joves com grans.

La seva feina era la sanitat. El seu esbarjo era la penya, els grups d’amics, era una persona que necessitava està rodejat de companyia.

El David és el meu tercer nebot dels dotze i us puc dir que el trobaré molt a faltar, per la seva forma de ser proper, afectuós, entregat. Recordo els dinars de família, quan tots estàvem a taula sempre deia “ja hi som tots a taula, que la Marina faci la benedicció”, però tan bon punt començava a beneir-la, ell ja havia començat a menjar.

Quan era jo petita, la nostra torre tenia el nom de Farinetes. Els veïns de l’Horta venien a casa nostra cada diumenge a ballar i menjar farinetes i cantàvem. Per tant, com voleu que el David no ho porti això als seus gens.

De ben petit el David pujava a la torre, tots els caps de setmana i es posava entremig de les vaques que pasturaven agafava pa i les alimentava, després anava a la cuina i li demanava més pa a la padrina. La seva escola era Sant Jaume, una escola fundada pels pares. Ell era el més estimat i conegut de tots, i les seves amistats van perdurar tota la seva vida. El David per allà on ha passat ha deixat empremta. Feia molt poc que l’havien operat de l’oïda i la convalescència la va fer a casa de la mare, la Lolita. Per ell, ella era la seva referència, l’adorava, la necessitava, llàstima que no va poder acomiadar-se de la Lolita, és molt dur per una mare no poder dir adeu al seu fill. Ell admirava la seva temprança, fortalesa i amor. Adéu, David, et trobarem a faltar per la teva facilitat en reunir a la gent, pel teu somriure, per quan ens feies la carn a la brasa, les carxofes i els calçots al caliu, pels teus acudits, per cantar les nadales inventades, i per ser en definitiva “únic”. La teva tieta. Tot i que em deies Marina.

Marina Pifarré Rovira

ilerdent

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.