La primera ‘organitzadora professional’ del país posa ordre a la nostra vida

L’organització és un fenomen vingut de Japó i que ha passat de ser una moda a convertir-se en una professió. María Gallay és, precisament, la primera organitzadora professional del nostre país. Ella ens ensenya a treure-li el màxim partit a la nostra casa, l’oficina i, fins i tot, en el plànol digital (organitzar mails, arxius…).
Qualsevol pot necessitar ajuda: preparar l’arribada d’un bebè, una mudança, un divorci, un trasllat de treball… També estan els que mai tenen gens que posar-se però que no cap gens més en l’armari, els que tenen un desordre ordenat, els que poden tenir problemes de parella perquè ocupen molt, els que tiren menjar perquè compren més del que consumeixen…
Les coses són només coses i nosaltres hauríem de tenir prioritat sobre elles.

Quan t’independitzes i comences a moblar i equipar la teva casa, passes de ser amo d’una maleta i poc més a tenir un món de coses. I la teva casa aconsegueix la categoria de llar quan necessites una caixa per guardar guarniments nadalencs. Tant si vius en un minipís compartit com en una casa de diverses plantes, sol, sola o en família, amb o sense ajuda per a les tasques quotidianes, si ets minimalista, si t’apuntes a tots els entreteniments i col·leccions: tots necessitem un sistema d’organització que funcioni. Però la realitat és que passem més temps treballant per comprar coses i gestionant-les que buscant la nostra felicitat personal i familiar. Per què vivim d’esquena al que se suposa que anhelem?. Si estàs cansat de no arribar a tot, que cada dia et quedi una llista de coses pendents que no fa més que créixer; si ja no pots amb la gestió de la teva casa i sembla que no fas més que recollir, però mai és suficient… Planteja’t un canvi que només pot portar beneficis. La teva casa pot ser el refugi al que tornar cada dia i no el malson que mai acaba. Aquesta nova forma de viure està a l’abast de les teves mans i l’alliberament es nota per fora i per dins. Aquest és el poder de l’ordre que Maria Gallay et convida a descobrir. Paraula d’organitzadora.

Al llarg de tota l’obra l’autora ens ensenya diferents trucs que ella mateixa empra, per poder entendre que tenir les nostres coses en ordre és una tasca lògica. Per exemple, ens serà de gran ajuda etiquetar les peces, les baldes, o els calaixos amb noms, fins que ens acostumem que aquest espai esta designat a un determinat objecte i no a un altre. Els beneficis de l’organització els veurem en el nostre dia a dia, quan aconseguim vestir-nos en dos minuts, perquè tota la roba que conservem ens val i ens queda bé, perquè trobem tot a la primera i perquè està col·locada en el seu lloc. A més descobrim que podem fer altres coses a més de recollir, i així la llista de tasques pendents es redueix. Entre els enemics que viuen en el nostre armari podem trobar frases del tipus: «No em cap, però potser algun dia…», «No m’agrada, però està nou», «Ho usaré quan me’n recordi de portar-ho a cosir, a reformar o al tint», «Algun dia tornarà la moda de les faldilles ballon», «M’ho va donar la meva germana», «Tinc l’armari ple, però gens adequat per vestir-me cada dia.» Per això María Gallay ens fa adonar-nos que comprar alguna cosa no és adoptar-la. Quan reflexionem i acceptem que les coses solament són coses, toca revisar la relació que tenim amb els nostres objectes. Els hi ha de diferents classes, bàsics o superflus, cars o barats, de tots els dies o especials, normalets o insubstituïbles. Encara que és fàcil revisar les coses que ens són igual o les coses d’un altre membre de la família, amb els nostres favorits costa, i molt. Tant que gairebé dol. Depenem d’algunes coses com si fossin extensions del nostre cos o com si les haguéssim adoptat en comptes de comprar-les. Una manera lògica però fins ara inèdita de posar ordre –material- a les nostres vides.