En un festival de cinema que ha crescut com el de Sitges tot se solapa: Convidats estel, pel·lícules de diversos estils i seccions, entrevistes i presentacions, i fins a ‘youtubers’. No obstant això en una jornada festiva, els organitzadors procuren prioritzar amb major o menor fortuna el cinema, encara que en ocasions el resultat no sigui el més buscat.
Alguna cosa així passo ahir amb la programació de la personal The Invocation of ever Simaku, un voluntariós ‘docudrama’ que, segons les paraules del propi director -que va assistir a la presentació-, estava basada en fets reals i en l’experiència vital del seu propi pare. Guia vital per paisatges d’Albània, a la qual sumaven aspectes de criatures fantàstiques, que no va aconseguir enganxar en absolut. És més, va tenir el director que anar veient el constant degoteig de públic que abandonava la projecció gairebé des del minut un.
Un altre dels títols decebedors de la jornada ens situa en un escenari ja conegut al cinema: el dels últims homes vius. Ho va anar Charlton Heston, més tard Will Smith, i fins i tot L’últim home viu va tenir una ‘sitcom’ en la televisió. El protagonista d’aquesta nova visió post apocalíptica del món, ti tulada I Think We’re Alone Now és el ‘tronista’ Peter Dinklage, que viu sol en un petit poble que el mateix s’encarrega de ‘netejar’ de cadàvers, donant-los sepultura i recuperant les seves principals pertanyies per mantenir viva la ‘memòria històrica’. Amb l’aparició d’una jove, el seu nou món comença a trontollar, però tot es complica encara més quan entren en escena una parella que asseguren ser els pares d’ella.
Però si ens volem mantenir fidels a Sitges, la pel·lícula estrenada ahir que més se cenyeix al guió original del certamen va ser ‘Ghostland’, del francès Pascal Laugier, i en aquest cas és important remarcar la nacionalitat del director perquè segons va comentar en la roda de premsa posterior a la projecció de la pel·lícula, des de l’estrena de la seva pel·lícula ‘Martyrs’, també vista a Sitges és una espècie de director maleït al seu país, i el terror considerat a França com un gènere menor. Presentada sota nacionalitat canadenca, ‘Ghostland’ ens acosta a una mare i les seves dues filles que just en arribar a un petit poble al que es muden, a la casa d’una parent morta, són assaltades per un parell de psicópatas i recloses sota la seva voluntat. La pel·lícula és alhora l’homenatge d’un dels personatges a H.P. Lovercraft, una de les ments més lúcides i retorçades dels relats de terror, al mateix temps que a mesura que avança la projecció aquesta s’apunta als girs argumentals per donar-li un major impacte a la història original. Terror pur, creïbles interpretacions i una perfecta escenografia.
L’estrena de ‘Under the Silver Like’ va posar punt i final a la jornada intensa però millorable d’ahir diumenge.
Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.