Lloguer de vehicles i furgonetesw RENTALG

Una de les principals preocupacions dels pagesos en aquesta campanya de la fruita, marcada per l’emergència sanitària, és la disponibilitat de mà d’obra necessària. Molts treballadors d’origen estranger van marxar als seus països a començaments d’any per visitar la família i, amb les restriccions de mobilitat causades pel coronavirus, no han pogut tornar per reincorporar-se a la feina.

Els pagesos van fer una crida perquè joves i aturats suplissin aquestes vacants però han estat pocs els que han acceptat finalment desplaçar-se a les comarques de Lleida per treballar al camp. L’Oriol Teixidó és l’encarregat d’una explotació de cireres a Seròs i ha recorregut a amics i coneguts per cobrir els llocs de feina disponibles.

Fins a l’explotació de l’Oriol Teixidó s’hi ha desplaçat un grup d’amics de la Vall de Boí i un altre de les Garrigues. Tots ells treballaven en empreses relacionades amb el turisme o la restauració i amb la crisi per la covid-19 s’han quedat sense feina. La majoria d’ells no havien treballat mai collint fruita i reconeixen que “no és una feina fàcil”, sobretot quan el termòmetre puja. “Treballar amb mascaretes és el més complicat”, coincideixen, i els guants dificulten una mica la feina, però són mesures de seguretat i higiene que s’han de seguir, recorda Teixidó.

L’Iván Quintana té 33 anys i viu a Boí (Alta Ribagorça). Fa quinze dies que està treballant collint cireres a Seròs. Treballava en una empresa d’esports a Andorra i amb l’estat d’emergència s’ha quedat sense feina ja que depenen del turisme. Ell coneixia l’Oriol Teixidó, hi va contactar per baixar a treballar i ha vingut amb tres amics més.

Un d’ells és el David Turmo, de 30 anys, que treballa en el sector turístic. Ho valora com una experiència. “És dur treballar al camp però com he vingut a treballar amb amics l’experiència està sent molt bona”, reconeix. És la primera vegada que el David treballa collint fruita i una de les coses que més l’ha sorprès és que els temporers habituals van “molt més ràpid” que ell.

L’Oriol Teixidó confirma que al començament els va costar una mica i veien que els treballadors que hi estan acostumats, la majoria d’ells d’origen estranger, “els passaven la mà per la cara”. “Però entre tots s’han anat ajudant i ara ja són uns experts”, explica.

Per l’Oriol, ara és l’època forta i gràcies a aquests treballadors nouvinguts ha pogut fer front a la collita de la cirera, ja que és una fruita que requereix d’un procés molt delicat. “A mi m’ha anat bé que vinguessin per un o dos mesos i a ells també ja que quan acabin en principi podran tornar a les seves feines habituals”, afegeix.

L’Arnau Perelló és un altre dels nous treballadors de l’Oriol. És de la Granadella (Garrigues) i alguna vegada havia ajudat a collir fruita al terreny familiar. En el seu cas treballa com a repartidor de pizzes i ho combina amb la feina al camp.

Viu amb la seva germana a Lleida, que és mestra però amb el coronavirus es va quedar sense feina i ara també està collint fruita a l’explotació de Seròs.

Té previst, quan acabi la temporada de collita, treballar al bar que tenen els seus pares, si finalment pot obrir. Tots ells tenen la sort de viure amb amics o familiars a Lleida i celebren poder estar treballant. “Per quedar-nos a casa, vam decidir venir i guanyar-nos un sou”, expliquen.

Preocupació per la mà d’obra a partir del juny

En explotacions com la de l’Oriol, per als treballs d’esclarida i la recol·lecció de fruites primerenques com ara la cirera o l’albercoc han pogut solucionar la falta de treballadors a però d’altres estan amatents per quan arribi el pic de la campanya, a partir del mes de juny, amb l’inici de la collita de préssecs i nectarines, quan s’incrementen les necessitats de mà d’obra.

Molts dels treballadors amb què compten els pagesos campanya rere campanya, alguns dels quals són encarregats de finques, no han pogut tornar als municipis lleidatans on resideixen. És el cas de molts treballadors agraris originaris de l’Europa de l’Est o països africans.

L’esperança, tant per als pagesos com per als propis treballadors, és que puguin retornar aviat per treballar a la campanya de la fruita, malgrat abans hagin de complir la quarantena de 14 dies establerta pel govern espanyol. En aquest sentit, Afrucat treballa per portar un primer grup de treballadors des de Romania i també està fent gestions per obtenir l’autorització per poder-ne transportar més en avió.

Pocs aturats i joves disposats a treballar al camp

Una de les mesures adoptades pel govern de l’Estat davant la crisi del coronavirus ha estat permetre al sector agrari contractar aturats de municipis propers i que aquestes persones puguin seguir cobrant la prestació d’atur o subsidis agraris, a més del salari per treballar al camp o centrals.
Tot i aquesta possibilitat, Josep Maria Companys, pagès de Torres de Segre i representant d’Unió de Pagesos, assegura que “el problema és que la gent que està a l’atur no està prou disposada a venir a treballar al camp” i recorda que anys enrere des del sector ja s’havia intentat i tampoc se’n van sortir. “Sempre n’hi ha algun però són pocs i això és un problema greu”, lamenta.

Si bé és cert que Unió de Pagesos va rebre inicialment una resposta positiva a la crida efectuada pel sindicat a altres indrets de Catalunya, amb més de 1.500 joves i aturats inscrits en només quatre dies, molts s’han acabat fent enrere.

Algunes de les raons són la falta d’interès o la dificultat per trobar un allotjament. Companys també explica que un dels factors és el salari. Els treballadors del camp perceben uns 7,40 euros/hora, una quantitat que “no és per llençar coets”, reconeix Companys, però recorda que “hi ha molta gent que serveix terrasses o treballa en fàbriques per uns 800 euros mensuals mentre al camp se’n van a nòmines que superen els 1.000 euros”.

D’altra banda, també posa de relleu que quan es parla del treball al camp es diu que és “molt pesat”. “El cert és que ho és però com també ho són la resta de treballs”, defensa. No discuteix que el fet que sigui a l’aire lliure fa que s’arribi a treballar a temperatures de 40 graus, a l’estiu, i alguns cops amb el termòmetre sota zero, durant l’hivern, però “la veritat és que no es veu una reciprocitat amb què la gent vulgui venir i desplaçar-se a treballar al territori”, destaca Josep Maria Companys. En aquest sentit, reconeix que “potser és un problema que no s’ha sabut enfocar com a país i com a sector”. ACN

Agricultura de proximitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Teleponent t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Mediaponent, SL (Teleponent) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Mediaponent) dins de la UE.Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en direcció@teleponent.cat així com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://www.teleponent.cat/politica-de-privacitat/, així com consultar la meva política de privacitat.